Terrorisme polític d'Espanya contra Catalunya
CAT EXTERIOR,  PREMSA INTERNACIONAL

Terrorisme polític d’Espanya contra Catalunya. The Real Agenda News. Traducció de Projecte TransMate

The Real Agenda News

Les eleccions per si soles no fan una democràcia.

 

 

Aquesta afirmació sona més autèntica a Catalunya, on hi ha líders polítics a la presó per dur a terme l’agenda política per la qual els votants els van elegir. Aquesta agenda inclou la separació d’Espanya, un país governat per una camarilla de polítics, el suposat líder dels quals, Mariano Rajoy, continua discutint la legalitat del procés democràtic.

Milions de catalans van elegir un govern, la missió del qual incloïa reformar lleis i ordenances per permetre a la regió votar a favor o en contra de la independència d’Espanya.

Els líders polítics van ser elegits com cal i estaven legalment capacitats per presentar mocions i canvis a les lleis existents i dur a terme un referèndum per tal que la gent pogués decidir si volien continuar formant part d’Espanya o no.

Després de mesos d’organitzar una consulta legítima i vinculant, els catalans van votar separar-se d’Espanya el passat primer d’octubre. Malauradament per a Catalunya, a Espanya la democràcia només funciona quan afavoreix el poder polític existent. Espanya va enviar guripes violents per apallissar indiscriminadament els votants i per retirar urnes dels punts de votació.

A Rajoy i al seu gabinet no els va agradar que la regió més rica del país decidís ser independent, i van imposar l’article 155 a Catalunya. El resultat va ser l’empresonament dels líders polítics catalans, que estan captius en presons espanyoles per presumptes crims que l’estat ni de lluny no ha demostrat.

L’expresident català, Carles Puigdemont i alguns dels seus consellers van marxar de Catalunya amb l’esperança de trobar suport en les institucions democràtiques europees, però els líders de la Unió Europea es van negar a reconèixer el dret legítim de Catalunya a cercar i aconseguir la independència. Només unes quantes nacions europees a títol individual van decidir donar suport informalment a Puigdemont i a la causa catalana. Un d’aquests països va ser Bèlgica.

Rajoy i la seva camarilla política, membres del partit polític més corrupte d’Espanya, el Partit Popular (PP), van exigir que hi hagués noves eleccions i que es formés un nou govern. Els catalans no van tenir altra opció que tornar a votar. Van celebrar-se eleccions i es va formar un nou parlament.

La setmana passada, el parlament català va elegir el nou president, Quim Torra, que va ser designat per un estret marge d’un vot. Malgrat la legalitat del procés i tot i que els líders catalans van seguir les instruccions de Rajoy, el govern espanyol ara es nega a aixecar l’article 155.

Segons Rajoy, la decisió de mantenir el control del govern regional prové del fet que el senyor Torra va nomenar presoners polítics com a membres del seu govern.

Malgrat la crida de Torra a Rajoy per iniciar converses sense condicions prèvies, la intervenció de l’estat a Catalunya continuarà.

El govern mantindrà l’article 155 de la Constitució a causa de les accions del president de la Generalitat. Mantenint l’article 155 en vigor, Mariano Rajoy nega al govern català la capacitat financera per operar, i això significa que el recentment proclamat govern no tindrà cap manera d’ocupar-se dels assumptes dels catalans.

Aquest tipus de coerció i de terrorisme polític no és pas nou a Espanya. Segons el govern espanyol, la decisió de mantenir l’article 155 en vigor va ser la resposta “a la provocació” de Torra, que, segons La Moncloa, busca “la confrontació amb l’estat”. Mariano Rajoy va parlar dissabte passat amb els caps dels dos partits polítics més grans, Pedro Sánchez i Albert Rivera, per fer-los partícips de la seva decisió.

La llista de gent que Quim Torra vol al seu govern inclou Josep Rull, Jordi Turull i Lluís Puig, que estan acusats de desobediència i malversació, i Toni Comín, acusat de malversació i rebel·lió. Idèntics càrrecs s’han presentat contra l’expresident català, Carles Puigdemont, que ara és a Alemanya esperant una decisió d’un jutge sobre la validesa d’aquests càrrecs.

Per al govern, aquesta proposta és “una provocació”, que no pensa tolerar. Si Torra manté “la confrontació amb l’estat” no s’aixecarà l’article 155 de la Constitució.

La llista presentada per Torra no és efectiva, ja que no compta amb l’aprovació del govern central, i aquesta vegada inclou dos presoners polítics i dos consellers de l’expresident Puigdemont.

La declaració feta pel govern espanyol explica que “l’article 155 de la Constitució continua vigent”.

En les seves reunions amb el president, Sánchez i Rivera van estar d’acord que l’article 155 només s’aixecaria si es constituïa un govern legal a Catalunya, però que el 155 continuarà en vigor perquè es cometen il·legalitats.

Torra va nomenar Josep Rull com a Conseller de Territori i Turull com a Conseller de la Presidència. Tots dos es troben en presó preventiva pels presumptes crims de rebel·lió i malversació. D’altra banda, Lluís Puig també va ser nomenat pel president Conseller de Cultura.

“El president de la Generalitat va desaprofitar una oportunitat per demostrar la seva voluntat de recuperar la normalitat, ja que les decisions preses mantenen una estratègia de confrontació amb l’estat i la majoria de la societat catalana”, va dir l’executiu central el dissabte en una declaració oficial.

En les properes hores, l’aparell de l’estat donarà la resposta formal a la proposta de Torra, que va anunciar la intenció que els consellers assumissin el càrrec a mitjans d’aquesta setmana.

“El govern d’Espanya, a través de la seva secretaria, que és l’única autoritat competent per publicar les decisions preses a Catalunya, analitza ara la viabilitat del nou govern, les circumstàncies personals d’alguns dels nomenats”, va dir l’executiu en una declaració.

El divendres, Torra “volia representar una voluntat de diàleg que va durar menys de 24 hores, ja que la seva proposta de nous consellers és una nova provocació perquè alguns d’ells estan fugits de la justícia o en una situació de presó provisional” segons una declaració de La Moncloa.

“Aquesta proposta demostra que la voluntat de diàleg expressada a la carta enviada al President del Govern no és sincera”, continua la resposta. Una actuació combinada del Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i el Govern de la Nació impedirà aquests nomenaments.

El Tribunal Constitucional, a instàncies del Govern, es va pronunciar contra la investidura a distància de Carles Puigdemont. El divendres, el portaveu del govern, Íñigo Méndez de Vigo, va apel·lar al “sentit comú” per demanar al president català que no proposés persones que “són a la presó o en recerca i captura” a Espanya. Però és el que ha fet.


Traducció de Projecte TransMate segons el meu millor coneixement del català i l’anglès.
Traducció de Projecte TransMate to the best of my knowledge of Catalan and English.


Font: The Real Agenda News (@TheRealAgenda)

http://real-agenda.com/spains-political-terrorism-catalonia/

Autor: Luis R. Miranda (@LuisRealAgenda)
Data de publicació: 22 de maig de 2018
Font de la imatge: Pablo Blazquez Dominguez/Getty Images


 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca