Similituts de l’actual esclat feixista amb la situació que va viure EU els anys 30 i que va culminar en el summum de la inhumanitat que va representar el nazisme. Xavier F. Domènech
Historiadors i politòlegs adverteixen sobre similituts de l’actual esclat feixista amb la situació q va viure EU els anys 30 i q va culminar en el summum de la inhumanitat q va representar el nazisme. Fins i tot, alguns plantejen q la realitat ara encara és pìtjor.
Quins són els factors que fan pensar als experts que ens podem encaminar cap a una tragèdia fins i tot més greu que aquella orgia de crueltat i insebilitat col.lectiva? D’una manera resumida podriem citar els següents:
Als anys 30, la gran feblesa de l’ideal democràtic només és va produir en algun país de l’antic imperi austrohongarés, i altres del sud d’Eu com Italia i Espanya, En Espanya després d’un cop d’Estat i una guerra que va precedir una llarga dictadura.
I en el cas més significatiu podem trobar les arrels en una sèrie de greuges histórics després de la IGM que va ser l’origen d’un sentiment d’humiliació global. Aquest factor no existeix ara, però l’ambient de regressió democràtica és més fort i més generalitzat.
El factor cada cop més present des de fa anys, és una xenofòbia que no para de crèixer i que es manifesta amb progressiva violència. Segueixen presents sentiments nacionalistes excloents (molt potents en països com Espanya), però la base és, sobretot, l’odi i la intolerància.
I tot això succeeix en un sistema supranacional com la UE on la llibertat de trànsit és una regla comú. El refús visceral no és només contra l’estranger, sinó també respecte de nacionals amb diferents visions de l’unió institucional que comparteixen de grat o per força.
L’hostilitat creixent cada cop abarca sectors més amplis, homosexuals, ancians, “diferents”, en suma, són víctimes d’una agressivitat q s’acarnissa en “l’anomalia” o en el q és més fràgil. A més, és produeix en mig de la indiferència ciutadana, dels Estats i la pròpia UE.
El nivell crític d’alguns països es gairebé inexistent. Espanya és un exemple de normalització de vulneracions de drets fonamentals i de tolerància exquisida davant un feixisme, al que se li ha permés conservar llocs claus en les institucions de la democràcia.
El nivell de “feixistització”, no només de la dreta, sinó de partits “democràtics moderats” és molt alarmant. Fins i tot, el alguns sectors de l’esquerra “reciclada” no tenen inconvenient en pactar amb l’extrema dreta q s’amaga darrere de logos com “popular” o “liberal”.
I a tot això hi hauriem d’afegir l’actitut dels teòricament “progressistes” q aquí i allà assisteixen amb indiferència a la regressió de drets polítics i socials, amb l’excusa de fer més sòlida la “seguretat”, i permetent un control de la ciutadania absolutament inacceptable.
El retrocés de drets i llibertats és fet generalitzat q s’agreuja amb el cas de països, com Polònia, Hongria… integrats a la UE, on el feixisme governa, i q haurien d’estar inhabilitats de pertànyer a un club de països construït sobre bases inequivocament democràtiques.
Historiadors i prestigiosos analistes polítics ens adverteixen del perill de repetir errors tràgics del passat en un futur no massa llunyà. L’ultradreta creix desmesuradament, davant la indiferència de les democràcies i l’acceptació d’una ciutadania escèptica i desenganyada.
[spacer height=”20px”]Xavier F. Domènech
https://twitter.com/xavidomenech99/status/1264234272925376517?s=20