PAÏSOS GERMANS (#PaïsosGermans), LA DENOMINACIÓ IDÒNIA @el3rull

ARTICLES D’OPINIÓ a Comunicats.cat

@el3rull

Històricament, la Corona d’Aragó ha sigut l’única entitat comuna en la qual ens hem vist reunits, amb plena sobirania, els valencians, catalans i balears (a més dels aragonesos).

Doncs bé, a partir de l’abolició d’aqueix ens al segle XVIII, i descartada la seua revitalització per extemporània, i descartada, també, la conjunció amb l’Aragó (amb una altra llengua, cultura i nació), el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears sempre hem tingut el problema de com anomenar l’aplec dels nostres tres països.

Per això creiem que és molt significatiu, massa i tot, que siga del País Valencià (i no de Catalunya) d’on provenen, des de fa un bon grapat d’anys, les principals aportacions pel que fa a la voluntat de trobar un nom escaient a la nostra comuna reunió nacional. Sorgeixen, per tant, de la part del territori nacionalment més feble. I, això mateix, ja ens hauria de fer reflexionar.

Repassem-ho. La denominació Països Catalans prové d’un valencià, el jurista i historiador Benvingut Oliver, que ja al segle XIX (concretament al 1876), el va utilitzar per primera volta en la seua obra Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. No obstant això, la popularització d’aqueix terme no arribaria fins al 1962 de la mà de l’escriptor, també valencià, Joan Fuster, amb els seus assaigs Nosaltres, els valencians i Qüestió de noms. El 1985, una nova proposta de denominació, aquesta de l’activista polític valencià Josep Guia, fou llançada: Catalunya (per a tots).

En la seua obra És molt senzill, digueu-li Catalunya, Guia no feia més que aplicar, de forma directa, el suggeriment que Joan Fuster va deixar com a futurible en Qüestió de noms. També podríem trobar, encara que només aplicat a la denominació de la llengua, una altra proposta: el Bacavés (formada per les primeres síl·labes de BAlear, CAtalà i VAlencià), el 1925, per part de l’historiador valencià Nicolau Primitiu. I no seria massa agosarat deduir que, d’haver triomfat la seua proposició, s’haguera assistit, de forma natural, a una Bacàvia, com a denominació nacional comuna.

Aqueixa dèria valenciana per tal de trobar un nom que arreplegue, de forma adequada, la totalitat de les terres de Catalunya, Illes Balears i País Valencià, pressuposa una necessitat derivada de la manca d’una denominació històrica comuna, per una banda, però també de la voluntat de formar-ne’n part, per una altra. I, això, s’ha de remarcar. També aquesta nova proposta és valenciana (!). Que siguen només valencians aquells que, d’una manera o d’una altra, estiguen elucubrant, des de fa quasi 150 anys, sobre les denominacions escaients, només demostra una cosa: que una majoria dels catalans (del Principat) amb Catalunya ja en tenen prou, és el seu alfa i omega, i això dels Països Catalans no deixa de ser com la vella dita de: quant més sucre, més dolç. En definitiva, que Catalunya podria viure nacionalment sense la resta dels Països Catalans, però la resta dels Països Catalans no podria viure sense Catalunya. Així de clar.

Ara bé, si convenim que, del que es tracta, és de retrobar-nos, d’ajuntar-nos, de ser més forts junts que per separat, hauríem d’assumir que la denominació comuna actual més reeixida de Països Catalans no és la més adequada, al menys fora de Catalunya. Països Catalans genera més problemes que avantatges (especialment, al País Valencià). De Catalunya estant, això de Països Catalans no és cap problema nominatiu, no és més que una extensió, ben plaent i innòcua, del que ja s’és: catalans. Vindria a ser com (i perdó pels exemples): Alicante y provincia, Gandia i comarca… Catalunya i Països Catalans. És a dir, una “extensió” d’un territori concret, i molt específic. I, això, avui dia, amb les actuals concepcions horitzontals predominants (de la qual cosa cal prendre’n nota), és una distorsió innecessària i contraproduent.

PAÏSOS GERMANS (#PaïsosGermans), LA DENOMINACIÓ IDÒNIA. @el3rull Articles d’Opinió a @comuni_cats

A l’igual que, per a molts catalans (del Principat), Catalunya és la seua adscripció nacional més primària, també trobem que, per a molts valencians o mallorquins, el País Valencià o Mallorca, són igualment la seua adscripció nacional principal respectiva. I que una persona de Manresa, de Xàtiva o de Manacor tinguen els seus respectius països com a primera opció, no lleva que puguen arribar a tenir, també, una adscripció nacional comuna amb altres territoris, en funció de la llengua, la cultura, la història, l’economia… o, fins i tot, la pròpia nació, si fóra el cas.

Ens consta, i coneixem de primera mà, la voluntat de moltíssims valencians de poder referir-se al conjunt dels tres països d’una manera que no cree animadversions ni problemes afegits, i no tant per part d’altres com per part d’ells mateixos. Hi ha la voluntat d’aplec, però no s’està d’acord amb el gentilici genèric (catalans) derivat de la denominació Països Catalans. Es pot, i es vol, ser valencians, sense necessitat de ser considerats, també, catalans. I no són poques les situacions trobades. No podeu ni imaginar-vos la gran quantitat d’oportunitats perdudes, quant a accions comunes, derivades simplement del propi nom de Països Catalans. És a dir, que es vol, però no es pot.

Com a resum de tot plegat podria dir-se: plantegem-nos un nom adequat a la conjunció dels tres països, que no ens cree problemes afegits (especialment d’adscripció gentilícia), i, a partir d’ara, ens hi podrem referir sense cap recança, i a més començar a treballar conjuntament: tant per als que creuen que som una única nació, com per als que creuen que som tres nacions amb trets comuns, com fins i tot per als que ni tan sols creuen que siguem nacions, però són pragmàtics.

Per tant, a l’hora de trobar un nom idoni que arreplegue els països de Catalunya, Illes Balears i País Valencià hauríem de tenir present que aquesta nova denominació disposara de tres característiques: 

1 QUE SIGA COMUNA. Que puga ser utilitzada i acceptada per tothom (independentment de l’adscripció nacional específica de cadascú).

2 QUE SIGA INNÒCUA. Que no genere cap animadversió ni rebuig (que no cree anticossos, ni problemes afegits, ni distorsions).

3 QUE SIGA ÚTIL. Que siga pràctica, delimitatòria en suma (tant per als propis com per als forans) del territori al qual s’està referint.

Cal reconèixer que el principal avantatge d’anomenar Països Catalans al conjunt dels territoris del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears és el fet d’assumir la seua pluralitat interna (països), és a dir, un bon equilibri entre unitat i diversitat. No obstant això, eI principal desavantatge, com ja hem dit, és el seu adjectiu gentilici (catalans), és a dir, un possible element de distorsió innecessari pel fet d’evocar i prevaldre, aparentment, un dels tres països. 

Així doncs, l’opció ideal, cara al futur, seria la de mantenir l’avantatge i modificar el desavantatge: mantinguem països, però canviem catalans per germans. El resultat seria: PAÏSOS GERMANS (PPGG). És incomprensible com, durant tants anys, hàgem tingut la solució al nostre davant, i que mai, ningú, hi haja caigut en una proposta tan simple i tan evident com aquesta. Les inèrcies tenen molta força.

Repassem tots els avantatges de denominar-nos PAÏSOS GERMANS:

1 PAÏSOS GERMANS és tradicional i és habitual. No és cap expressió nova, ja que, des de fa molt de temps, ha estat i està sent utilitzada, tant per valencians, com per catalans i balears, per a fer esment als tres països. Si bé no com a denominació específica i concreta, sí com a referència de connexió i relació. Per tant, no seria cap artificialitat de nova creació, sinó, més bé, un cert reconeixement d’ús, a l’hora d’elevar-la a la categoria de denominació comuna.

2 PAÏSOS GERMANS és comuna i és de tots. No utilitza cap gentilici específic (catalans). No prima cap dels països (Catalunya), sinó que els iguala als tres. Aquesta denominació posa en pla d’igualtat, al mateix nivell, els tres territoris. Amb ella, tothom s’hi pot sentir còmode, sense cap recança, quant a la seua utilització. Eleva i reconeix els valencians i els balears, i no els deixa com a secundaris, com a germans menors, i això no és un tema a menysprear.

3 PAÏSOS GERMANS és pràctica i és útil. Amb una utilització recurrent i generalitzada pot arribar a identificar, per part de molta gent (nostrada i forastera), aquell espai específic que s’hi troba a la Mediterrània occidental europea. Amb el temps, tothom pot arribar a saber que eixa denominació es refereix a un territori concret i específic, amb unes característiques comunes: llengua, cultura, història, economia, etc. Una comunitat nacional, en suma.

4 PAÏSOS GERMANS és positiva i és atractiva. Implica sentiments positius com la germanor, la solidaritat. La relació que s’estableix entre germans, fills de la mateixa mare, evoca relacions de familiaritat i fraternitat. Una germanor que pot bastir llaços d’unió, tot partint de l’especificitat concreta de cadascun dels seus membres. Internament, i també cara al món, aqueixos elements positius serien la millor targeta de presentació disponible.

5 PAÏSOS GERMANS és factible i és possible. No seria cap denominació artificiosa, o, com a mínim, no més artificiosa que altres. Tenim l’exemple dels Països Baixos, una denominació oficial del que, de forma comú, coneixem com Holanda. I, hauríem de reconèixer que, si hi ha països que són capaços d’anomenar-se en referència a una característica orogràfica, per què no en seríem nosaltres capaços d’anomenar-nos en referència a una característica humana com és la germanor?

Annexos: “germanor”, “germania”, “germandat”, “agermanats”, “agermanament”, etc. serien paraules que expressarien adequadament, en cada cas, els llaços d’unió entre els tres països, sense cap connotació específica concreta, ja que serien de tots els territoris.

@el3rull

ARTICLES D’OPINIÓ a Comunicats.cat

#NacióCatalana #AlliberemLaNació #PaïsosValencians #ConfederacióMediterrània #ConstruïmElPaís #FuturConfederal #Autodeterminemnos

@el3rull

País Valencià, Països Germans

Tres ulls veuen més que dos