Barcelona. Aproximadament un milió de persones van omplir el centre de Barcelona el dimarts per celebrar el dia commemoratiu de Catalunya i impulsar un moviment per la independència que ha deixat divisions profundes gairebé un any després de portar Espanya a una crisi constitucional.
Article traduït per Miquel Santos
Tractors amb banderes catalanes vermelles i grogues van arribar a la ciutat des d’àrees rurals mentre independentistes amb samarretes vermelles amb l’eslògan “Construïm la República!” corejaven proclames i cantaven.
Aquesta enorme participació, segons estimació de la policia local, era una resposta a una crida del president català regional Quim Torra i del seu predecessor Carles Puigdemont, que va fugir a Brussel·les l’octubre passat després que Madrid destituís el seu govern, per demostrar que continua el suport a independitzar-se d’Espanya.
El primer ministre socialista espanyol Pedro Sánchez, que va assumir el càrrec al juny, ha adoptat un to més conciliador que el seu predecessor conservador Mariano Rajoy, però s’ha mantingut fermament en contra de fer cap votació o d’avançar cap a la independència.
Observant la protesta a l’ampla avinguda que retalla Barcelona en diagonal, la psicòloga Montse Martín, de 59 anys, va dir que el moviment havia de recuperar força.
“A veure si a partir d’avui hi ha un punt d’inflexió i som capaços d’avançar,” va dir. “Ens hem de posar a treballar i no fixar-nos tant en el que ha passat, per molt greu que fos, sinó mirar cap al futur.”
La celebració de la Diada de l’11 de setembre commemora la caiguda de Barcelona davant d’Espanya el 1714, i ha estat adoptada pels independentistes en els últims anys.
S’escau tot just un any després que l’administració de Puigdemont fes un referèndum, Madrid enviés la policia antidisturbis per intentar aturar-lo, i es produís una declaració unilateral d’independència.
Llavors Rajoy va suspendre l’autonomia, sobre la base de la constitució espanyola, que declara el país indivisible.
Torra i altres assistents a la marxa duien cintes grogues, que representen nou polítics i activistes que esperen judici a la presó pel seu paper en l’intent d’independència.
S’espera que els judicis comencin aquest any, una nova font de tensió potencial. Sánchez va dir el dimarts en una sessió al Senat que el que Catalunya necessitava era “llei i diàleg”.
Les divisions sobre la qüestió de la secessió són profundes en una regió que crea una cinquena part del producte econòmic espanyol i ja té un nivell alt d’autonomia en aspectes que inclouen educació i sanitat, i la seva pròpia força policial.
En una enquesta, el juliol, 46.7% de catalans deien que volien un estat independent mentre que el 44.9% no. Una coalició independentista va guanyar les eleccions regionals el desembre, tot i que el ferventment unionista grup Ciudadanos va emergir com el partit més gran.
El dirigent de Ciudadanos Albert Rivera, nascut a Barcelona, va dir a Twitter que la Diada s’havia convertit en “un dia d’exclusió, odi i atac a Espanya”.
Pancartes de tons grocs amb la cara dels empresonats i la paraula “Free” penjaven dels fanals de la ciutat.
Maria Àngels Brugada deia, mentre esperava uns amics en una plaça cèntrica per a la marxa de la tarda, que els presoners i els polítics que van fugir a l’exili marcarien el to de la celebració d’aquest any.
“Hi ha molta gent que no són aquí i que estan sense les seves famílies,” va dir la dona, de 61 anys. “Em fa venir pell de gallina només de parlar-ne.”
Article traduït per Miquel Santos segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by Miquel Santos to the best of my knowledge of English.
Font: The Canberra Times @canberratimes
Autor: Sam Edwards
Data de publicació: 12 de setembre de 2018
Imatges: AP
Potser t'agradaria llegir
La propera onada de desplaçats climàtics. Project Syndicate
Lluitant per la justícia a Catalunya. WTX News- L’últim bastió de la llengua catalana a Itàlia lluita per mantenir-la viva. The New York Times
“Passàvem gana, coi!” Viatge d’una immigrant a Catalunya. Smithsonian Folklife
Homenatge d’un escultor britànic a uns herois de la Guerra Civil espanyola. The Guardian
El dictador espanyol és mort, però la seva popularitat el sobreviu. Foreign Policy