TV Tokyo - Sol i ombra d’Espanya_4
CAT EXTERIOR,  PREMSA INTERNACIONAL

Sol i ombra d’Espanya: La Guerra Civil, la dictadura i la transició. TV Tokyo

TV Tokyo

Article traduït per l’Anyilaisa (@anyilaisa

1. La intenció de Picasso amb el “Guernica”

El programa comença al davant de la Sagrada Família. La basílica dissenyada per Gaudí encara es troba en construcció, malgrat que han passat més de 130 anys des del començament de l’obra. Una de les raons de la tardança és perquè es va cremar el seu disseny durant la Guerra Civil.

TV Tokyo - Sol i ombra d’Espanya_1

Per saber més sobre la guerra, l’equip del programa visita el Museu Reina Sofia a Madrid, on s’exhibeix el quadre més famós de Picasso, “Guernica”, que representa la Guerra Civil d’Espanya i que va influir en la seva història moderna. Davant del “Guernica” el presentador explica la intenció del pintor i el destí peculiar de l’obra.

Quan Picasso va acceptar la petició d’exposar la seva obra a l’Exposició Internacional a París, es va assabentar que havia ocorregut una massacre a la localitat de Guernica, al País Basc, a causa del bombardeig indiscriminat per caces alemanys. Picasso va dibuixar al llenç les víctimes, representades per una dona que plora per la mort del seu nadó, expressant diversos sentiments: el dolor, la tristesa i la fúria.

El presentador explica els rerefons dels bombardeigs: a l’Espanya d’aquella època va ocórrer la transició de la monarquia a la república el 1931, però hi havia persones en contra del nou règim i es van sublimar contra el govern legal. A més, els països veïns van intervenir a la guerra. Les brigades internacionals i la Unió Soviètica van ajudar a la República, i mentrestant “els voluntaris” de l’exèrcit alemany, que va donar suport a les forces militars liderades per Franco, van atacar la localitat de Guernica.

El presentador també esmenta un esdeveniment relacionat amb aquest quadre. Es penja la seva rèplica en forma de tapís a la paret d’un corredor de l’oficina central de l’ONU. És un símbol de la pau, però el 2003, mentre els països membres de l’ONU debatien si caldria atacar l’Iraq amb motiu de les armes nuclears, el “Guernica” es va tapar amb una tela gran, perquè l’obra recordaria la tragèdia de la guerra a la gent i hi hauria persones que volien evitar-ho.

2. La veritat d’una foto famosa

L’equip del programa recorre els carrers de Madrid, on encara romanen les cicatrius de la Guerra Civil i arriben a una casa vella que va patir els bombardeigs. A les seves parets es poden observar diversos forats causats per la metralla, que ja han sigut tapats pel ciment. Un fotògraf de guerra, Robert Capa, hi va fer una foto titulada “Els nens a Madrid” que es va fer famosa mundialment, però aquesta foto té punts enigmàtics. Com que era un lloc important per a l’exèrcit i ningú no podia entrar-hi sense permís, alguns investigadors consideren que el fotògraf hi va duu els nens per fer la foto.

TV Tokyo - Sol i ombra d’Espanya_2

3. La Guerra Civil a Barcelona

Per saber més sobre els bombardeigs per les tropes de Franco, l’equip torna a Barcelona, la ciutat que va patir més els atacs aeris, i visita un dels búnquers que hi queden. En aquella època hi havia un miler de búnquers i la majoria foren cavats pels ciutadans, sobretot, els nens i dones, perquè els adults havien marxat al front. Els nens, després de l’escola, anaven als búnquers per cavar.

TV Tokyo - Sol i ombra d’Espanya_3

L’equip entrevista a un home que va patir els bombardeigs, l’Oriol Domènech, de 95 anys.

  • Quants anys tenia quan va patir els bombardeigs?
    (L’Oriol) Tenia 15 anys i era estudiant de batxillerat. Com que era una guerra civil, és a dir, una guerra entre veïns, va ser més horrible que altres guerres. A més, l’exèrcit aeri d’Itàlia va llençar bombes de 500 kg a Barcelona (ensenya una foto d’una revista). Aquest era el nostre pis. Jo dormia a una habitació al costat de la dels meus pares. A causa del bombardeig van morir més d’un miler de veïns.

Tots els membres de la família Domènech van sobreviure, però l’Oriol va perdre l’oïda d’una orella.

  • (L’Oriol) Crec que Franco no només volia guanyar la guerra, sinó que també volia anihilar els republicans.

L’Oriol ensenya també un objecte que va trobar després dels bombardeigs. És un tros de bomba.

  • Després de la guerra, va començar la dictadura de Franco. Com era la seva vida en aquella època?
    (L’Oriol) Vivíem en la pobresa, tothom sempre tenia molta fam. Patíem moltíssim.
    Sobretot la vida a les ciutats, on hi havia molts republicans i la gent va resistir fortament contra Franco. Moltes persones van marxar a l’exili a altres països. El dictador Franco va adoptar el mono partidisme de la Falange i no admetia el liberalisme ni la democràcia. En aquest sentit s’assemblava al feixisme d’Itàlia. El règim de Franco va durar 36 anys, fins a la seva mort.

Els republicans que havien decidit quedar-se a Espanya van patir una situació encara més horrorosa. Franco va dur a terme fortes repressions als republicans. Els va engarjolar i afusellar. La xifra de republicans desapareguts és d’unes 110.000 persones i es considera que gairebé totes varen ser executades. Més a més, el règim del dictador va robar nadons per criar-los com a persones fidels a Franco. Se suposa que el nombre de nadons robats estaria al voltant de 300.000.

TV Tokyo - Sol i ombra d’Espanya_4

4. Els castellers, l’acte tradicional i singular de Catalunya

L’any passat Catalunya va celebrar un referèndum sobre la seva independència i més de 90% dels vots van ser a favor. A la ciutat es va desbordar l’alegria i el president aleshores, Carles Puigdemont, va proclamar la independència. Però el govern central no va permetre-ho, perquè era inconstitucional. L’equip del programa visita una ciutat per veure un acte que mostra la voluntat d’independència del poble català. Són els castellers, l’acte tradicional que ja existia fa més de 200 anys. El seu origen era un ball per celebrar la collita, però amb el pas del temps van començar a competir per l’altura de les torres humanes i es van formar colles a cada poble.

Marta, membre d’una colla, diu: “És una gran alegria fer un castell d’un alt grau de dificultat amb col·laboració de tots els participants. Els castellers és una tradició de diversos segles a Catalunya i forma part de la nostra identitat, per això volem continuar-lo junts”.

TV Tokyo - Sol i ombra d’Espanya_6

L’equip entrevista a Murillo, el cap de colla.

  • En l’època de Franco es va prohibir els castellers?
    Sí. Com que els castellers és un acte que representa la identitat de Catalunya, es va prohibir després de la Guerra Civil. Estic molt content de poder tornar a fer-ho.

  • Per què el dictador Franco va prohibir un acte tradicional?

Aquesta pregunta es relaciona amb la independència de Catalunya. El presentador explica que hi ha dos motius: l’economia i la cultura. Quant a l’economia, el PIB de Catalunya representa el 20% d’Espanya, perquè és un destí turístic i les empreses multinacionals hi tenen sucursals i fàbriques. El govern central recapta beneficis generats per aquestes activitats econòmiques en forma d’impostos per repartir-los entre altres autonomies. Hi ha catalans que pensen que si poguessin retenir aquests beneficis, podrien viure folgadament. I també pensen que si aconseguissin la sobirania, no tindrien cap problema gràcies al marc de la UE. D’altra banda, algunes empreses multinacionals han marxat de Catalunya per evitar enfrontaments entre Catalunya i el govern central, per això el moviment independentista ara disminueix una mica la seva intensitat perquè Catalunya podria perdre la seva riquesa.

L’altre motiu és que Espanya originalment no era un país. L’escut de la bandera espanyola consisteix en 5 escuts dels 5 regnes, per això els catalans són conscients que no són espanyols. També tenen una llengua i cultura pròpies. A més, la història de repressió per part de Franco, que Catalunya va resistir fortament. En l’època de la dictadura es va prohibir l’ús del català per mantenir la unitat d’Espanya.

L’Oriol, que va experimentar la Guerra Civil als 15 anys, parla d’aquesta època.

  • (L’Oriol) Quan jo parlava català al carrer, em deien: “Perro catalán, ¡no ladres! ¡Habla en cristiano!”. Em feien molta ràbia aquelles paraules, però no podia fer-hi res, perquè només tenia 15 anys. No podia resistir, perquè si ho hagués fet, m’hagueren matat. Són records molt fotuts.”
  • Doncs, vostè està a favor de la independència?
  • (L’Oriol) Absolutament. Crec que jo no ho podré veure, però algú dia la gent la farà, n’estic segur.
    A Catalunya encara hi queden moltes cicatrius de la Guerra Civil i les repressions de la dictadura.

5. La Transició

Després de la mort de Franco el 1975, Espanya va realitzar la transició de manera dràstica. El rei Juan Carlos I, que es va criar sota la tutela de Franco, no va continuar el seu règim sinó que va escollir una monarquia constitucional i va dirigir l’Estat cap a la democràcia. El rei actual Felip VI emprèn la reforma de la Casa Reial amb la reducció de les seves despeses per augmentar la transparència.

La transició a la democràcia avança amb l’enterrament del passat. El 2007 es va aprovar la llei de la memòria per recuperar l’honor dels republicans que van patir les repressions durant la dictadura de Franco. Un dels motius d’aquesta llei és la identificació de les víctimes afusellades i la recerca dels desapareguts d’aquella època. Es considera que la xifra de víctimes és entre 300.000 i 400.000. Un membre de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica diu que la seva entitat busca uns 114.000 desapareguts a causa de la guerra i poder tornar les restes a les seves famílies. Espanya és el segon país del món amb més desapareguts per la Guerra Civil, després de Cambodja. Arreu d’Espanya se segueix cercant els desapareguts.

6. La conclusió del programa

El presentador conclou el programa: El dictador Franco va robar la llibertat de la gent, i les seves llengües i cultura. Es tracta d’una humiliació màxima. No es pot tornar a cometre una tragèdia com aquesta. És massa difícil reconstruir un país després de la Guerra Civil, ja que la lluita va ser entre veïns. Espanya intenta unificar el poble, però quina direcció ha de prendre, quan hi ha ciutadans que es volen independitzar, com ara Catalunya? Precisament aquest any s’ha format un nou govern espanyol i 11 dels 17 ministres són dones, fet que mostra un gran canvi al país. Com que tothom va patir la tragèdia, són moltes les mesures necessàries per millorar el país.


Resum del programa redactat i traduït per l’Anyilaisa (@anyilaisasegons el meu millor coneixement del català.

番組の要約と翻訳: Anyilaisa (@anyilaisa) カタルーニャ語学習中の日本人。


Documental: “Walking through Modern History”
Capitol 10 – Sol i ombra d’Espanya: la Guerra Civil, dictadura i transició

https://www.tv-tokyo.co.jp/ikegamiakira/181104.html

Autors: TV Tokyo / テレビ東京 宣伝部 (@TVTOKYO_PR)
Data d’emissió: 4 de novembre de 2018
Font de les imatges: TV Tokyo


 

Catalana. Londinenca. Republicana. Llicenciada en Filologia Anglogermànica. Traductora i correctora. Estimo les llengües i els llibres. Estimo la meva terra, Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca