Tornar als orígens per continuar endavant i treballar per la República de Catalunya

travelstogether - Tornar als orígens per continuar endavant i treballar per la República de Catalunya

La vida pot canviar tant ràpidament sense que un se n’adoni…

Per Vàlia Terranova  @Valia_Terranova

Vaig arribar a Tarragona amb 25 anys, des de la capital de Bulgària, per passar uns mesos treballant, fer alguns estalvis i tornar a marxar cap a la meva terra, una cosa que no va passar.

No sé si la culpa va ser del mar, ja que cada dia el veia i saludava anant cap a la feina, o va ser del bon clima, o de la ciutat tan bonica que és Tarragona, o de la gent, però realment importa? Em vaig quedar i sense adonar-me’n Catalunya es va convertir en el meu país i els catalans en els meus compatriotes.

La política no era un tema important per a mi i sempre he ignorat el tema per la poca confiança que tenia envers els polítics, però en un moment donat la meva curiositat em va superar i va començar a interessar-me el tema de la situació política que vivia aquest país. Al principi no entenia res, llegia un diari i deia una cosa, després llegia un altre diari i deia just el contrari, fins que va arribar un moment, a còpia de llegir les dues versions, que vaig comprendre la situació real. Van passar els anys i em vaig convertir en independentista i gràcies a les xarxes, especialment a Twitter, em vaig afegir a la causa i amb un grup de gent vam crear el nostra web (ComuniCATS.cat) amb l’única idea de fer país i treballar per fer realitat la República Catalana.

Al mig de tot el que ha anat passant al país, vaig tenir uns dies lliures i vaig tornar a la meva ciutat natal per poder agafar forces per seguir treballant per la República. Fa anys sabia que la política del meu país, Bulgària, no era a favor de la independència de Catalunya i com a l’estat espanyol, es manipulen la premsa i la televisió pels que paguen més, l’opinió de la majoria dels búlgars és a favor d’una Espanya gran i lliure (lliure de què, de catalans, bascs, gallecs, aragonesos, asturians… de què?).

[ngg_images source=”galleries” container_ids=”3″ display_type=”photocrati-nextgen_basic_slideshow” gallery_width=”650″ gallery_height=”400″ cycle_effect=”fade” cycle_interval=”10″ show_thumbnail_link=”0″ thumbnail_link_text=”[Show thumbnails]” order_by=”sortorder” order_direction=”ASC” returns=”included” maximum_entity_count=”500″]

 

Des de ComuniCATs intentarem canviar l’opinió dels búlgars respecte als catalans i la nostra situació política a la base de l’interès i del coneixement.

Com? Primer mostrant interès cap a la cultura i les tradicions búlgares popularitzant escriptors, poetes, pintors, músics búlgars actuals, així provocarem el seu interès. Després oferirem informació real, que ara està tapada pels mitjans espanyols, traduïts al búlgar, i si aconseguim conquistar l’elit búlgara, podrem esperar una divulgació més fàcil de la informació real sobre el nostre país. Els hi hem de fer veure el que els volen amagar i mostrar que els mitjans d’informació búlgars estan enganyant. Per aquesta causa treballaré sense descans.

Ara ja sóc a Catalunya una altra vegada, plena d’energia i amb molts plans i idees. Tornar enrere ha sigut beneficiós i estic preparada per fer un salt encara més gran endavant!

Salut i República!  Aquí ve el vídeo!

TEXT DEL VÍDEO:

A vegades el millor que podem fer per poder seguir endavant és tornar enrere, als orígens, allà on ens vam criar, tocar el terra, reviure els records, gaudir de la mare i del pare i tornar a sentir-se la nena consentida de la casa, una cosa tan oblidada per mi. Un dels millors records que tinc amb ells és el de caminar per les muntanyes i els boscos, per això encara que no vam anar molt lluny de la casa dels meus pares, vaig poder reviure aquests records. Vam visitar el riu Ískar a prop del Parc Vrana on vam passar unes hores inoblidables, entre el cant dels ocells que just estaven en l’època d’aparellament i el soroll de l’aigua del riu, teníem la sensació d’estar en un parc natural salvatge i no pas a uns minuts de la capital.

“Els ocells et donen la benvinguda”, van ser les paraules de la meva mare. Vaig somriure i la vaig abraçar. El bosc em convidava a gravar-lo en imatges, que em permetrien guardar els records fins al proper viatge enrere a la meva estimada Bulgària.


PP: Espero que hagi sigut tan emocionant per vosaltres llegir l’article, com per mi escriure’l.

Article escrit per Vàlia Terranova  @Valia_Terranova


 

Puntuació dels lectors
vots3 mitjana3.3

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.