The Guardian - Catalonia's fight
CAT EXTERIOR,  PREMSA INTERNACIONAL

Una passió pel barri, no per la nació, impulsa la lluita a Catalunya. The Guardian. Projecte TransMate

The-Guardian

El referèndum no va ser un fet espontani, sinó el resultat d’una solidaritat de barri que durarà més que qualsevol acord constitucional

Sembla que cal esperar un llarg punt mort pel que fa a la independència de Catalunya. Però mentre es resol aquest estancament polític, un procés molt més fonamental d’autodeterminació està en marxa. La comunitat internacional encara no s’adona que la regió ha assistit a una revolució sense precedents en democràcia participativa que va començar molt abans del referèndum, i que gairebé amb tota certesa durarà més que qualsevol acord constitucional. No és una lluita per una “nació” o bandera, forma part d’una cosa molt més fonamental per al futur tant dels catalans com dels espanyols.

Quan el primer d’octubre el col·legi electoral de L’Arenal de Llevant va obrir a les 8.30 tocades, els observadors internacionals que esperaven a fora van quedar astorats en veure qui havia passat la nit a l’interior de l’escola per impedir que fos tancat per tropes de xoc del primer ministre espanyol Mariano Rajoy. El grup que va aparèixer eren alumnes d’entre 12 i 17 anys, els seus pares i els seus mestres. Alumnes, mestres i pares havien col·laborat tota la nit, atrinxerant-se, preparats per defensar físicament l’escola contra la policia antidisturbis.

Alguns comentaristes ho veien com un fet espontani, un resultat de la tensa política que envoltava el referèndum. Però aquells nens i mestres no van decidir per un caprici que estarien plegats. Els comitès per defensar el referèndum que van atrinxerar-se en més de 2.000 col·legis electorals venien de barris que han estat desenvolupant durant anys estratègies noves de solidaritat política i econòmica.

En altres paraules, la democràcia participativa no és un resultat del referèndum, sinó que és el resultat d’un projecte de transformació social a llarg termini que intenta, en paraules d’una dona que vam conèixer en un col·legi electoral del Poble Sec, “escombrar el capitalisme i el patriarcat”.

Qualsevol que conegui la política local a Catalunya sabrà que això no són simples eslògans. Potser la més coneguda de les estratègies alternatives de l’esquerra en govern local és a la capital catalana, on Barcelona en Comú i l’alcaldessa Ada Colau són al poder des de fa dos anys. A tota la regió la CUP (Candidatura d’Unitat Popular), soci de coalició a l’esquerra de Barcelona en Comú en certs ajuntaments, controla al voltant de 20 ajuntaments – que representen més de mig milió de persones – i té 10 escons al parlament català.

L’economia social i solidària ha estat desenvolupada per moviments locals des de fa almenys 20 anys, però la crisi econòmica i el projecte polític relativament recent de socialisme municipal hi han donat una forta embranzida. Un dels projectes més destacats ha estat Som Energia, una cooperativa de consumidors que utilitza només energia de fonts sostenibles. Els Guiamets, un poble governat per la CUP, ha contractat tota l’energia a aquesta cooperativa. No és inusual que arquitectes, psicòlegs o advocats s’ajuntin seguint principis cooperatius, i recicladors de deixalles, fusters, productors de vi i d’oli, dissenyadors gràfics i fins i tot la banca local i serveis d’assegurances no són pas diferents. La Xarxa d’Economia Social (XES) connecta més de 150 cooperatives i organitzacions.

Noves estructures polítiques de base donen suport a “l’economia solidària” com una alternativa al capitalisme. “Assemblees constitutives o constituents” als barris impliquen centenars de persones que debaten i després ordenen el curs d’acció que seguiran els seus regidors i parlamentaris.

És el mateix principi organitzatiu que va entrar en joc en els comitès de defensa del referèndum. La idea és proporcionar un model de democràcia participativa que sobreviu al referèndum i dona a la gent una oportunitat de construir institucions i formes d’organització noves. El seu poder i implantació a tot Catalunya no s’hauria de subestimar. Van ser aquestes xarxes les que van construir la participació massiva a la vaga general. Un document intern de l’exèrcit espanyol filtrat indica la seva pròpia feblesa davant d’aquells comitès: “No estem segurs que el govern català pugui controlar aquestes estructures en aquest moment… el carrer és dels radicals.”

Certament, aquelles assemblees de barri van tenir un paper decisiu en l’ímpetu polític per a aquest referèndum. La CUP va forçar un acord amb el govern català per ratificar el pressupost a canvi del referèndum del primer d’octubre. Aquest pacte va ser discutit i debatut a crits a les assemblees.

No és mera retòrica quan la portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel, diu: “Sabem que per evitar crisis econòmiques i socials contínues, ens cal construir relacions econòmiques i socials noves. Som anticapitalistes, socialistes i feministes i volem construir una república nova sobre aquesta base: una que sigui sostenible i que faci créixer la solidaritat i la igualtat.” I aquest és el punt que l’esquerra de tot Europa encara no ha copsat: aquest objectiu ha estat sempre part del moviment per l’autodeterminació.

L’ampli ventall de grups polítics diferents en aquelles comunitats ha mostrat un enfocament increïblement madur que es basa en el barri, més que no pas en la nació, com a punt focal per a l’acció. És aquest compromís el que garantia un alt nivell d’implicació per part de col·lectius de dones, grups de solidaritat amb els immigrants, sindicats independents, autonomistes, anarquistes i centres socials.

Mentre els mitjans de comunicació internacionals veuen una simplíssima batalla entre els nacionalismes català i espanyol, les elits polítiques de tots dos estats miren per sobre l’espatlla un moviment que amenaça de sacsejar els fonaments de tots dos.


Projecte TransMate

Article traduït per Miquel Santos
Article translated by Miquel Santos


Font: The Guardian @guardian

https://www.theguardian.com/commentisfree/2017/oct/15/catalonia-independence-neighbourhood-nationhood-referendum?CMP=share_btn_tw

Autors: Ignasi Bernat @ignasibernat i David Whyte @d_whyte100
Data de publicació: 15 d’octubre de 2017
Imatge: Guada/Zuma Wire/Rex/Shutterstock


 

Catalana. Londinenca. Republicana. Llicenciada en Filologia Anglogermànica. Traductora i correctora. Estimo les llengües i els llibres. Estimo la meva terra, Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca