Miquel Santos

Dues menes de justícia a Espanya. openDemocracy

OpenDemocracy 300x56 - Dues menes de justícia a Espanya. openDemocracy

La condemna recent de diversos joves bascos amb dures sentències i les imputacions contra polítics catalans revelen la naturalesa política de la justícia a Espanya.

Article traduït per Miquel Santos

OpenDemocracy Foto 1 Aritz Leoz 300x225 - Dues menes de justícia a Espanya. openDemocracy
Justícia per als joves d’Altsasu. Imatge de Aritz Leoz. Tots els drets reservats. 

A la matinada del 15 d’octubre de 2016, en un bar d’Alsasua (en basc, Altsasu), al País Basc, al nord d’Espanya, es va produir una baralla entre uns quants joves i una parella de la Guàrdia Civil (força paramilitar espanyola). Informe de danys: un llavi inflat i un carpià trencat. Res insòlit en un país com Espanya en què, només el 2016, hi va haver 9.571 topades documentades entre policies i ciutadans, sovint descrites com a resistència a l’autoritat pública. En aquest cas basc es va presentar també una denúncia davant de les autoritats locals. …

Lluitant per la justícia a Catalunya. WTX News

WTX News - Lluitant per la justícia a Catalunya. WTX News

Fa un any probablement es veia com una cara més a la multitud, però avui Txell Bonet és identificable a l’acte pels carrers de Catalunya després de ser propulsada des de les ombres cap als focus.

Article traduït per Miquel Santos

Foto de familia Txell Bonet Jordi Cuixart - Lluitant per la justícia a Catalunya. WTX News

Tot i que la seva lluita és profundament personal, ja que fa campanya per alliberar de la presó el pare del seu fill, també es troba en primera línia lluitant per a la independència de Catalunya.

Les exigències i pressions que suporta, com totes les famílies dels presoners polítics i els que estan a l’exili, deuen ser enormes, però la Txell em rep en un restaurant Barcelona amb un somriure captivador.

Com la majoria de dones d’avui dia, fa molts papers mentre intenta compaginar la maternitat amb el fet de ser dona de pres, conferenciant pública, periodista i militant per la independència.

Independentistes catalans omplen un cop més Barcelona reclamant separar-se d’Espanya. The Canberra Times

The Canberra Times 300x47 - Independentistes catalans omplen un cop més Barcelona reclamant separar-se d'Espanya. The Canberra Times

Barcelona. Aproximadament un milió de persones van omplir el centre de Barcelona el dimarts per celebrar el dia commemoratiu de Catalunya i impulsar un moviment per la independència que ha deixat divisions profundes gairebé un any després de portar Espanya a una crisi constitucional.

Article traduït per Miquel Santos

The Canberra Times Foto 1 300x169 - Independentistes catalans omplen un cop més Barcelona reclamant separar-se d'Espanya. The Canberra Times
Partidaris de la independència formen la paraula Independència durant la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona, Espanya, el dimarts. / AP

Tractors amb banderes catalanes vermelles i grogues van arribar a la ciutat des d’àrees rurals mentre independentistes amb samarretes vermelles amb l’eslògan “Construïm la República!” corejaven proclames i cantaven.

Aquesta enorme participació, segons estimació de la policia local, era una resposta a una crida del president català regional Quim Torra i del seu predecessor Carles Puigdemont, que va fugir a Brussel·les l’octubre passat després que Madrid destituís el seu govern, per demostrar que continua el suport a independitzar-se d’Espanya.

Cal protegir el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) tal com ens protegeix a nosaltres. The Guardian

The Guardian 300x107 - Cal protegir el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) tal com ens protegeix a nosaltres. The Guardian

El segle XX ens va ensenyar com de vulnerables són els humans als líders tirànics. Avui, al cap de 65 anys, el CEDH és tan vital com sempre.

Article traduït per Miquel Santos

The Guardian Conveni europeu de drets humans 300x180 - Cal protegir el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) tal com ens protegeix a nosaltres. The Guardian
Nazis al banc dels acusats durant els judicis de Nuremberg, 1946.

Tots sabem el conte dels tres porquets. Ve un llop. El primer porc construeix una casa feble de palla. El llop l’aterra bufant. El porc fuig, i va a parar a la casa d’un altre porc construïda amb bastons. Els dos porcs fugen a casa del tercer porc. Està feta de totxos. Més forta. El llop bufa i rebufa… ja en sabeu la resta.

Les rondalles populars persisteixen perquè contenen veritats fonamentals. La veritat és que els tres porquets som nosaltres. També el llop. És també la lliçó dels esdeveniments brutals del segle XX. L’Holocaust no va ser només causat per líders carismàtics, va ser el resultat de milions de persones corrents col·laborant en campanyes de discriminació, odi i assassinat. És el que Hannah Arendt, informant sobre el judici d’Adolf Eichmann, l’arquitecte de la solució final, va anomenar la “banalitat del mal”. Eichmann no era “ni pervertit ni sàdic”, escrivia Arendt, sinó “terroríficament normal”. …

Espanya els va acceptar com a migrants, però els menysprea com a venedors ambulants. The New York Times

The New York Times 300x53 - Espanya els va acceptar com a migrants, però els menysprea com a venedors ambulants. The New York Times

BARCELONA, Espanya — En caps de setmana assolellats, dotzenes de venedors ambulants s’arrengleren al passeig marítim de Barcelona, oferint articles com ara ulleres de sol pretesament d’autor, roba i altres foteses, generalment falsificades.

Article traduït per Miquel Santos

The New York Times Venedors ambulants 1 min 300x200 - Espanya els va acceptar com a migrants, però els menysprea com a venedors ambulants. The New York Times
Venda de mercaderies a La Rambla de Barcelona

Els venedors, coneguts com a manters, són l’exemple perfecte d’un dilema que tenen les autoritats: una cosa és debatre si permetem més immigrants a la Unió Europea, però tot una altra decidir què es fa amb ells quan arriben.

La majoria de manters són emigrants de l’Àfrica qui sovint han arriscat la vida fugint de la violència o la pobresa. Però quan arriben a la Unió Europea molts troben que obtenir una feina regular sense els papers que cal és gairebé impossible, especialment en països amb un alt índex d’atur com Espanya. …

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca