The New York Times

Espanya els va acceptar com a migrants, però els menysprea com a venedors ambulants. The New York Times

The New York Times 300x53 - Espanya els va acceptar com a migrants, però els menysprea com a venedors ambulants. The New York Times

BARCELONA, Espanya — En caps de setmana assolellats, dotzenes de venedors ambulants s’arrengleren al passeig marítim de Barcelona, oferint articles com ara ulleres de sol pretesament d’autor, roba i altres foteses, generalment falsificades.

Article traduït per Miquel Santos

The New York Times Venedors ambulants 1 min 300x200 - Espanya els va acceptar com a migrants, però els menysprea com a venedors ambulants. The New York Times
Venda de mercaderies a La Rambla de Barcelona

Els venedors, coneguts com a manters, són l’exemple perfecte d’un dilema que tenen les autoritats: una cosa és debatre si permetem més immigrants a la Unió Europea, però tot una altra decidir què es fa amb ells quan arriben.

La majoria de manters són emigrants de l’Àfrica qui sovint han arriscat la vida fugint de la violència o la pobresa. Però quan arriben a la Unió Europea molts troben que obtenir una feina regular sense els papers que cal és gairebé impossible, especialment en països amb un alt índex d’atur com Espanya. …

L’últim bastió de la llengua catalana a Itàlia lluita per mantenir-la viva. The New York Times

The New York Times - L'últim bastió de la llengua catalana a Itàlia lluita per mantenir-la viva. The New York Times

Els primers catalans van arribar a Sardenya al segle XIV, quan van salpar tropes de la costa oriental del que ara és Espanya com a part d’una expansió per la Mediterrània.

Article traduït per Miquel Santos

22alghero1 superJumbo 1024x684 - L'últim bastió de la llengua catalana a Itàlia lluita per mantenir-la viva. The New York Times
Font de la imatge: Alessandro Grassani for The New York Times

L’Alguer, Itàlia.

Després que un aixecament matés les forces aquarterades en aquest port septentrional de l’illa, el rei Pere IV va expulsar molts dels nadius. En el seu lloc, va poblar l’Alguer principalment amb convictes, prostitutes i altres indesitjables, molts d’ells catalans.

Avui, l’Alguer és una anomalia lingüística. Aquesta pintoresca ciutat emmurallada és, de manera ben literal, l’últim bastió del català a Itàlia.

En una època en què la gent s’aferra cada vegada més fort a la identitat nacional, l’ús persistent del català a l’Alguer és un record de la manera en què les cultures mediterrànies s’han fusionat durant segles, fent de la identitat una cosa fluida.

Però mentre que la tradicional insularitat de l’Alguer ha contribuït a preservar el català, aquesta llengua fins i tot aquí lluita per sobreviure.

Només una quarta part dels 43.000 habitants de l’Alguer parlen català com a llengua principal, segons funcionaris locals. Amb prou feines es parla entre els joves i a penes s’ensenya a les escoles. Fa gairebé un segle quasi tothom parlava català, segons un cens del 1921.

“Pots organitzar conferències, publicar llibres i fer moltes altres coses, però parlar és l’única cosa que manté realment una llengua viva”, deia Sara Alivesi, una periodista que escriu per al grup editorial que hi ha al darrere de l’única publicació online en català.

“La trista realitat és que crec que la gent d’aquí té altres maldecaps i no valoren el llenguatge com una característica realment única de la nostra ciutat”, va dir Alivesi.

Després que el 1720 Sardenya caigués en mans de la Casa de Savoia, amb capital a Torí, va acabar formant part del que és la Itàlia actual i la llengua catalana va desaparèixer virtualment de l’illa.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca