L’episodi de Sant Jordi i el Drac és una llegenda, és clar. Però el personatge sí que va existir realment. Jaume Pros (@jaume_pros)
Jaume Pros (@jaume_pros)
L’episodi de Sant Jordi i el Drac és una llegenda, és clar. Però el personatge sí que va existir realment. De fet, sabem que va morir decapitat el 23 d’abril de 303, després de patir tortures. #HistòriaPPCC
Jordi era un oficial militar al servei de l’emperador Dioclecià que es va negar a complir l’ordre de massacrar cristians. Ben aviat es va estendre la devoció per aquest home, sobretot a partir del segle VIl, que el van fer sant.
La seva història va arrelar tant als Països Catalans que el 1456 el van fer patró. En aquella mateixa època se celebrava el mateix 23 d’abril el dia dels enamorats a Catalunya.
Al voltant del Palau de la Generalitat es feia la Fira dels Enamorats. I els carrers s’omplien de paradetes de flors i de gent amunt i avall. Era costum que els homes regalessin una rosa a les seves núvies o esposes.
Amb l’arribada del Borbó Felip V es va intentar fer desaparèixer la festa, però el moviment de La Reinaxença, al segle XIX, la va recuperar i la Mancomunitat de Catalunya, a començament del segle XX, la va impulsar. El costum de regalar llibres va arribar més tard.
Alfons XIII, va instaurar a petició del dictador Miguel Primo de Rivera la “Fiesta del Libro Español”. El dictador decideix el 1930 fer coincidir la data de la “Fiesta del Libro”amb el 23 d’abril.
L’excusa era que el dia 23 d’abril van enterrar Cervantes. Força absurd, perquè la lògica ens diu que el que es commemora dels personatges històrics és el dia del seu naixement o de la seva mort, però no pas el dia que els van enterrar.
Per què van fer coincidir aquesta festa amb el dia, aleshores, més important de Catalunya? Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. La qüestió és que la idea, lluny d’aigualir Sant Jordi, el va potenciar.
A partir d’aquell moment, els catalans no només regalaven roses, sinó que ara, a més, també regalaven llibres. Des d’aleshores i fins al dia d’avui, s’ha intentat diversos cops buidar de simbolisme una celebració que neix al segle XV a Catalunya i que és molt arrelada al país.
Quan no s’ha intentat amagar qualsevol vestigi de catalanitat, s’ha mirat de fer veure que no és una festa genuïnament catalana. Us diran que és copiada de l’Aragó, o fins i tot d’Anglaterra.
Sigui com sigui, i malgrat tot, els catalans seguim celebrant avui com fa sis segles Sant Jordi: sortint al carrer, regalant amor i obsequiant cultura. Que passeu una molt bona Diada de Sant Jordi! #SantJordi2021
Jaume Pros (@jaume_pros) 22/04/2021