Pen America - La llibertat d'expressió amenaçada a Catalunya_1
CAT EXTERIOR,  PREMSA INTERNACIONAL

Una tendència preocupant: La llibertat d’expressió està amenaçada a Catalunya. PEN America

Pen America

Després de més de 14 mesos en presó preventiva, Oriol Junqueras, l’anterior vicepresident del govern regional de Catalunya, té previst anar a judici el 22 de gener de 2019 a Madrid per càrrecs de “rebel·lió, sedició i malversació de fons públics”, pel seu paper central en l’organització del referèndum sobre la independència de Catalunya l’1 d’octubre de 2017.

Aquest referèndum va ser interromput per la intervenció de la policia antiavalots espanyola, que es va apoderar de les urnes i va dispersar als votants amb accions brutals, després que les autoritats judicials i executives espanyoles van declarar il·legal la votació. Una investigació realitzada per Human Rights Watch va concloure que la policia va fer servir una força excessiva a l’enfrontar-se als votants i manifestants, colpejant als manifestants pacífics amb les porres, provocant 893 ferits denunciats.

Onze persones més també seran jutjades juntament amb Junqueras en un judici televisat al Tribunal Suprem d’Espanya. Els activistes de la societat civil empresonats, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que recentment han fet vagues de fam en protesta pel seu empresonament, també s’enfronten a càrrecs per defensar el referèndum. Una dotzena més de polítics i activistes acusats, inclòs l’anterior president del govern regional català, Carles Puigdemont, van fugir a altres països europeus, els quals, fins ara, s’han negat a extradir cap dels acusats a Espanya per al judici.

Si bé PEN America no es posiciona sobre els mèrits de la recerca de la independència de Catalunya, el brutal esforç per pertorbar la votació i la persecució dels organitzadors representa una restricció inacceptable de la llibertat d’expressió pacífica per part d’un subgrup important de la població. Es van emetre gairebé 2,3 milions de vots (43% dels votants registrats) tot i la violència policial contra els votants i els administradors de les eleccions, i el 92% d’aquests votants van recolzar la independència. No obstant això, una quantitat desconeguda de paperetes mai es va comptar, després de ser confiscada per la policia.

La reacció de les autoritats espanyoles al discurs independentista a Catalunya forma part d’una tendència preocupant més àmplia a Espanya cap a la reducció de l’espai per a les opinions dissidents. El nombre creixent de judicis en virtut de l’article 578, que penalitza ‘l’apologia del terrorisme’ o la ‘humiliació’ de les víctimes, ha comportat condemnes per lletres de cançons, espectacles de titelles i tuits. La llei, coneguda popularment com la “llei mordassa”, va conduir a la persecució i condemna del raper Valtònyc i del col·lectiu La Insurgencia, a més de la condemna, ara revocada, de l’estudiant Cassandra Vera per un tuit el 2016. La majoria els casos jutjats sota l’article 578 fan referència a la suposada “apologia” de grups nacionals, actualment dissolts o inactius, en particular ETA i GRAPO.

El 22 de febrer de 2017, el músic i poeta Valtònyc (nom artístic de Josep Miquel Arenas Beltrán) va ser condemnat a tres anys i sis mesos de presó per les seves lletres, que segons el tribunal, feien apologia del terrorisme, injuria i difamació de la corona. L’equip legal d’Arenas va argumentar que el rap sovint conté un llenguatge provocatiu i simbòlic i que el gènere s’ha basat en expressions de frustració pels problemes socials des dels seus inicis. Criminalitzar les lletres de rap, van argumentar, restringeix la llibertat d’expressió. Una de les cançons més conegudes de Valtònyc, “Tuerka Rap”, critica la família reial espanyola per la seva relació amb la família reial saudita i pels seus hàbits de despesa. Després de la sentència, Valtònyc va fugir a Bèlgica, on els tribunals van decidir el setembre passat que no acatarien amb la sol·licitud d’extradició d’Espanya.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va expressar la seva solidaritat amb Valtònyc amb aquest tuit:

El dret a dissentir i a expressar i difondre les teves idees són components crítics de la llibertat d’expressió i una pedra angular de la societat democràtica. Si bé les lletres de Valtònyc poden semblar censurables o difícils de defensar pels observadors, l’acusació en virtut de les lleis antiterroristes demostra una resposta excessiva que podria conduir a l’autocensura de discursos políticament polèmics o satírics. Un ambient d’espai reduït per al debat obert pot afectar particularment a alguns dels conflictes independentistes de llarga durada a Espanya.

El 27 d’octubre de 2017, el Parlament de Catalunya va declarar unilateralment la seva independència d’Espanya. La proposta presentada pels partits polítics independentistes Junts pel Sí i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) va ser aprovada amb 70 vots a favor, 10 en contra i 2 vots en blanc, mentre que 55 diputats de l’oposició es van negar a assistir a la votació.

Sens dubte, les enquestes actuals i les eleccions recents mostren que els catalans segueixen dividits sobre el tema. L’enquesta publicada recentment pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) el juliol de 2018 va resultar en un 46,7 per cent a favor de la independència, mentre que un 44,9 per cent hi estava en contra. En les eleccions autonòmiques del 21 de desembre de 2017, els partits a favor de la independència van obtenir la majoria d’escons en la legislatura, encara que el partit més votat (Ciudadanos) s’oposa a la secessió. El que sempre ha quedat clar en les enquestes és el desig que s’escolti l’opinió dels catalans sobre el dret a decidir. Entre el 70 i el 80 per cent dels enquestats expressen el seu suport a un referèndum en totes les enquestes des de 2012.

Independentment de l’opinió de cadascú sobre la qüestió de la independència catalana, el que està en joc aquí és el dret a discrepar pacíficament i a proposar alternatives polítiques. Les acusacions de rebel·lió per accions no violentes -quan en realitat es va tractar d’un acte de desobediència civil a gran escala- poden descoratjar la protesta legítima i amenaçar la vitalitat del debat polític en una democràcia. “En una democràcia”, va dir Junqueras en una entrevista recent des de la presó, “ningú hauria d’acabar a la presó per posar unes urnes”.


Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of English.


Font: PEN America @PENamerican

El PEN Club International és una associació mundial d’escriptors, autors, periodistes, poetes i editors. El PEN America Center és una organització sense ànim de lucre que s’encarrega de preservar la llibertat d’expressió a través de la literatura i els drets humans, amb més de 250.000 membres a tot el món.

“We stand at the intersection of literature and human rights to protect open expression in the U.S. and worldwide.”

https://pen.org/free-expression-catalonia/

Autors: Alyssa Edling i Thomas O Melia @thomasomelia

Data de publicació: 11 de gener de 2019


 

Catalana. Londinenca. Republicana. Llicenciada en Filologia Anglogermànica. Traductora i correctora. Estimo les llengües i els llibres. Estimo la meva terra, Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca