Visca Catalunya lliure! Per Patrick Besson. Le Point. Gràcies a Catalan Way
Article traduït per Dew (@DewCatalunya)
Seria l’escriptor l’únic que trobaria desafortunat veure als republicans francesos donant suport a una monarquia contra els republicans catalans?
L’alegria d’un independentista després de la proclamació de la República Catalana el 27 d’octubre a Barcelona. © Santi Palacios/AP/SIPA
Recordo el feliços que estaven els europeus -tant els mitjans de comunicació com els intel·lectuals i els governs- quan, a la fi del segle passat, els eslovens, després els croats, seguits pels bosnians i, finalment, els kosovars van decidir, cadascun pel seu costat, abandonar Iugoslàvia. Els independentistes van rebre gairebé immediatament reforços mediàtics i ajuda militar. Tenien la boca plena del dret de les nacions petites a l’autodeterminació. Belgrad, que intentava preservar la unitat iugoslava, com estan fent actualment el Rei d’Espanya i el seu Primer Ministre per a la unitat espanyola, va ser regat amb insults i amenaces abans de ser senzillament bombardejat per una coalició internacional.
Avui bombardejarien Madrid? Van col·locar als carrers de París el bigoti de Hitler al costat de Slobodan Milosevic. Mort, a la Haia, després d’un intensiu tractament de la medicina holandesa. En la majoria de les capitals de la UE, els defensors de la democràcia i els drets humans es van llançar als carrers amb crits de “Visca Eslovènia lliure!”, Visca Croàcia lliure!”, Visca Bosnia lliure!”, Visca Kosovo lliure!”.
La secessió es considerava llavors un dret inalienable, fins i tot un deure sagrat, per als pobles amb llengua, cultura i economia pròpia. No va significar el desenvolupament de la idea europea de la desaparició de les velles fronteres i la creació d’una àmplia federació que dóna prioritat a les regions, asfixiades pel jacobinisme de les antigues capitals?
Per què negar als catalans el que finalment s’ha concedit als eslovens, croats, bosnians i kosovars? De quina manera la independència de Catalunya és un risc major per a l’estabilitat d’Europa que la dels pobles de l’antiga Iugoslàvia? A part de Manuel Valls, no conec a cap català. I dir que conec a Manuel Valls és una exageració: només li vaig donar la mà després d’un concert de Florent Pagny en el qual la dona de l’ex-Primer Ministre tocava el violí.
Crec que mai he sortit amb una catalana. Encara que sóc gourmet, no sóc aficionat a la cuina catalana. Per tant, no tinc cap raó per a donar suport a Catalunya en el seu desig d’independència, excepte, per descomptat, que no veig a ningú més que ho faci. Barcelona està aïllada del món. Aquesta és una bona posició per a un artista i una mala posició per a un estat.
També em sorprèn que els francesos, apassionadament aferrats al que ells diuen els valors de la República, segueixen sent insensibles al fet que els catalans vulguin deixar la monarquia espanyola per a viure en la República de Catalunya. Republicans francesos donant suport a una monarquia contra els republicans catalans és una mica trist.
Ha passat molt temps que no es desafia un rei i em sorprèn que això no ens faci més feliços a nosaltres, a nosaltres que vam decapitar un d’ells, un acte polític sense precedents celebrat per la Marsellesa al començament de cada partit de futbol de la selecció francesa.
Article traduït per: Dew @DewCatalunya
Article traduit par: Dew @DewCatalunya
Autor: Patrick Besson
Font: Le Point
Data de publicació: 11/11/2017
Font de la imatge: Le Point
Llegenda de la imatge: L’alegria d’un independentista després de la proclamació de la República Catalana el 27 d’octubre a Barcelona. © Santi Palacios/AP/SIPA
Article complet gràcies a Catalan Way @CatalanWay_
CASTELLANO
¡Viva Cataluña libre! Por Patrick Besson. Le Point
Artículo traducido al castellano por: Dew @DewCatalunya
