(Vídeo) Què es necessita per crear un nou país? CNBC
- Es poden trobar moviments separatistes en tres continents.
- El nombre de països de les Nacions Unides ha passat de 51 estats reconeguts l’any 1945 a 193 estats actualment.
- Hi ha quatre principis que poden determinar fortament si un lloc es pot considerar un país o no.
Els moviments secessionistes en tres continents estan competint per formar estats nous i independents.
De Catalunya fins a Taiwan, els independentistes augmenten cada vegada més la pressió sobre els governs nacionals, que s’enfronten a la possibilitat de noves ruptures.
CNBC analitza el que es necessita per crear un país des de zero.
Qui pot formar un estat?
El nombre de països de les Nacions Unides ha passat de 51 estats reconeguts l’any 1945 a 193 estats actualment.
No existeixen unes normes internacionals oficials, però hi ha directrius disponibles per als moviments secessionistes.
La Convenció de Montevideo, celebrada a l’Uruguai l’any 1933, va dir que una regió ha de complir quatre requisits per convertir-se en estat: una població permanent, un territori definit, un govern i la capacitat de formar relacions amb altres estats nacionals.
S’han de complir altres condicions, inclosa una clara evidència que la majoria de les persones ha triat lliurement la independència, que les minories són benvingudes i respectades. Un estat també ha de ser capaç d’acordar termes de divorci mútuament amb el país del qual es desprèn.
A la pràctica, a molts els ha resultat difícil complir amb totes les directrius.
Who wants independence in Europe? from CNBC.
Per què són tan difícils de complir?
Els governs nacionals gairebé sempre s’oposen a la secessió.
Taiwan és un estat democràtic en gairebé tot menys el nom. Ha tingut la seva pròpia constitució des de 1947 i ha funcionat com un estat autònom des de 1950. A diferència de la Xina continental, Taiwan té líders votats democràticament i va ser el primer lloc a Àsia en legislar a favor del matrimoni homosexual.
Tanmateix, el president de la Xina, Xi JinPing, considera que Taiwan és una província i ha pressionat alguns països perquè no hi tinguin relacions diplomàtiques. Només 19 països, juntament amb el Vaticà, reconeixen oficialment Taiwan.
Qui vol separar-se?
Catalunya va declarar la seva independència d’Espanya l’octubre de 2017 després d’un referèndum històric. El govern d’Espanya el va considerar il·legal i va dir que els polítics que lideraven la rebel·lió podrien ser empresonats. El País Basc al nord d’Espanya també reclama la seva independència. El passat 20 d’abril el grup militant ETA va emetre un comunicat demanant disculpes a les víctimes causades durant els anys de lluita armada per la independència basca.
La regió autònoma del Kurdistan, al nord de l’Iraq, va celebrar un referèndum el setembre de l’any passat però el govern central iraquià a Bagdad i els seus veïns Turquia, Iran i Síria es van oposar fortament als resultats. Les minories kurdes s’estenen a través de l’Iraq i els països veïns. En resposta al referèndum, Bagdad va recuperar terres kurdes.
Escòcia va celebrar el seu propi referèndum sobre la possibilitat de separar-se del Regne Unit l’any 2014, però la majoria dels escocesos va votar per romandre units amb Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord.
Al Cercle Polar Àrtic, Groenlàndia segueix sota el control de Dinamarca tot i tenir el seu propi govern. Els votants van triar un nou president el passat dimecres i ara contemplaran a llarg termini l’objectiu de la independència total, malgrat algunes estimacions que diuen que fer-ho podria relegar-la a ser la nació més pobra d’Europa.
La independència pot causar inestabilitat?
Prop del golf d’Aden, Somalilàndia es va declarar independent de Somàlia el 1991.
Té el seu propi govern, força policial i moneda, però cap govern reconeix Somalilàndia. Fer-ho podria exercir més pressió sobre el feble govern nacional de Somàlia, ja que tem més divisions de les faccions que volen un nou estat anomenat Puntland, a la costa nord-est.
Eritrea va declarar la independència d’Etiòpia el 1993. Avui, la pobresa és abundant al país i està governat per un govern despòtic. Les Nacions Unides han acusat el govern de crims contra la humanitat i la llibertat de premsa és la pitjor en comparació amb totes les altres nacions africanes, segons l’Índex de llibertat de premsa mundial.
Sudan del Sud és l’estat més jove del món després que es va separar del Sudan el 2011. El país és ple de violència i d’hiperinflació.
Altres llocs que reclamen un moviment per la independència inclouen Quebec, de parla francesa al Canadà, Baviera, Xipre del Nord, Belize, Caixmir i el Tibet.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to my very best knowledge of English.
Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Font: @CNBC
https://www.cnbc.com/2018/04/26/what-does-it-take-to-create-a-new-country.html
Autor: Shafi Musaddique; periodista
Publicat el 26 d’abril de 2018 / Actualitzat, 27 d’abril de 2018