L’advocat escocès Aamer Anwar s’ha convertit en l’heroi de la independència catalana, amb la fama de Lionel Messi. Daily Record
El mediàtic advocat ha representat a Clara Ponsatí, exconsellera catalana i es va adreçar a una multitud d’1,5 milions de persones a Barcelona.
Article traduït per AnnA (@annuskaodena)
El president de Catalunya, Quim Torra, recentment va dir de broma que l’advocat Aamer Anwar era ja tan famós com el davanter del FC Barcelona Lionel Messi.
I quan es va adreçar a una multitud d’1,5 milions de persones a l’Avinguda Diagonal de Barcelona, el dia de la Diada Nacional de Catalunya, la reacció va mostrar la seva reputació a la regió.
La seva defensa de l’exconsellera catalana, Clara Ponsatí, el va fer celebrar als carrers. No representa cap càrrega per a un home amb ganes d’adulació i selfies.
Anwar va dir: “Realment no vaig adonar-me de l’immens honor que m’havien atorgat fins que vaig pujar a l’escenari.
“Vaig tremolar quan vaig veure la projecció de les imatges aèries de tantes persones manifestant-se per una idea, per un somni, per la llibertat. Vaig plorar.”
D’aquí a 10 dies, els presos polítics del govern regional català aniran a judici a Madrid per la seva participació en el referèndum d’independència del 2017 que va ser reprimit per la policia espanyola.
Aamer va defensar la Clara Ponsatí, catedràtica de la Universitat de St Andrews, contra una ordre de detenció europea i, encara que més tard es va retirar, tem que pugui ser reactivada si el judici es gira en contra de l’acusada.
De fet, la Clara segueix sent una fugitiva a Escòcia pels càrrecs espanyols de rebel·lió i malversació de fons públics.
Aamer, de 51 anys, va dir: “Com a advocat, la Clara ha estat el cas de la meva vida.
“He passat la meva vida adulta defensant la justícia i, en molts casos, desafiant el poder de l’estat, però aquesta era la primera vegada que desafiava el poder d’un govern estranger als nostres tribunals”.
En les setmanes vinents, l’Aamer viatjarà a Barcelona com a conferenciant convidat en la fase prèvia de les primàries per a les eleccions municipals catalanes.
El seu discurs anterior envoltat d’estelades va ser tan apassionat que es va quedar afònic.
Un gran contrast amb l’Aamer adolescent, que un dia estava tan aterrit de parlar en públic que es va quedar paralitzat de pànic i va plorar durant un debat escolar.
Ell va explicar: “A vegades encara em sento com aquell nen espantat. Encara em sento aïllat emocionalment, ningú pot identificar-se amb el viatge que he emprès.
“Sóc una bestiola estranya (freak) envers el que m’ha succeït al llarg dels anys. Sento com si hagués viscut 20 vides durant la meva carrera”.
Els seus pares, de classe mitjana al Pakistan, van arribar a Liverpool als anys 60 per fugir de la disconformitat familiar pel seu matrimoni per amor.
El seu pare es va fer conductor d’autobús i era l’únic membre asiàtic del partit conservador local.
El seu pare i la seva mare, secretària, treballaven hores extres per poder donar al seu fill una educació privada quan l’Aamer era el darrer de la classe a primària.
Socialment, Anwar es va convertir en un ‘sense estat’, un “snob” al seu carrer de classe treballadora i un “pakistanès cregut” a l’escola privada.
La seva infància va ser un calvari per causa del racisme, rebotant entre classes socials en terra de ningú.
La seva germana Saiqa era una estudiant de notes excel·lents, elegant i disciplinada, mentre que els informes de l’Aamer deien: “Educat a classe, però fora actua com un animal”.
“Si algú deia alguna cosa, jo havia de defensar-me però era una merda de lluitador. Sempre em tocava rebre. La meva boca em donava problemes”.
El seu pare era afectuós, però era un “disciplinari extrem” que, quan l’Aamer tenia 5 anys, el va bufetejar per no haver-se defensat contra uns nens que l’havien colpejat. Ell explica: “Mai més li vaig explicar si em pegaven o m’intimidaven”.
A casa, es va replegar en els llibres i quan va marxar a la Universitat a Glasgow, per estudiar primer enginyeria i després política, es va unir a la Lliga Anti-Nazi i es va convertir en un socialista revolucionari i un activista estudiantil.
El 1991, Anwar va ser agredit per la policia mentre repartia pamflets.
Un agent li va colpejar el cap contra el paviment i li va trencar les dents mentre li deia: “això és el que els passa als nois negres bocamolls”.
Va trigar sis mesos a dir-li als seus pares. “La meva mare es va posar a plorar, el meu pare em va preguntar què havia fet malament. Ell pensava que la justícia britànica no podia fer res mal fet.”
L’Aamer ho va rectificar el 1995 quan va demandar amb èxit a la policia i va aprendre que podia posar la seva eloqüència al servei de la llei.
Anwar es va graduar com a advocat el 2000 i accepta que, en les batalles als tribunals, al principi, el seu enfocament era més dispers que no pas cautelós.
“Jo acostumava a prendre-ho tot massa personalment”. Estava massa enutjat, era com una força destructiva. “Ara recordo casos anteriors i penso que hi ha persones contra les quals vaig parlar públicament, fiscals subalterns amb qui vaig ser groller, a qui ara demanaria disculpes”.
Els seus casos destacats inclouen la representació de la família de Sheku Bayoh, de la regió de Fife, que va morir sota custòdia policial, i la família del cambrer assassinat Surjit Singh Chhokar, que van resultar en dos processaments judicials sense èxit, 18 anys, i la reforma de la llei de doble enjudiciament (‘Ne bis in idem’) abans de guanyar les condemnes.
Al començament de la seva carrera, va declarar públicament que el sistema judicial era un “club de senyors” envoltat de “la vanitat de les perruques i les togues”.
Això li va garantir corbes en l’horitzó, sobretot quan va ser jutjat i declarat no culpable de desacatament al tribunal el 2007 després d’haver estat acusat de menysprear al jutge en el judici per terrorisme de Mohammed Atif Siddique, a qui més tard va ajudar a ser absolt.
Actualment està lluitant per un recurs pòstum d’apel·lació per Abdelbaset al-Megrahi, que va ser condemnat per l’atemptat de Lockerbie.
El seu èxit ha ajudat a substituir etiquetes en titulars escrits sobre ell com ara “advocat de terroristes”, “advocat polèmic” i “advocat defensor” per l’etiqueta “advocat de drets humans”.
Acaba de guanyar el premi ‘Advocat de l’any’, per segona vegada, però ell insisteix modestament que la descripció “advocat de primera” ja farà.
Però mentre que els casos cèlebres potencien el seu perfil, aquests en gran mesura no tenen remuneració i ell es guanya el pa amb els casos que no surten als titulars.
“Podria tenir molt més èxit i ser més ric si no lluités contra el sistema.”
Els seus amics, un grup eclèctic, diuen que la seva imatge severa contrasta amb la seva jovialitat, de riure fàcil i emocions a flor de pell.
És una persona difícil d’encasellar: un musulmà que beu i surt de discoteques, un feminista i defensor dels drets del col·lectiu LGBT que rep amenaces de mort dels nazis titllant-lo de “gihadista” i extremistes islàmics que li diuen traïdor.
Viu en un apartament de luxe a Glasgow, de lloguer i en les seves paraules “tot és superficial”, no vol dir que això freni el seu gust per la sastreria cara.
El seu pare sempre va insistir que el seu fill anés mudat i polit. Els pantalons texans estaven prohibits a la casa Anwar.
L’Aamer diu: “El meu pare deia que un home és avaluat pel seu aspecte, des de les sabates cap amunt.
Això se’m va quedar gravat. Jo vull fer una bona impressió quan estic fora de casa. Pateixo pel meu cabell, pel que em poso. Sóc vanitós. Sempre li dic al meu fill que es posi la camisa per dins.
Ell no és un pare estricte amb els seus fills Qais de 10 anys, Lylah de 7 anys, i Kyrah de 4 anys. Mentre parlem a casa seva, riu quan la Lylah entra, belluga el cos i fa burla: “bla, bla, bla”.
Diu: “M’encanta ballar amb les meves filles. Miro vídeos de YouTube per aprendre a pentinar-les. Sóc un pare tou però no m’agrada que siguin grollers.
“M’agrada que es comportin bé quan són fora, encara que a casa facin bogeries.
“No importa si el meu dia ha estat difícil, ells em recorden de què es tracta la vida.
“No hi ha res millor que fer una gran abraçada als teus fills.”
Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to my very best knowledge of English.
Font original: Daily Record @Daily_Record
Autora: Annie Brown @anniebrownword
Data de publicació: 12 de gener 2019