Comunicats

Comunicació Alternativa Territorial

CAT EXTERIOR PREMSA INTERNACIONAL

Lluitant per la justícia a Catalunya. WTX News. Traducció de Projecte TransMate

WTX News

Fa un any probablement es veia com una cara més a la multitud, però avui Txell Bonet és identificable a l’acte pels carrers de Catalunya després de ser propulsada des de les ombres cap als focus.

 

Tot i que la seva lluita és profundament personal, ja que fa campanya per alliberar de la presó el pare del seu fill, també es troba en primera línia lluitant per a la independència de Catalunya.

Les exigències i pressions que suporta, com totes les famílies dels presoners polítics i els que estan a l’exili, deuen ser enormes, però la Txell em rep en un restaurant Barcelona amb un somriure captivador.

Com la majoria de dones d’avui dia, fa molts papers mentre intenta compaginar la maternitat amb el fet de ser dona de pres, conferenciant pública, periodista i militant per la independència.

Corren certament temps difícils, en què molta gent abans desconeguda, sobretot dones, s’han trobat a contracor al centre de l’escenari –persones corrents en situacions extraordinàries a causa del desig d’independència dels catalans i la determinació d’Espanya d’aturar-ho.

El resultat ha posat els catalans independentistes i els seus polítics i líders de drets civils en línia de col·lisió amb la intransigència brutal de les autoritats espanyoles i el govern de Madrid.

Com a periodista professional probablement està incòmoda de trobar-se davant de les càmeres i ser la notícia en comptes de transmetre-la, però qui està en millor posició per parlar del seu company Jordi Cuixart? Ell ha passat més de 10 mesos en presó preventiva després de ser acusat de rebel·lió, un delicte que comporta una sentència de 30 anys. Basat en el concepte dels cops d’estat, dona per sobreentès que va estar implicat en actes de violència, un fet totalment rebatut.

Però segons un jutge les manifestacions que van tenir lloc el 20 de setembre a Barcelona, amb desenes de milers de persones aplegades davant d’una de les conselleries del govern de Catalunya, van ser violentes. Tanmateix, la documentació fílmica no ho avala i, ben lluny de promoure violència, Cuixart i Jordi Sànchez, un altre líder cívic, van ser enregistrats instant els presents a conservar la calma durant una batuda policial i l’arrest de 14 polítics i funcionaris que treballaven pel govern català.

A menys que el jutge es reservi proves incriminadores, no hi ha cap pistola fumejant, ni tan sols cap bala de plata. De fet ara s’investiga la policia per ús desproporcionat de la violència i es podrien arribar a veure oficials de servei davant d’un tribunal.

Mentrestant, el tràngol i l’angoixa continuen per a Cuixart i la seva família. No és ni tan sols un polític, sinó el president d’Òmnium Cultural, una organització cívica i cultural, amb uns 120.000 socis. Fundada durant el règim de Franco, l’organització fomenta la llengua i cultura catalanes amb actes importants com ara festivals i premis literaris.

“Veu la cultura com una eina que possibilita la cohesió social”, explica la Txell. Subratlla el fet que, tot i que el dictador Franco va proscriure Òmnium des de 1963 fins a 1967,  ni un sol president d’Òmnium ha estat empresonat fins ara.

Després del referèndum d’independència del primer d’octubre, tots dos Jordis van ser acusats de rebel·lió. Però ni ells ni cap dels altres vuit empresonats, acusats també de rebel·lió pel Tribunal Suprem espanyol, han anat a judici. Malgrat crítiques de grups internacionals de drets humans com Amnistia, continuen detinguts amb les rodes de la justícia a Espanya movent-se molt lentament.

“El meu company i en Jordi Sànchez són gent no-violenta. Sempre han defensat la pau i han condemnat la violència. Ho van fer aquell dia. Van col·laborar amb la policia per garantir que no hi hagués violència. Com les manifestacions de la Diada Nacional catalana, en què van participar milions de persones, aquesta va ser pacífica i democràtica”, va dir la Txell.

Un documental amb el títol 20S (en referència a la data de la manifestació) fa una relació d’allò que va passar aquell dia de setembre abans del referèndum. Després de mirar-te’l es fa difícil veure com és que el jutge instructor va arribar a la conclusió que hi va haver violència.

La Txell va ser més directa en dir: “Els delictes inexistents que mantenen el meu company i Jordi Sànchez empresonats són un incompliment vergonyós de la separació que hi hauria d’haver entre el poder polític i el sistema judicial”.

El documental, que es pot veure a les xarxes socials i a Youtube, ha estat visionat fins ara per més d’un milió de persones i també va ser emès per la televisió pública catalana. També inculpa el paper dels mitjans de comunicació espanyols, que semblen còmplices, en part, d’escampar una versió qüestionable dels fets prefabricada per les autoritats espanyoles.

La Txell treballa incansable per fer sentir la versió catalana i la campanya l’ha vista adreçar-se a organitzacions de l’ONU, grups de drets humans i diputats del Parlament Britànic a Londres, a més d’altres polítics i advocats estrangers.

Els seus esforços i els d’altres activistes comencen a donar fruit, ja que el Relator Especial de l’ONU per a la protecció de la llibertat d’expressió i opinió, David Kaye, ha demanat formalment a les autoritats espanyoles que no interferissin en drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió, reunió i associació, i de participació pública.

El grup pro-drets humans Amnistia Internacional, mitjançant el seu director europeu, Gauri van Gulik, ha exigit explícitament l’alliberament de Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana, i Jordi Cuixart. Amnistia també ha denunciat l’Estat espanyol per la seva persecució de la llibertat d’expressió. “Hi ha cantants que afronten sentències de presó a causa de les seves cançons, com ara el raper mallorquí Valtonyc, acusat de terrorisme però fugit a Brussel•les, on va ser alliberat per les autoritats belgues mentre es pren una decisió judicial.

“S’han requisat llibres perquè el seu contingut no es considerava acceptable. Artistes i exposicions d’art han estat censurades, com en el cas de l’artista espanyol Santiago Sierra a la important fira d’art de Madrid coneguda com Arco”, explicava la Txell.

Malgrat tot el que ha suportat, ha passat els darrers 10 mesos intentant mantenir un aire de normalitat a casa, on puja el seu fill d’un any. Durant vuit mesos i mig mare i criatura havien de fer un viatge de 1300 quilòmetres, entre anada i tornada, fins a la capital espanyola, per tal que el nen pogués veure el seu pare a la presó.

“Parlem 40 minuts a través d’una pantalla de vidre”, explica la Txell, que va tenir un respir el juliol quan ell, com la resta de presoners catalans, van ser traslladats a presons locals.

Els presoners catalans diuen que s’han violat els seus drets humans a causa dels empresonaments a llargues distàncies. Segons el dret espanyol i internacional, els presoners han de ser prop de les seves famílies. L’ONU també manifesta que la detenció preventiva hauria de ser tractada només com un últim recurs, quan la persona implicada no ha estat jutjada ni condemnada.

Tota la crisi catalana ha posat un focus inoportú en les activitats del govern espanyol, que ara està acusat de la persecució deliberada de drets polítics i llibertats fonamentals de la societat catalana.

Els intents de mantenir la crisi com un afer domèstic han fracassat espectacularment i el món ho observa. Espanya sembla haver-se cavat un forat d’on no pot escapar.

La participació massiva –xifres policials l’estimen en un milió– a la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre, enviava un missatge clar a Madrid. “No hi tornada enrere”, corejava la gentada que fluïa cap a la Diagonal de Barcelona per commemorar la caiguda de la ciutat durant la Guerra de Successió Espanyola el 1714 i la subsegüent pèrdua de les institucions i les lleis catalanes.

Tot i que el dia va transcórrer de manera pacífica l’estat d’ànim ha canviat. Els catalans, indistintament dels seus punts de vista o desigs d’independència, estan enfadats amb l’empresonament i exili dels seus dirigents.

“Sabem que no són culpables i tard o d’hora la veritat sortirà”, va dir la Txell.


Traducció de Projecte TransMate segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Traducció de Projecte TransMate to the best of my knowledge of English.


Font: WTX News @WtXNews

https://wtxnews.com/2018/09/15/fighting-for-justice-in-catalonia/

Autora: Yvonne Ridley @yvonneridley
Data de publicació: 15 de setembre de 2018


 

LEAVE A RESPONSE

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca