The Scotsman - Scots & Catalans - Foto 2
CAT EXTERIOR,  PREMSA INTERNACIONAL

Professor John Elliott: Qué poden aprendre els escocesos i els catalans de la història. The Scotsman

The Scotsman

Les relacions entre Catalunya i Madrid es van agreujar en la dècada de 1800 a mesura que el moviment romàntic agafava volada i va inspirar un nou tipus de nacionalisme, escriu John Elliott.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

The Scotsman - Scots & Catalans - Foto 2
J. H. Elliott – Scots & Catalans. Union & Disunion / Amazon

A mesura que la generació actual d’escocesos i catalans s’enfronten a decisions extraordinàriament agonitzants sobre el futur que volen per a ells i els seus fills, potser és adient fer un pas enrere i considerar com i per què ha sorgit aquest dilema.

Això és el que he intentat fer al meu llibre, “Scots & Catalans. Union & Disunion” (Escocesos i catalans. Unió i Desunió), una història comparativa de dos pobles sense estats propis, els intents dels quals per definir, revalorar i potser transformar la seva relació amb les polítiques més grans a què pertanyen, han estat titulars a tot el món.

El llibre comença amb l’Edat Mitjana i finalitza el desembre de 2017 quan el president català, Carles Puigdemont, va marxar cap a Bèlgica després del fracàs d’un intent de separació unilateral de l’estat espanyol i d’establir Catalunya com una república independent.

Fa molts anys vaig escriure un estudi sobre els orígens de la rebel·lió catalana de 1640 contra el govern reial a Madrid: una rebel·lió que va inspirar la creació d’una república catalana que va durar una setmana. Mentre contemplava el desenvolupament del moviment separatista català d’avui i l’ascens simultani de l’independentisme escocès, vaig pensar que podria ser il·lustratiu intentar fer una comparació prolongada de l’experiència històrica dels dos països i de com el sentit d’identitat nacional s’ha manifestat al llarg dels segles.

Naturalment, existeixen diferències importants entre les dues històries nacionals, però les diferències poden ser tan reveladores com les similituds a l’hora d’arribar a conclusions històriques. Una diferència evident és que Escòcia va ser durant segles un regne independent, mentre que Catalunya mai va ser un estat veritablement independent. Era un principat que formava part d’una federació, la Corona d’Aragó, que es va unir a la Corona de Castella arran del matrimoni de Ferran d’Aragó i d’Isabel de Castella l’any 1469. Aquesta unió dinàstica va crear el país conegut com a ‘Espanya’. La unió dinàstica entre Escòcia i Anglaterra va arribar un segle més tard, quan Jaume VI d’Escòcia va heretar el tron anglès l’any 1603 i es va crear la «Gran Bretanya».

L’efecte immediat d’aquestes unions va ser similar, en el sentit que, tot i que tant Escòcia com Catalunya van conservar les seves formes de govern tradicionals, ara estaven vinculades a un veí molt més poderós. Això va produir tensions inevitables i, a principis del segle XVIII es van intentar resoldre, encara que de maneres molt diferents. La unió anglo-escocesa de 1707 va crear una monarquia parlamentària britànica, en la qual els escocesos van cedir el seu parlament d’Edimburg a canvi d’accedir a l’imperi comercial i colonial en expansió d’Anglaterra.

El 1716, després de la rendició de Barcelona, dos anys abans, a les forces de Felip V, monarca de la nova dinastia borbònica, Catalunya, igual que la resta de la Corona d’Aragó, va ser despullada de les seves lleis i llibertats tradicionals i es va fusionar amb una Espanya monàrquica autoritària. Escòcia i Catalunya es van beneficiar econòmicament dels canvis constitucionals de principis del segle XVIII, tot i que l’expansió de l’imperi britànic d’ultramar va donar als escocesos moltes més oportunitats de les que gaudien els catalans. L’imperi britànic dels segles XVIII i XIX va ser una creació anglo-escocesa conjunta, mentre que els catalans es van mantenir al marge de l’imperi americà establert de feia temps per Espanya. En canvi, van bolcar les seves energies en el desenvolupament econòmic i es van convertir en els pioners de la industrialització espanyola, basada en una indústria tèxtil en ràpid creixement.

Escòcia també s’anava transformant pel creixement de les seves indústries en el mateix període, però, a diferència de Catalunya, mai es va convertir en la principal potència de l’economia nacional més àmplia. L’efecte d’aquestes diferències a llarg termini encara està per veure. A Espanya, el desenvolupament econòmic i polític va estar descentrat al segle XIX i principis del XX. Mentre que Madrid era la capital política del país, la seva capital econòmica era Barcelona. A Gran Bretanya, Londres era totes dues coses.

La relació de Catalunya amb el govern de Madrid es va agreujar al segle XIX. Això va ser en part el resultat de la inestabilitat política crònica d’Espanya en les dècades posteriors a la invasió napoleònica i la Guerra de la Independència. Però també es pot explicar per un fenomen paneuropeu, l’aparició d’un nacionalisme d’estil nou inspirat en el moviment romàntic.

Les investigacions d’historiadors, erudits literaris i folkloristes en els orígens de les seves societats van generar un sentit de la nació com una comunitat orgànica amb les seves característiques distintives pròpies. Aquestes exploracions del passat català van contribuir a produir una altra diferència significativa entre Escòcia i Catalunya. Va ser la llengua la que va esdevenir punt de referència de la identitat nacional a Catalunya, d’una manera que el gaèlic mai no ho seria per a Escòcia.

Els catalans es van aferrar a la seva llengua quan el règim repressiu del general Franco va intentar substituir-la amb el castellà, la llengua predominant d’Espanya. Després de la mort de Franco l’any 1975, la reacció va ser inevitable. El règim autonòmic català creat per la Constitució de 1978 de l’Espanya recentment democràtica es va determinar, mitjançant el control del sistema educatiu, per “catalanitzar” la societat catalana davant la invasió del castellà mitjançant els mitjans nacionals. La qüestió lingüística resultant ha jugat un paper important en la creació de l’impàs actual entre Catalunya i el govern espanyol.

The Scotsman - Scots & Catalans - Foto 1
Una manifestant sosté un cartell que diu: “No permetem que els governs ens divideixin” durant una manifestació a favor de la unitat a Barcelona una setmana després del qüestionat referèndum sobre la independència de Catalunya l’octubre de l’any passat / Getty Images

Una de les ironies d’aquest estancament és que els 30 anys entre 1978 i el col·lapse financer de 2008 han estat els més pròspers i reeixits de la història colorista de Catalunya. Però la crisi econòmica va brindar als nacionalistes catalans radicals l’oportunitat de representar a Catalunya com a víctima d’un estat espanyol maligne i la inflexibilitat d’un govern espanyol decidit a tractar el moviment secessionista com una qüestió constitucional que s’hauria d’haver deixat en mans dels tribunals, va regalar als independentistes una victòria propagandista que han aprofitat al màxim.

Els referèndums, siguin autoritzats o no, com en el cas català, són, en el millor dels casos, instruments contundents per determinar la voluntat de les persones. Ja que forcen opcions binàries, poden esdevenir profundament divisors, i Catalunya és ara una societat amargament dividida, en la qual els secessionistes, que pretenen parlar en nom de tots els seus habitants, exerceixen la intimidació. Una gent molt creativa amb una llarga i distingida història, els catalans mereixen alguna cosa millor.

Scots & Catalans, del professor d’història de la Universitat d’Oxford John Elliott, es publica el 9 de juliol


Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of English.


Font: The Scotsman @TheScotsman 

https://www.scotsman.com/news/opinion/professor-john-elliott-what-scots-and-catalans-can-learn-from-history-1-4763517

Autor: Professor John H. Elliott
Data de publicació: 4 de juliol de 2018
Font de la imatge 1: Amazon
Font de la imatge 2: Getty Images


 

Catalana. Londinenca. Republicana. Llicenciada en Filologia Anglogermànica. Traductora i correctora. Estimo les llengües i els llibres. Estimo la meva terra, Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca