Carta d’una lectora – Seguir la ‘via Catalana’ seria més fàcil per a Escòcia. The National
DUNDEE, dissabte passat: reprenem el camí, afortunadament. Dundee va estar a l’altura; es pot sentir i viure l’emoció pels carrers, en les cares radiants dels manifestants, en la manera com porten orgullosament les seves banderes escoceses blaves i blanques, així com la “Estelada” (bandera que simbolitza la independència de Catalunya).
Carta traduïda per AnnA (@annuskaodena)
Prop de 16000 persones van manifestar-se per la llibertat i la dignitat, com els antics escocesos que lluitaren amb valentia per la seva petita però pròspera nació. Dos països, un mateix objectiu, diferents camins que condueixen al seu llarg anhel de destí: la llibertat.
Com a activista del Sí que viu a Glasgow, em sento en una cruïlla. Què serà el següent? Com? Quan?
Com a catalana autòctona, puc adonar-me dels diferents enfocaments i reptes culturals que els controvertits governs independentistes han d’encarar. El dret universal d’autodeterminació d’Escòcia va ser implementat mitjançant un referèndum acordat, els resultats del qual encara no són prou clars, mentre que el referèndum unilateral de Catalunya de l’1 d’octubre va produir resultats claríssims fins i tot sota la violenta repressió de les forces policials espanyoles.
Després d’uns dies terribles d’incertesa, la independència es va proclamar el 27 d’octubre de 2017. El Sí a la independència es va tornar a corroborar el 21 de desembre.
A jutjar pels estàndards catalans, prop de 2 milions de persones manifestant-se pacíficament pels carrers de Barcelona l’11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya: el 1714 Catalunya va perdre una batalla contra els espanyols per la traïció dels anglesos …) consecutivament els darrers sis anys ha de ser percebut com un senyal real del poder del poble per fer un canvi i empènyer els polítics a treballar de valent i contra tot pronòstic per complir plenament el seu mandat: la República Catalana.
Si Escòcia pogués seguir la “via catalana” i celebrar un referèndum unilateral, les perspectives de tenir la Primera Ministra escocesa vivint a l’exili, amb llibertat per viatjar per tot arreu, excepte al Regne Unit, per explicar l’ofensiva nociva i antidemocràtica de Westminster, mentre alguns dels líders del seu partit són empresonats sense judici, sembla molt improbable.
De fet, Escòcia no ha sofert mai els efectes d’una dictadura, ni ha experimentat la constant repressió cultural, lingüística i democràtica del dret/govern anglès durant l’època moderna.
Dues nacions històriques diferents; dues ànimes bessones nascudes d’un cos diferent, que naveguen en onades separades cap al tro i la tempesta fins a poder albirar el far de la llibertat. Un dels vaixells és imparable i està llest per renéixer.
Carta traduïda per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Letter translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of English.
Font: The National @ScotNational
Autora: Marta Vallbona, Glasgow-Barcelona
Data de publicació: 27 d’agost de 2018