L’Ajuntament de Barcelona, amb Ada Colau d’alcaldessa gràcies al suport d’un xenòfob (avui desaparegut), no sembla el més eficaç de la història.Però… Jaume Pros (@jaume_pros)

L’Ajuntament de Barcelona, amb Ada Colau d’alcaldessa gràcies al suport d’un xenòfob (avui desaparegut), no sembla el més eficaç de la història. Però a la ciutat comtal hi ha hagut altres governs municipals que també Déu n’hi do. Paradigmàtic és el consistori del 1881.

L’Ajuntament de Barcelona havia rebut diversos requeriments per presentar uns comptes, que no els presentava des de feia… 11 anys! El cert és que l’ambient al carrer estava molt encès i ja es començaven a veure algunes mobilitzacions davant d’un ajuntament sota sospita.

El 9 de març es va produir un fet inaudit: tots els regidors de l’Ajuntament van rebre una multa de 125 pessetes (un dineral!) per la seva desídia. I la ciutadania i tota la premsa de la ciutat ho va celebrar.

La gent estava farta de les martingales de la Casa de la Vila. I els exemples de mala praxi eren habituals. La que vindria a ser la regidoria d’Hisenda era un festival. El seu responsable es negava a sotmetre’s a cap control, malgrat que cada dia desapareixien uns 8.000 reals.

També feia quatre anys que el govern civil, les autoritats sanitàries, així com altres ajuntaments limítrofs, anaven demanant la construcció urgent d’un nou cementiri. I el més calent era a l’aigüera.

Pel que fa al servei d’enllumenat municipal, la companyia “La Catalana” va acabar denunciant el mateix ajuntament, ja que tot i presentar una millor oferta, aquesta era constantment menystinguda en benefici de l’empresa amiga “Eugenio Lebón”.

Una cosa similar passava amb el manteniment del subministrament d’aigua i clavegueram. La concessió del servei a un tal Antonio Giraudier, per un preu ínfim i a 75 anys!, fou un autèntic escàndol.

La cosa és va complicar tant, que finalment el 14 de març de 1881 els 29 regidors, del primer a l’últim, van ser destituïts; incloent-hi l’alcalde Enrique de Duran, del Partit Conservador, i la seva mà dreta, Ignacio Fontrodona, que era qui realment tallava el bacallà.

Aquell mateix dia va ser nomenat alcalde, per tercer cop, l’advocat liberal Francesc Rius i Taulet. Que encara ho seria un quart cop. Rius i Taulet va impulsar l’exposició Universal del 1888 i també va urbanitzar la Ciutadella i la Rambla.

A més, va fer el passeig Colom, va millorar el front marítim, va inaugurar el mercat del Born i va posar il·luminació elèctrica als carrers de la ciutat. Tot plegat ens fa pensar que, després dels comuns, encara hi haurà esperança de futur per a la capital de Catalunya.

Jaume Pros (@jaume_pros) 12/05/2021