Què penso que cal fer a partir d’ara? Fils d’estiu 11. Joan Canadell

Fil d’Estiu 11

Seguiu el 09 i 10 encadenats abans.

 

3. Què penso q cal fer a partir d’ara?

Tinc clar q ara és qüestió d’unitat i paciència. Però [email protected] sabem q dos no van units si un no vol, i de fet en aquest moment diria q dels tres q han d’anar units només un ho voldria.

De fet des del 9N del 2014 ha sigut aixi. El 1Oct vam demostrar q tot i les dificultats d’una llista unitària, units vam arribar el més lluny q hem arribat en 80 anys, però la gestió de l’èxit del 1Oct no va ser unitària i vam tornar a perdre la partida.

Per tant el q caldria, sota el meu punt de vista és q la societat civil (entitats i ciutadans) presionessin als 3 partits (els satèl·lits cauran sols com UDC) pq fessin una coalició fins arribar a la independència. Els nostres avantpassats almogàvers en deien “cremar les naus”

Sé q això és molt difícil i per tant, caldrà tenir molta més paciencia, però aviat hi haurà eleccions i la millor forma de pressionar és utilitzant el vot. La ciutadania q vulgui la independència haurà de decidir si vol avançar ràpid o esperar una propera generació…

Es obvi q si un dels tres partits tingués majoria absoluta no li caldria la unitat dels altres per fer el seu full de ruta, però si torna a haver una situació d’empat i no hi ha voluntat d’unitat, això s’allargarà 4 anys més. De moment això és el q passarà segons les enquestes.

Q caldrà fer si això passa? Doncs mantenir les dosis de paciencia i aprofitar els 4 anys per avançar en tot el q es pugui per construir el nou model d’Estat q volem. I aquest punt és clau per mi, perquè de feina se’n pot fer molta i caldrà fer-la igualment quan siguem un Estat.

Ara bé, allargar 4 anys més, o 8, o els q siguin per manca d’unitat, té un cost d’oportunitat inmens. Sortir de la crisis actual com un Estat petit similar a Holanda o Dinamarca o dins del PITJOR estat de la UE, és molt diferent. Ens venen uns anys molt complicats i incerts.

De fet si no hi ha unitat però de les eleccions surt un clar guanyador, estarà legitimat per “impulsar” un full de ruta q caldrà negociar en funció de la força de cadascú. El pitjor és un empat perquè bloqueja l’acció com ha passat aquesta darrera legislatura. Mentrestant q?

Mentrestant cal construir el nou model de país amb les eines q puguem, q mentre no siguem Estat son poques, xò en tenim. I en aquest punt sincerament no es tracta de pensar si volem polítiques d’esquerres o de dretes. La clau és com generem el màxim de riquesa i com la repartim.

Però no ens enganyem, sense generar riquesa poc tindrem a repartir, i ara entrem en una nova crisis de dimensions encara desconegudes però q pot ser molt dura degut al gran deute de l’Estat i a l’elevat nivell d’atur (el pitjor d’UE). La clau és quin model econòmic defensar.

Mireu el q vam aconseguir els anys bons de creixement entre 1980 i 2006 (just abans de la crisis). Doncs mentre no hi ha unitat, i per tant no avancem amb la independència, el q cal és buscar un model de creixement millor q el d’Europa i obviament q Espanya, com ja vam fer.

Des de la cambra fa un any q treballem per això, per definir un nou model econòmic q té 4 pilars: una economia de més valor afegit, més internacionalitzada, mes sostenible mediambientalment i més responsable socialment (repartiment riquesa). En això treballem i treballarem…

Resumint: si no hi ha unitat, si un partit no guanya clarament i impulsa un full de ruta clar, l’únic q ens queda és tenir paciencia i lluitar x canviar el model econòmic. PD: evidentment potser passaran coses q ara no sabem q ho acceleren tot i fomenten la unitat. Paciència. Fi.

Joan Canadell

---