Tertúlia Birres al Centre Cívic El Coll-La Bruguera
COMUNICATS

Tertúlia d’Òmnium (@omniumgracia) i Birres per la República (@Birresrepublica) al Centre Cívic El Coll-La Bruguera

Tertúlia Birres al Centre Cívic El Coll-La Bruguera

Els ponents Marcel Mauri @marcelmauri, Jordi Pina @JordiPina1, Montserrat Puigdemont @mpuigdemontc i David Fernàndez @HiginiaRoig, moderats per Miquel Puig @miquelpuigrapos, van aportar la seva visió i respostes al nombrós públic present, amb la col·laboració i organització d’Òmnium Gràcia @omniumgracia

Crònica de Carles @Cjaumev

Després de la projecció del documental 20-S, la tertúlia va començar amb una breu presentació d’en Marcel Mauri i la lectura d’una carta d’en Jordi Cuixart.

En Miquel Puig, després de presentar els ponents, va demanar-los la seva visió sobre passat i present dels esdeveniments que estem vivint i quines accions podem fer la gent del carrer.
En Jordi Pina va explicar el perquè de la seva contribució a les xerrades i que els qui haurien d’estar parlant als actes, són els presos/es i exiliats/des i tots sabem perquè no hi són.

La denúncia que els va fer arribar un periodista abans de la seva declaració a l’Audiència Nacional, redactada pel Fiscal en cap, es veia que anava dirigida contra ells; en Jordi Cuixart i Jordi Sánchez; tot i que no només contra ells sinó contra tots els catalans. Els polítics i els activistes els fan por, tot i que el que més els molesta i espanta de debò a Espanya és el poble català que es mobilitza, són els dos milions de persones que sortim al carrer, que protestem, que ens llevem al matí, quan un jutge decideix que intervenen, entren i humilien la Generalitat de Catalunya el dia 20, quan intenten entrar a la seu de la CUP sense ordre judicial.

La persecució és molt més bèstia contra els Jordis que contra la resta de membres del govern.
La sensació de por durant el trajecte entre l’hotel i l’Audiència amb un corredor de furgons de policia a banda i banda, helicòpters i gent cridant. A les televisions espanyoles, a les tertúlies, es proclamava venjança contra la humiliació que els suposava veure dues persones pujades damunt d’un símbol, el cotxe de la Guardia Civil.

La notícia del seu empresonament, els va arribar abans al mòbil per les notícies, que pel conducte oficial de l’audiència. Les meves primeres declaracions després de conegut el seu empresonament, van ser adreçades als fills, “els vostres pares marxen cap a Soto del Real amb el cap ben alt i la dignitat intacta”.

El dia que marxaven de Soto del Real per a ser traslladats a presons catalanes, tots els altres presos van fer una rotllana aplaudint-los, els funcionaris de presons deien “¿Qué coño hacen estos aquí?” Ni ells s’ho expliquen.
Els mateixos presos que van ser un temps en llibertat et diuen: “et sents molt pitjor marxant cap a fora de la presó, que els que van cap a dintre.”

Estigueu segurs, segurs, segurs que aquesta gent ens portarà a la llibertat i a la República de Catalunya.

d’en Marcel Mauri
Montse Puigdemont, presidenta de l’Associació Catalana de Drets Civils

Veníem de dies de mobilització i aquell dia (20-S) ens vam creure per primer cop que units nosaltres podíem canviar les coses; vam passar per moltes situacions emocionals, aquell dia hi havia tota mena de gent. Quan vam sentir que els policies anaven cap a la seu de la CUP, vam pensar que anaven a buscar merder; quan estant a la Gran Via vam veure venir la gent baixant pel carrer cantant se’ns va posar la pell de gallina per primer cop de moltes vegades.

Després de les detencions, dels dies posteriors amb els familiars, vam decidir fundar l’Associació Catalana de Drets Civils per donar-nos suport mutu. No sabíem què és i què representa tenir una persona estimada a la presó o a l’exili.

Per donar suport i garantir que els temps de visita dels presos el pogués gaudir tothom. És una eina per mobilitzar i agrair a la gent totes les accions que es fan, aquesta experiència ens ha fet tornar una gran família, els familiars ens sentim més units, ens impliquem i discutim, perquè si no discutim vol dir que no ens diem les coses clares, com a totes les famílies.

És molt dur el que estem passant, ho estem passant com a familiars i com a poble, no ens podíem arribar a imaginar les barbaritats que hem arribat a veure, em quedo amb tota la solidaritat, hem recuperat “l’hem de ser actius”, “l’hem de construir”, és important tot el que estem fent cadascú de nosaltres des del nostre lloc.

David Fernàndez

El documental 20-S desmunta les grans mentides i els silencis de l’estat espanyol.
Els jutges i en particular, en Llarena, no ha vist una rebel·lió tumultuària en sa vida.
Desmuntar i lluitar contra la raó d’estat, contra els aparells dels estats no és fàcil i no ho ha estat mai.
Ens està jutjant l’aznaritat judicial, que ja va començar abans dels atemptats de les torres bessones amb reformes regressives del codi penal.

Afrontem l’ofensiva més gran repressiva contra el poble des de la dictadura franquista, el judici contra el dret d’autodeterminació, i hem de construir una gran resposta.

El que més els molesta és la grandesa de la resposta pacífica del poble de Catalunya, que la societat catalana hagi renunciat a la violència, en un context de violència, és d’una grandesa humanista i ètica impressionant.

Quan trasllades un conflicte policial a les altes esferes de la judicatura, és un procés de primera magnitud.
Jo no vull esperar set, ni deu, ni catorze anys a què ens donin la raó, ni els penso esperar!!

Què podem fer, doncs? No normalitzar mai l’excepció, està tot escrit i planificat.
La nostra millor arma pacífica és la solidaritat. Hem de plantar la batalla més gran des de tots els angles possibles. I ho hem de fer amb solidaritat.

La repressió són 3 passes: patiment, pasta, i propaganda, hem de lluitar contra la negació.

Montserrat Puigdemont

Aquí ho hem fet tot amb les nostres mans: caixes, biblioteques, etc. això serà una marató, ens hem de preparar.
Al final veiem que no sobra res, hem de fer tot allò que passats els anys ens faci sentir bé.
Si no estem junts, amb voluntat estratègica, si no juguem tots com un equip res no serà possible. Després ja ens discutirem, la civilització no destrueix la barbàrie, la perfecciona. Hem de despullar aquesta sinistra raó d’estat.

Jordi Pina

Què puc fer jo? Jo no sóc qui. Què farem jo i la resta dels meus companys? Lluitarem a fons, perquè crec i continuaré creient que res del que han fet els nostres amics és delicte i ho explicarem a tot el món.

Els nostres amics tindran ocasió d’explicar a tot el món que la sentència és injusta.

Miquel Puig

Els errors que comet l‘estat ens estan duent a la independència. Hem de fer resistència civil, pacífica, que haurem d’acordar i parlar entre tots, s’ha de pensar l’estratègia.

David Fernàndez

L’anomalia democràtica, no pot ser l’escocesa o quebequesa, no tenim al davant el mateix tipus d’Estat, caldrà innovar i anar a més i millor.

Si jo fos el President de la Generalitat després de les sentències convocaria un altre referèndum.
Hem de veure totes les coses bones que hem fet, les “madres de mayo” inicialment eren 12, a la setmana en van matar 4 i finalment van ser fins a 30000.

La consulta d’Arenys ens va portar a 550 consultes, d’aquí al 9N i d’aquí al referèndum, i d’aquí a la república.

Montserrat Puigdemont

Cal sortir de la zona de confort com ha dit en David, cal parlar de política amb els que pensen diferent, hi ha una cosa que ens uneix, que tots som demòcrates, altra cosa és el model de país de cadascú.

La societat no es pot permetre el luxe de perdre els drets civils que té.
Si un franctirador no és terrorisme, l’Adri i la Tamara no són terroristes.

La solidaritat inunda el despatx segons Jordi Pina.

Els exiliats estan internacionalitzant i tenim un equip fantàstic.
Podem fracassar a Espanya però Europa ens mira bé per Alemanya, Bèlgica i el Regne Unit.
Tots estan patint molt, no oblidem els exiliats, l’oblit de la Carme i la Dolors, no les oblidem.

Visca la terra!

 


 

 


 


Crònica de Carles @Cjaumev de la Tertúlia d’Òmnium (@omniumgracia) i Birres per la República (@Birresrepublica) al Centre Cívic El Coll-La Bruguera. Barcelona 08/11/2018.

Fotografies: Òmnium i Birres per la República


 

Catalana. Londinenca. Republicana. Llicenciada en Filologia Anglogermànica. Traductora i correctora. Estimo les llengües i els llibres. Estimo la meva terra, Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca