Comunicats

Comunicació Alternativa Territorial

MEMÒRIA

Valentí Almirall: El naixement del catalanisme (II)

Tornem amb Valentí Almirall i abans de seguir el seu periple vital, perfilem-lo sumàriament:

Article d’Albert @dites_dites

Republicà federal del grup de Pi i Margall, serà l’impulsor inicial de la renaixença política, del catalanisme; un fruit de la confluència dels republicans federals, els carlins i els homes de la indústria que apostaven pel seu desenvolupament a Catalunya i per la implantació d’un proteccionisme aranzelari, amb l’objectiu de potenciar econòmicament el país. Una tríada manifestament heterodoxa, la qual cosa resulta prou significativa sobre l’entitat del moviment.

L’havíem deixat com a tertulià, però un home de tal empenta i cultura també havia de ser amant de les xifres. El 69 li devia resultar especialment inspirador, perquè just en aquest any va participar en l’anomenat Pacte de Tortosa: el mes de maig, es reuneixen representants federalistes catalans, valencians, de les Illes Balears i aragonesos. Cerca una aliança, però no es pot estar de defensar una consciència de lluita per diferenciar allò que representa Catalunya. Sembla ser que tan sols pretén la igualtat; el respecte. I en aquest període comença a allunyar-se de Pi i Margall. El mateix any comença a mostrar múscul escrit, amb el text “Guerra a Madrid”. El context de tot plegat, el conegut com a Sexenni Revolucionari.

En el mes de setembre (som encara al 69), esclata una revolta federal en contra de l’exèrcit, que pretén desarmar les milícies urbanes. Els obrers no acompanyen en l’acció; no fan vaga. I Almirall acaba exercint un rol de mitjancer que no li va estalviar l’estada en una presó nàutica. Aconsegueix fugir a Marsella, però finalment hi ha amnistia i pot tornar a Catalunya.

Almirall és un esperit lliure, no violent, però molt enfocat a l’acció. A l’acció no política: un àmbit, el dels partits que, com es dóna tot sovint, no ofereix gaire recorregut immediat. Aposta, doncs, per altres camins, en especial el periodístic. Crea “El Estado Catalán”, també en el ja mític, per actiu, any 1869; amb una acció posterior a Madrid al llarg de 1873 aprofitant, precisament, la proclamació de la República. Aquí entrelluquem un ànim docent que com ja és tradició toparà amb un mur.

Adéu doncs al federalisme, gradualment. És curiosa, respecte a la realitat actual, la seva mirada a un model europeu focalitzat en Suïssa. I d’aquí neix el 1879 “Diari Català”. El seu pensament, doncs, tira endavant. La seva visió, que palesa en el nou diari, se centra en Catalunya com a subjecte polític: una evolució que el condueix al catalanisme.

Formalment, sap perfectament què fa amb el diari: inclou seccions adreçades al món literari, a les dones. De “Modas y Labores” a Edgar Allan Poe, passant per Darwin. Vol ampliar la base. I convoca el primer Congrés Catalanista, l’octubre de 1880, el qual presidirà; una trobada transcendental per al catalanisme.

Els esperits lliures s’hi apleguen per seguir una direcció comuna i, sobretot, moderna. Cal dir que, en el fons, són perfils voluntariosos i en gran mesura d’extracció popular.

L’alta cultura està enlluernada per un passat esplendorós; i el món econòmic , burgès, tradicionalment considerat origen del catalanisme, va en certa manera a la seva; amb un matís, però, de gran importància: accepten finalment que s’han d’entendre amb tothom, també amb les classes treballadores.

La “pela és la pela” i cal protegir i potenciar la indústria. Per tant, en la base del catalanisme no trobem ni el blanc ni el negre: per un o altre interès, és de pelatge transversal.

Dirigirà la Casa de la Caritat: “Si el bon menjar fa l’home sà, el bon tracte pot tornar-lo bo”. En aquesta institució, inclourà una Escola de Belles Arts.

I encara, home hiperactiu, pel que es fa manifest atesa la seva trajectòria, participa a l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i publica treballs al seu butlletí. Prat de la Riba era un sòlid maratonià; Almirall, un esprínter que vol participar a totes les curses.

Es podria dir, i tornem a la seva fesomia, que l’identifiquem com a persona tossuda, treballadora, progressista, àgil. Per exemple, la llengua ha de ser una eina de progrés de la societat, d’obertura, de coneixement. Para esment en les comunicacions, en la ciència, en l’educació. El catalanisme “no és ni pot ser un partit”, ha de ser un moviment i tots els que hi participen l’han de posar “pel damunt de les nostres opinions particulars en matèries secundàries”. Bona, la frase: l’hauríem de gravar en el frontispici dels actuals partits polítics.

FOTO 5 Lo_catalanisme_(1886) 5

I l’home no s’atura. El 1886 escriu “Lo Catalanisme. Motius que’l legitiman. Fonaments científics y solucions pràctiques”, potser la seva obra més coneguda. Ja ha arribat a una certa edat i les ha vist de molts colors, per això decideix sembrar i l’adreça a la joventut.

I tornem a Barcelona. Un nou excurs, de la mà d’una obra d’orfebreria urbana que trobaran a la bibliografia, escrita per en Joan Ramon Resina. El batec de la ciutat és el mateix d’Almirall.

“Al tercer quart del segle XIX, Catalunya va començar a imaginar-se com una societat moderna, i Barcelona va ser alhora cambra obscura i imatge d’aquest procés. Modernitzar volia dir, per damunt de tot, sincronitzar Catalunya amb les societats avantguardistes del continent. Però la sincronització s’havia d’expressar en termes espacials. D’aquí la importància de les imatges urbanes.” [Resina, pàg. 54].

FOTO 6 Cartell oficial J Ll Pellicer 6

Doncs bé, el barceloní Valentí Almirall es va fer gran. S’hi oposa a l’exposició de 1888. S’hi oposa des d’un punt de vista pragmàtic, logístic: manca d’hotels, de comunicacions; la crisi econòmica, industrial; el protagonisme del sector vinculat a la Restauració; el poder municipalista.

En definitiva, les anomenades “forces vives”, estatals, polítiques i econòmiques no tenen en compte la seva visió de fer bé les coses, i més en la perspectiva d’una acció de gran projecció internacional.

FOTO 7 Exposició_Guia 7

I d’aquí, un cert ostracisme. Un llarg silenci. El 1896 inaugura el curs de l’Ateneu Barcelonès; en català, per cert. Reivindica la llengua, aposta per un regionalisme (catalanisme) que conformi un pacte federal. Reitera les seves idees de sempre; eminentment pràctiques. Esdevindrà president de l’Ateneu, però ja convertit en una figura simbòlica. Perd pistonada; s’acosta al lerrouxisme; se’l respecta tan sols pel que ha estat: coses prou comunes ja en edats provectes. I mor el 20 de juny de 1904.

Poc després, es reediten els seus textos i es reivindica la seva figura. Res de nou sota el sol. Cal afegir, a mode de recapitulació, un fragment molt ben destil·lat de l’article de Josep Pich: “El projecte “almirallià” no es consolidà a curt termini, perquè resultava massa catalanista per als republicans i massa republicà per a la majoria dels catalanistes. Alhora, era massa radical per als conservadors i massa conservador per als radicals”. La visió política d’Almirall va ser progressista, catalanista en l’àmbit de la política, i tenia en compte, com hem vist, factors culturals, de cohesió social, comunicatius, econòmics.  Una visió tan àmplia i extraordinària que es va avançar al seu temps, ja que no cristal·litzaria fins a la dècada del 1930.

En tot allò exposat fins ara he procurat mantenir un aire descriptiu, amb alguna inevitable pinzellada interpretativa i algun espasme involuntari de venerabilitat. A la vista de la recapitulació sobre la figura de Valentí Almirall, i vist en el context actual, no puc deixar d’escriure alguns topònims, mots i sintagmes: Suïssa, Marsella, municipalisme de Barcelona, ciència, classes populars i econòmiques amb un objectiu comú (això ho diem amb natural prevenció), rebuig als partits polítics. Un seguit d’elements que podem reconèixer en l’actualitat. Sembla innegable que la història és circular, com en les societats antigues i tradicionals.

FOTO 8 Globus captiu

 

 

I un darrer apunt que ja entra en el camp de la història de la política-ficció, sempre reprovat: en el context actual, un personatge amb la seva potència, creativitat i visió possiblement se’n sortiria; podria inspirar un estat modern, just, inclusiu. Desitjo que aquest text us faci respirar el seu alè, el seu instint i la seva capacitat de treball. Val a dir que d’altra manera no es poden consolidar les coses serioses, com ara una República.


Article d’Albert @dites_dites

Bibliografia:

-Ainaud de Lasarte, J.M., Benet, J., et al. “Centenari del naixement d’Enric Prat de la Riba”, Edició ocasional de Lluís Carulla i Canals. Barcelona. Nadal 1970.

-Albareda, Anselm M. “Història de Montserrat”. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Club de butxaca, Barcelona. 1988

-Figueres, J.M. “Almirall. Gent nostra, 63.” Ed. Nou Art Thor, Barcelona. 1988

-Institut Municipal d’Història, Ajuntament de Barcelona. “Formes i institucions del govern de Catalunya. I Curs d’història de Catalunya (febrer-març, 1977). Barcelona. 1977 [Carlos Martínez Shaw. “Els organismes de govern castellans a Catalunya sota els borbons (pp. 59-60)”.]

-Pich, J. “El projecte polític catalanista, progressista i modernitzador de Valentí Almirall i Llozer [Recerques, 44].” 2002.

-Resina, J. R. “La vocació de modernitat de Barcelona. Auge i declivi d’una imatge urbana. “Barcelona’s Vocation of Modernity: Rise and Decline of an Urban Image (trad. Gombau, A.)] Galàxia Gutenberg, Barcelona. 2008.

-Soberanas, A. J., Fuster, J., Coll i Alentorn, M., Ainaud de Lasarte, J. M. “Commemoració de la Renaixença.” Fundació Jaume I, Nadala de 1982. Barcelona. [Coll i Alentorn, M. “Els orígens i primers temps de la renaixença catalana.” Pàg. 70.]

-Valls-Taberner, F., Soldevila, F. “Història de Catalunya, segon volum.” Ed. Selecta, Barcelona. 2a ed. 1968


Llegir Valentí Almirall part I


 

LEAVE A RESPONSE

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca