The Guardian

Cal protegir el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) tal com ens protegeix a nosaltres. The Guardian

The Guardian 300x107 - Cal protegir el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) tal com ens protegeix a nosaltres. The Guardian

El segle XX ens va ensenyar com de vulnerables són els humans als líders tirànics. Avui, al cap de 65 anys, el CEDH és tan vital com sempre.

Article traduït per Miquel Santos

The Guardian Conveni europeu de drets humans 300x180 - Cal protegir el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) tal com ens protegeix a nosaltres. The Guardian
Nazis al banc dels acusats durant els judicis de Nuremberg, 1946.

Tots sabem el conte dels tres porquets. Ve un llop. El primer porc construeix una casa feble de palla. El llop l’aterra bufant. El porc fuig, i va a parar a la casa d’un altre porc construïda amb bastons. Els dos porcs fugen a casa del tercer porc. Està feta de totxos. Més forta. El llop bufa i rebufa… ja en sabeu la resta.

Les rondalles populars persisteixen perquè contenen veritats fonamentals. La veritat és que els tres porquets som nosaltres. També el llop. És també la lliçó dels esdeveniments brutals del segle XX. L’Holocaust no va ser només causat per líders carismàtics, va ser el resultat de milions de persones corrents col·laborant en campanyes de discriminació, odi i assassinat. És el que Hannah Arendt, informant sobre el judici d’Adolf Eichmann, l’arquitecte de la solució final, va anomenar la “banalitat del mal”. Eichmann no era “ni pervertit ni sàdic”, escrivia Arendt, sinó “terroríficament normal”. …

Per què el turisme mata Barcelona. The Guardian

The Guardian 300x107 - Per què el turisme mata Barcelona. The Guardian

Barcelona, una de les destinacions més agradables d’Europa fa tot just dues dècades ara està tan congestionada que ha esdevingut un parc temàtic turístic i va perdent el caràcter que la va fer tan popular

Article traduït per Miquel Santos

The Guardian Per què el turisme mata Barcelona 1 300x180 - Per què el turisme mata Barcelona. The Guardian

Són les nou d’un matí calorós d’agost i els bitllets programats per visitar l’emblemàtica basílica de la Sagrada Família de Barcelona ja estan exhaurits. Fa només uns anys podies presentar-t’hi i fer potser mitja hora de cua per entrar, però amb els nombres estratosfèrics de visitants a la ciutat (uns 30 milions l’any passat) tot aquell que se la jugui probablement sortirà decebut.

Els que tenen bitllets es diverteixen a la cua fent-se selfies davant de l’ornamentada Façana de la Nativitat del temple. Grups de turistes s’arrengleren darrere de guies que branden piruletes. Venedors de carrer despleguen els seus articles a la vorera –ulleres de sol piratejades i records carrinclons-, fins que una patrulla de policia fortament armada els fa fora d’allà. A les parades de la plaça pots comprar peluixos, cendrers de Gaudí i bufandes del Barça. …

Airbnb i la mal anomenada economia col·laborativa buiden les nostres ciutats. The Guardian

The Guardian 300x107 - Airbnb i la mal anomenada economia col·laborativa buiden les nostres ciutats. The Guardian

Airbnb i la mal anomenada economia col·laborativa buiden les nostres ciutats

Article traduït per Miquel Santos

El tràngol de Barcelona mostra el mal que pot fer Airbnb, exacerbant la desigualtat urbana i excloent els veïns joves

The Guardian Airbnb 300x180 - Airbnb i la mal anomenada economia col·laborativa buiden les nostres ciutats. The Guardian
Il·lustració de Ben Jennings

La pancarta penjava del balcó d’un tercer pis, desplegant-se gairebé fins a l’empedrat de la plaça. Barcelona no està en venda, deia, en grans lletres pintades a mà. No era el primer eslògan semblant que havíem vist en només una hora, si fa no fa, de passejar la setmana passada pels carrers estrets i sinuosos del bonic barri antic de Barcelona, i naturalment va esperonar la nostra curiositat. Alguna cosa a veure amb la gentrificació, o potser amb promotors? Bé, en part. Però, ben desconcertant, va resultar que tenia bastant a veure amb gent com nosaltres, i possiblement també vosaltres.

Clara Ponsatí acusa Espanya de venjança il·legal contra els nacionalistes catalans. The Guardian

The Guardian e1528653004704 300x98 - Clara Ponsatí acusa Espanya de venjança il·legal contra els nacionalistes catalans. The Guardian

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

The Guardian Clara Ponsatí acusa Espanya de venjança il·legal 300x180 - Clara Ponsatí acusa Espanya de venjança il·legal contra els nacionalistes catalans. The Guardian
Carla Ponsatí: “El deure de les autoritats catalanes, que tenien un mandat per al referèndum, era organitzar un referèndum” / Russell Cheyne/Reuters

L’acadèmica diu al congrés del Partit Nacional Escocès (SNP) que el referèndum sobre la independència de Catalunya va ser completament legal

Clara Ponsatí, l’acadèmica catalana que s’enfronta a una possible extradició a Espanya, ha acusat el poder judicial espanyol de venjança il·legal contra els nacionalistes catalans.

Ponsatí diu al congrés de primavera del Partit Nacional Escocès que el referèndum de l’octubre passat sobre la independència de Catalunya va ser completament legal, fins i tot sense l’acord amb el govern de Madrid.

“El deure de les autoritats catalanes, que tenien un mandat per al referèndum, era organitzar un referèndum. Ens vam veure obligats a fer-ho. A més, no era il·legal. No hem fet res il·legal”, ha dit.

“Les autoritats espanyoles han manipulat el poder judicial, han manipulat la interpretació de la llei, han manipulat els fets i han obert aquests càrrecs que són totalment, completament il·legals. El que és il·legal és el que fa el poder judicial a Espanya ara. Això si és il·legal”.

Ponsatí, professora d’econòmiques a la Universitat de St Andrews a Escòcia, s’enfronta a una audiència d’extradició de quatre setmanes més endavant aquest estiu després que les autoritats espanyoles van emetre una ordre de detenció europea.

Els tribunals espanyols l’acusen de rebel·lió violenta i de malversació de fons públics en l’organització del referèndum. La posada en escena de la votació va dividir a Catalunya, i Madrid insisteix que va ser il·legal i inconstitucional perquè no havia estat autoritzat com exigeix el congrés espanyol.

L’advocat de Ponsatí, Aamer Anwar, diu que no hi ha “cap mena d’evidència” que recolzi els càrrecs en contra seva, uns càrrecs que comporten sentències màximes de 25 i 8 anys de presó, respectivament. Altres líders catalans, inclòs el llavors President Carles Puidgemont, s’enfronten a casos similars d’extradició a Alemanya.

Anwar ha dit al congrés que els atacs violents per part dels guàrdies civils espanyols als votants en alguns col·legis electorals el dia 1 d’octubre van evocar l’època de Franco i van recordar la supressió dels drets humans durant el règim del dictador feixista, que va governar des de 1936 fins a 1975.

Els activistes del SNP i alguns diputats escocesos s’han sumat a la causa de Ponsatí. El fons per la seva defensa legal ha arribat a 270.000 lliures esterlines, però Anwar ha dit als seus seguidors que necessita 500.000 lliures per cobrir tots els costos legals esperats donada la complexitat del cas.

Joanna Cherry, diputada del SNP i QC (Queen’s Counsel), ha dit al congrés que nou líders polítics i civils que van donar suport al referèndum de l’octubre romanen a la presó, i 19 persones més seran processades a Madrid a l’agost.

Ella i Anwar han dit que els casos d’extradició de Ponsatí i Puidgemont havien augmentat les preocupacions sobre el fet que alguns estats membres de la UE estaven abusant del sistema d’ordre de detenció europea per perseguir opositors polítics en lloc de criminals. Els casos també van plantejar preocupacions sobre la independència judicial.

La Universitat de St Andrews ha donat suport a la Clara Ponsatí oficialment, el que suggereix que l’intent d’extradició contra ella està políticament motivat. El diari Courier, amb seu a Dundee, ha informat que 10 o més acadèmics de St Andrews, incloent-hi el personal de nacionalitat espanyola, estaven descontents amb aquest suport i van demanar que es retirés la declaració.

Moltes coses depenen de si el govern socialista recentment nomenat a Madrid, que va arribar al poder en part com a resultat d’un acord amb els partits catalans, inicia converses amb les autoritats catalanes a Barcelona i acorda una solució política a la crisi.


Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of English.

Font: The Guardian @guardian
https://www.theguardian.com/politics/2018/jun/09/carla-ponsati-accuses-spain-of-vendetta-against-catalan-nationalists?CMP=Share_iOSApp_Other

Autor: Severin Carrell @severincarrell
Data de publicació: 9 de juny 2018
Font de la imatge: Russell Cheyne/Reuters


 

Homenatge d’un escultor britànic a uns herois de la Guerra Civil espanyola. The Guardian

The Guardian e1528653459229 300x98 - Homenatge d’un escultor britànic a uns herois de la Guerra Civil espanyola. The Guardian

El públic contribuirà a la creació d’una escultura catalana per honorar un vaixell torpedinat quan es dirigia a lluitar contra el feixisme

Article traduït per Miquel Santos

Foto 1 Parc de la Solidaritat Robert MacDonald 300x180 - Homenatge d’un escultor britànic a uns herois de la Guerra Civil espanyola. The Guardian
Robert MacDonald

Probablement no se sabrà mai quants hi van perdre la vida exactament. Però segons dades històriques almenys 45 homes d’arreu del món van morir el 30 de maig de 1937 quan el seu vaixell, el Ciudad de Barcelona, va ser torpedinat davant la costa de Catalunya per un submarí.

Aquests homes es trobaven entre els 300 brigadistes internacionals que es dirigien a Espanya per lluitar per la causa republicana contra forces nacionalistes espanyoles encapçalades per feixistes.

Uns pescadors que vivien prop de la vila costanera de Malgrat de Mar, a la província de Barcelona, van ajudar a salvar més de 120 homes, però desenes més van quedar atrapats quan el vaixell es va enfonsar. Relats de testimonis presencials diuen que els brigadistes cantaven la Internacional mentre s’enfonsaven. Almenys 23 dels supervivents van morir més endavant a la guerra civil.

Era cap al tard“, recorda Alun Menai Williams, un gal·lès que va escriure un llibre sobre les seves experiències, Des de Rhondda a l’Ebre. “Estava repenjat a la barana del vaixell, donant un primer cop d’ull a Espanya i la seva costa, a una milla i mitja de distància, quan vam sentir una explosió esgarrifosa. El vaixell va sotsobrar i es va aixecar enlaire abans de caure en un angle inversemblant“.

Va ser espantós“, deia un altre supervivent, un nord-americà anomenat Jack Freeman “Alguns van morir mentre dormien, alguns van quedar atrapats sota coberta“.

Optimized Foto 3 Parc de la Solidaritat Vaixell 1937 300x180 - Homenatge d’un escultor britànic a uns herois de la Guerra Civil espanyola. The Guardian
Vaixell Ciudad de Barcelona, 1937 / Alamy

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca