Quan et detenen en una manifestació no saps el que t’espera. Maximo Absolució (@maximoabsolucio) Imatges de @Fotomovimiento
Maximo Absolució (@maximoabsolucio) 07/01/2022
“Quan et detenen en una manifestació no saps el que t’espera. Et colpegen, t’humilien, t’insulten. Saben perfectament que quan acabin la feina, et caurà el procés judicial. A ells no els passarà res, i a tu?”
🧵 Fil sobre la detenció d’en Max. #podriessertu
Imatges de (@Fotomovimiento)
Barcelona, 14 d’octubre de 2019.
Un cop es fa pública la desmesurada sentència contra els líders independentistes, la societat civil catalana es mobilitza en manifestacions, protestes i vagues pacífiques arreu del país. L’aturada de l’Aeroport del Prat es notícia internacional
En Max surt de treballar i es dirigeix cap a l’Aeroport, però arriba a la terminal quan ja s’ha desconvocat la manifestació. Els participants que en retornen expliquen la violenta acció de la policia, molts ferits. Un noi de 22 anys ha perdut un ull a causa d’una bala de foam.
Les bales de foam son una novetat poc vista fins la data, després de la prohibició de les boles de goma, es el primer cop que en una cosa similar. A l’autobús de tornada en parla amb un grup que n’han trobada una al terra i la fotografia com a curiositat.
15 d’octubre de 2019.
Convoquen una manifestació a la Delegació del Govern, 40.000 persones es manifesten pacíficament reclamant justícia. Es repeteixen talls a les principals vies del país.
Els carrers de les capitals son plens de clams de llibertat, justícia i dignitat.
En Max surt de treballar i es troba amb les càrregues policials que es produeixen al voltant de Gran Via i carrer Nàpols.
Hi han ferits per cops de porra i bales de foam que son atesos per el SEM. Hi ha sang al terra i molta gent molt espantada.
Molts dels ferits fins ara tenen cops i sang al cap i a la cara, la policia incompleix la normativa colpejant amb porres i disparant bales per sobre de la cintura.
Aquestes accions fan que manifestar-se sigui un risc per la integritat física.
16 d’octubre de 2019.
Davant de la resposta repressiva les manifestacions augmenten d’intensitat. Talls de vies principals, AVE i carrers plens a vessar de catalans i catalanes indignats amb la injustícia i la brutalitat policial dels darrers dies. Paper higiènic com a símbol.
Son ja habituals les imatges de televisió on els periodistes i fotògrafs dels mitjans que apareixen amb mesures de protecció, cascs, ulleres, guants, genolleres… Mai se sap on pot acabar un cop de porra o una bala de goma.
S’acumulen els ferits per agressions policials.
17 d’octubre de 2019.
El dia de la detenció.
Son ja 3 dies de protestes per la brutal sentència als líders independentistes, la ciutat es un bastió ple d’unitats antiavalots dels Mossos i Policia Nacional. Més de 25.000 estudiants es manifesten pacíficament a la Via Laietana.
Mentrestant, líders d’extrema dreta espanyolista convoquen una manifestació radical a la Plaça Artós.
Com a resposta es convoca una manifestació antifeixista a la plaça per ocupar l’espai.
Paral·lelament, un altra convocatòria clama a concentrar-se de nou a la Delegació.
En Max ha quedat amb una amiga per anar a la manifestació antifeixista, però amb la situació de violència viscuda fins la data estàn molt preocupats per la seva integritat física.
De camí compra unes ulleres protectores d’obra, ja ha vist a moltes persones que les duien
En Max i la seva amiga es dirigeixen a la Plaça Artós però els manifestants s’han desplaçat i la zona està deserta. Fa algunes fotos de les destrosses dels radicals i decideixen dirigir-se cap als Jardinets de Gràcia per a unir-se amb la manifestació contra la sentència.
En la seva ruta passen per llocs on hi ha contenidors en flames, en alguns llocs es fa molt difícil respirar amb tant de fum, s’han de cobrir la boca per poder respirar a traves de la mascareta que ajuda a bloquejar les partícules tòxiques que floten a l’aire.
La majoría de gent te una postura pacífica, grups que fan càntics i criden independència. Un helicòpter sobrevola la ciutat. De fons es senten sirenes de les furgonetes de la policia i trets de foam que generen molta agitació. Mai se sap quan serà la propera càrrega policial.
Els dos amics arriben al Passeig de Gràcia, els manifestants han baixat fins al carrer València, agrupats al voltant de la seu de la Delegació del Govern. Sense adonar-se’n, s’equivoquen i entren per el carrer Mallorca, inusualment buit i tranquil.
Han entrat a la gola del llop.
Intenten baixar pel carrer Pau Claris però una línia policial impedeix el pas entre Mallorca i València. Alguns periodistes aixoplugats darrera els Mossos prenen fotos del carrer València, des d’on alguns manifestants llencen pedres a la línia policial que cauen molt a prop seu.
En Max i la seva amiga es separen enmig de la por de les pedrades. Ell duu un casc i se’l posa immediatament per evitar que una pedra li obri el cap. Mentrestant intenta retornar cap al carrer Mallorca per a intentar retrobar a la seva amiga i tornar a casa. Es massa perillós.
Arriba una brigada policial al carrer Mallorca i els agents es despleguen de forma rutinària. En Max intenta passar caminant per el seu costat per retornar al Passeig de Gràcia. De sobte, en veure’l un dels agents crida: “¡A ese, a ese!” i tota la unitat comença la persecució.
En Max no entén perquè l’estan perseguint, no ha fet res! Per un moment el seu cos es congela a l’instant, res no encaixa. Es a ell que persegueixen? O s’han confós?
Un dels agents dispara un foam que passa volant molt a prop de la seva cara.
No es un error, van a per ell.
Gira cua i intenta fugir desesperadament del que sembla que serà una forta pallisa per part de tota una brigada en mode caçera. No hi ha quasi ningú en tot el carrer, no hi ha càmeres, no hi ha periodistes, ni llums ni testimonis.
Està sol.
Aquesta detenció serà molt dolorosa.
Corre per el carrer Mallorca en direcció al carrer Pau Claris, però no tindrà escapatòria: una línia de la Policia Nacional li barra el pas davant de la Delegació del Govern, la BRIMO el persegueix i li tanca el pas per el carrer Mallorca.
Està acorralat.
S’atura i aixeca les mans, es rendeix. Entén que el millor que pot fer es parar i enraonar, tot això es un error segur que parlant es podran entendre, al cap i a la fi ell no ha fet res. Un agent de la BRIMO s’acosta corrent i l’embesteix contra la façana del Col·legi d’Advocats.
El seu cap colpeja la Façana de l’Il·lustre Col·legi. Un cop sord ressona per les parets del fred carrer. Uns pocs grapats d’ulls policials presencien l’escena, impassibles, un dia més a l’oficina. Per sort, el casc ha esmorteït gran part del brutal impacte.
L’agent el llança contra el terra mentre li crida furiosament “¡Te he dicho que te pares hijo de puta!” i s’hi llença a sobre. Dos Mossos més arriben fins al punt de la detenció, fatigats per la carrera. Al darrera, dues unitats antiavalots de la Policia Nacional observen.
“Levántalo” crida el caporal, mentre un agent aixeca a en Max de terra i l’etziba contra la paret. Un vianant que veu i grava l’escena exclama: “No fa falta eh! (La violència) Està quiet, no veus que està quiet?” Apareix un quart agent que fa fora al testimoni amb força.
En Max està sol, envoltat d’agents de la BRIMO i del CNP, ara sí que ha begut oli. Entre els tres agents el llencen a terra, dos d’ells li agafen les mans darrera l’esquena mentre el caporal li aixafa el cap contra el terra amb el seu genoll, posant-hi tot el seu pes corporal.
En Max exclama de dolor, el pes de l’agent sobre el cap fa que els seu pòmul es premi contra l’acera, sembla que en qualsevol moment el seu crani cedirà al pes i es fracturarà. Prega desesperadament que li diguin perquè l’han detingut: “De que se m’acusa? Quin delicte he comès?”
Els crits d’en Max només fan que l’agent encara s’aboqui més sobre seu, aplicant encara més pressió sobre el seu crani. L’asfalt i el ciment abrasen la pell de la cara. L’os del crani palpita i es flexiona amb els moviments del policia. El dolor es torna insuportable.
“Si us plau perquè em detenen?” Implora mentre li posen les manilles i les apreten fortament. Crida de dolor, la cisalla metàl·lica de les manilles talla la circulació sanguínia de les mans i pressiona implacable els tendons, provocant un dolor que ennuvola el pensament.
“Està massa apretada, la manilla em fa molt mal!” A cada paraula que diu els agents li apliquen més dolor, més pressió al crani, més pressió a les manilles. Saben perfectament com causar suplici i apliquen la força on poden causar més dolor sense deixar marques.
En Max entén que quan més soroll faci més mal li faran, així que aguanta com pot i guarda silenci mentre els seus ossos i tendons irradien un dolor punyent que anul·la tota percepció del seu entorn. Al seu voltant, els agents es coordinen per a la seva recollida.
“Que? ja t’has calmat?” Li espeta un agent amb sorna. L’aixequen de terra i l’escolten fins a la cantonada de Pau Claris. L’asseuen a l’acera mentre esperen la patrulla que l’ha de recollir. En Max torna a preguntar la raó de la seva detenció, “Ja saps perquè t’hem detingut”
No ho sap, no entén res. Insisteix en saber i un dels agents fa un gest com si anés a colpejar-lo amb el genoll a la cara. “Ja t’hem dit el motiu, estàs detingut per la teva seguretat”. En Max veu que seguir preguntant acabarà per causar-li més problemes. Guarda silenci.
En aquell moment en Max no ho sap, però li espera es un procés judicial extenuant, per el que corre el risc de complir fins a 8 anys de presó i que tindrà un impacte emocional, familiar i econòmic sense precedents a la seva vida.
Un procés injust, basat en un atestat fals en el que els Mossos l’acusen de desordres públics, atemptat a l’autoritat i lesions. L’acusen sense proves, sense motius, sense res. Tan sols per estar allí, en aquell moment i haver sigut una presa fàcil de caçar, sense testimonis.
No podem permetre que aquest tipus d’injustícia sigui normal en una societat democràtica, per això ens alcem en protesta, per l’absolució d’en Max i la de tots els companys i companyes represaliats durant les manifestacions independentistes.
L’autodeterminació no es un delicte.
Col·labora ara amb la campanya i fes una donació, per ajudar a finançar els costos de la defensa i per a fer arribar aquest missatge encara a més gent.
Entra a https://maximoabsolucio.com i descobreix com pots aportar a la causa.
Comparteix aquest fil.
Maximo Absolució (@maximoabsolucio) 07/01/2022