Tian’anmen, la història del fracàs d’una revolució noviolenta. Ermessenda x CAT
FIL per @ErmessendaXCAT 29 de nov. de 2018
1/ Tian’anmen, la història del fracàs d’una revolució noviolenta (també hem d’apendre dels fracassos).
2/ El 1988 van començar els debats a la Universitat de Pequin, sobre democràcia. I es van estendre a altres Universitats, on també es parlava d’economia. Disminuia el poder adquisitiu i escassejaven aliments i productes de primera necessitat.
3/ El 1989 els estudiants van demanar l’alliberament dels presos polítics. Pel maig volien conmemorar el desé aniversari de l’arrest de Wei Jingsheng, condemnat a 15 anys de presó, acusat de divulgar propaganda contrarevolucionària.
4/ El 15 d’abril va morir Hu Yaobang, ex-secretari general del Partit Comunista xinès, destituit el 1897 per no prendre mesures contra les protestes estudiantils. Un funeral era la única forma permesa de reunió.
5/ Milers d’estudiants es van congregar a la plaça de Tian’anmen i van posar un enorme retrat de Hu al Monument dels Herois del Poble.
6/ El 18 d’abril, centenars d’estudiants van fer una asseguda a l’Assemblea Nacional, ubicada a la plaça, per tal de demanar-li al primer ministre Li Peng la fi de la corrupció, diners per a educació i llibertat d’expressió.
7/ El 19 d’abril hi havia 100.000 persones a la plaça per protestar.
El 24 d’abril es va establir una federació d’estudiants que aplegava 21 campus, i van començar els boicots a les classes.
8/ El 26 d’abril el govern va desacreditar els estudiants amb un editorial al diari People’s Daily,on deia que un reduit grup d’estudiants s’havia aprofitat del moment de dol per boicotejar les classes, recordant que manifestar-se era prohibit i calia castigar qui fes destrosses
9/ Deng va traslladar 20.000 soldats a Pequín.
Els estudiants tenien amics i familiars entre les tropes, confiaven en guanyar-se’n la solidaritat. Part dels nous reclutes eren pagesos, a qui els aniria bé la reforma. L’altra part eren oficials joves acabats de graduar, cultes.
10/ El 27 d’abril, 150.000 estudiants es van manifestar contra l’editorial del People’s Daily. S’havien desplegat molts agents, que no anaven armats i els estudiants van aconseguir passar entre les tropes.
11/ El 13 de maig, milers d’estudiants van iniciar una vaga de fam. Entre el 14 i el 24 de maig, els hospitals de Pequín van atendre 9.158 casos de col.lapse. Més d’un milió de persones van anar cap a la plaça, a solidaritzar-se amb els estudiants.
12/
Però els líders estudiantils estaven dividits, uns apostaven per la vaga de fam, d’altres pel diàleg.
Es va produir la visita del primer ministre soviètic Gorbatxov. Molta premsa. Deng no podia evacuar els estudiants per la força, per no tacar la seva imatge internacional.
13/ Uns quants oficials havien anat a la plaça amb una pancarta que deia “La Policia Popular estima el poble”. Uns quants cridaven demanant democràcia. I d’altres van declarar que tot i no poder donar suport als estudiants, eren germans del poble i no actuarien contra ells.
14/ Els estudiants havien treballat per desgastar la lleialtat de les tropes a l’Estat, els deien que havien de protegir al poble i no al Partit, van escriure cartes als soldats, fent-los veure com els funcionaris corruptes es feien rics mentre les tropes perdien poder adquisitiu
15/ Continuaven les divisions internes, entre estudiants de Pequín partidaris del diàleg i estudiants protestataris i de fora, que es sentien poc representats. Així com els obrers, que simpatitzaven amb la causa, però a qui els estudiants no volien dins les seves files.
16/ Al Govern també hi havia divisió, entre el secretari general Zhao Ziyang, partidari de la modernització, i el primer ministre Li Ping, partidari d’exercir el poder per controlar la situació. Deng Xiaoping es va aliniar amb Li Ping, i el 20 de maig es va imposar la llei marcial
17/ Els estudiants es van preparar per a un enfrontament sagnant. Però desenes de milers de ciutadans van aixecar barricades, per aturar els tancs, oferint menjar als soldats i demanant-los que no fessin mal als manifestants.
18/ Els soldats no van fer servir les armes i van aturar-se. En 45 hores hi va haver ordre de retirada, però amb tanta gent no es podia anar endavant ni endarrera i les tropes van estar 5 dies immobilitzades, fins que es van instal.lar a 1-2 hores de la ciutat.
19/ El 27 de maig una facció dels estudiants va presentar un programa consistent en destituir el primer ministre i retirar-se de la plaça el 30 de maig. Els altres, s’hi volien quedar fins el 20 de juny i volien més confrontació. Diversos líders estudiantils van dimitir.
20/ Alguns obrers aturats van anar cap a la plaça, eren agressius i feien algunes destrosses.
L’1 de juny els soldats van prendre el control de les emissores de ràdio i televisió.
El 3 de juny les tropes van entrar a la ciutat des de totes direccions.
21/ Els ciutadans van tornar a alçar barricades.
Aquesta vegada hi havia emocions desfermades. Van tirar pedres a la policia en resposta als gasos lacrimògens, van escopir i etzibar puntades de peu als soldats, van capturar vehicles militars, exhibir cascos, roba i armes confiscades
22/ Van colpejar autobusos de les tropes i llençar còctels Molotov als vehicles. Alguns grups de joves i aturats escridassaven els soldats amb porres i martells. Un soldat va desertar i el van matar a bastonades. Segurament cap altre soldat va pensar en fer-ho.
23/
Els líders estudiantils apel.laven a la noviolència, però el seu compromís no era compartit.
Les tropes van començar a disparar, amb gran brutalitat. Entre el 3 i el 4 d juny van matar milers de persones.
It happened in Tiananmen Square l Featured Documentary
24/ Les tropes van arribar a la plaça i els estudiants, per una estreta votació i davant de l’amenaça de bany de sang, van decidir desallotjar. Fi del moviment després de 7 setmanes.
El moviment va tenir uns quants factors a favor seu:
– Feble economia, població indignada per inflació i corrupció
– Divisió el Partit Comunista Xinés entre reformistes i línia dura
– Aparició d’espais lliures en forma de reunions democràtiques
– La visita de Gorbatxov va portar molts periodistes estrangers a Pequín,els estudiants podien guanyar suports internacionalment. Però el règim de Pequín no era gaire sensible a les pressions internacionals, no depenia d’altres fonts per al seu suport econòmic i reforç militar
– Diversitat tàctica: segudes, boicot de classes,manifestacions massives, vagues de fam, negociacions, obstrucció noviolenta de les tropes.
– Van convèncer la població de posar en dubte l’autoritat del règim.
– Van desobeir les prohibicions de manifestació i reunió
Tècniques que no es van fer servir:
– Retirada d’habilitats i recursos materials: No hi va haver vaga general, els estudiants es van apartar dels obrers. Hauria caigut la productivitat industrial. Que els estudiants no vagin a classe, no torna el règim més vulnerable.
– Minar la capacitat repressiva de l’estat: es pot desgastar la lleialtat de les tropes, o bé persistir tot i els càstigs. Al principi del moviment, els soldats sentien un nexe amb el poble. Però el 3 i el 4 de juny van disparar.
Causes:
El Partit va reforçar els seus poders sancionadors, mobilitzant entre 150.000 i 350.000 soldats de fora de la regió. Alguns no entenien el xinès mandarí. A més, el control de la premsa va fer impossible que sabessin res del moviment i que posessin en dubte les ordres.
A més, no es va mantenir la disciplina noviolenta, les multituts eren hostils, l’ambient agressiu, i els soldats es van posar a la defensiva. El govern havia infiltrat agents provocadors, com a part de l’estratègia.
I els líders del moviment estaven dividits: treballadors i estudiants, estudiants pequinesos i de fora, partidaris de la línia dura i del diàleg.
Els líders no van saber minimitzar l’impacte de la repressió, no van canalitzar la indignació en acció. La repressió ha de ser interpretada com un senyal d’èxit, però no van saber reaccionar.
Els règims reaccionen. No ho ignorem.
Si estan provocant un altre Tian’nanmen, amb policia de fora, insensible al moviment, amb provocadors, hem de contrarrestar. Bombers?
Policia de fora que a l’1-O va veure una altra realitat?
Tian’anmen, la història del fracàs d’una revolució noviolenta (també hem d’apendre dels fracassos).
FIL per @ErmessendaXCAT 29 de nov. de 2018
Tiananmen Square 1989 – in pictures