La UE hauria de permetre a Catalunya ser lliure. Pakistan Observer
Notes geopolítiques des de l’Índia – Prof. Madhav Nalapat @MD_Nalapat
Article traduït per AnnA (@annuskaodena)
S’ha assenyalat diverses vegades en aquestes columnes que, en la situació sobre el terreny, gairebé no hi hauria diferència si es concedís el dret d’autogovern al poble català. És a Barcelona, i no a Madrid, on s’hauria d’atorgar el poder d’administrar una regió formada per un poble conscienciat i tolerant, i no obstant això, el dret humà d’eliminar les normes per part d’una autoritat forana continua sent ignorat per la Unió Europea.
Els buròcrates només responen i protegeixen a altres buròcrates, mai a la gent, per la qual cosa els euròcrates a Brussel·les no han fet res, mentre que la gent de Catalunya continua sent oprimida per un poble allunyat d’ells mateixos. Els drets del poble van ser trepitjats durant la guerra civil a Espanya, la dècada de 1930. L’ADN del general Francisco Franco, el dictador militar que va governar Espanya durant dècades com un feu personal, ara forma part de la família reial espanyola, i per tant no hauria de ser una sorpresa que l’actual Rei d’Espanya es consideri protector dels drets d’Espanya per dominar Catalunya, una regió que des de fa molt temps ha tingut anhels d’independència.
En un comentari sobre la realitat de les restes de la dictadura que romanen presents en diverses de les institucions de l’Espanya moderna, el sistema judicial d’aquest país es considera el protector del privilegi espanyol per sobre dels drets dels catalans. La manera com el Tribunal Suprem d’Espanya ha intentat enterrar les atrocitats contra la democràcia que Madrid ha comès contra Barcelona hauria d’haver donat lloc a una protesta dels altres membres de la UE. No obstant això, fins ara només hi ha hagut silenci. La cancellera Angela Merkel d’Alemanya, que es va formar banyada en l’atmosfera i valors de l’autocràcia de la República Democràtica Alemanya (RDA), fins i tot va demanar mesures penals contra Carles Puidgemont, legítim i aclamat líder del poble català. Durant la seva vida a la RDA Angela Merkel no va intentar, ni una sola vegada, protestar contra l’estat autocràtic, fins que va ser segur fer-ho. Estava còmoda en una autocràcia, i és aquest tret el que va impulsar la cancellera alemanya a admetre dos milions de persones d’una cultura i regió completament diferents, sense consultar pas amb els seus col·legues del govern. La decisió de Merkel, presa amb l’esperança que se li concedís un Premi Nobel de la Pau, ha canviat el futur d’Alemanya per a les generacions futures.
Un moviment tan rellevant com és l’admissió instantània de dos milions més de persones en un país que és petit segons els estàndards asiàtics hauria d’haver estat precedit per un referèndum, o la Cancellera hauria d’haver convocat eleccions sobre el tema i haver assegurat un mandat per implementar la política d’immigració massiva que ella va adoptar. En lloc d’això, no va consultar a ningú, però va continuar tal com havia vist fer durant dècades als caps del Partit Comunista d’Alemanya Oriental, que prenien decisions pel seu compte, sense ni tan sols una aparença de consulta governamental popular o fins i tot àmplia. Angela Merkel es troba ara al centre del lideratge de la UE, de manera que no sorprèn que una Unió que cada dia parla sobre valors i drets humans guardi silenci davant la discriminació i la repressió desencadenada per un govern, per i per als espanyols, en contra de l’ancestral i distintiu poble català.
Un poble lliure seria molt més productiu pel benestar general que una nacionalitat oprimida. Dins la Unió Europea, hi ha diverses nacionalitats que es podrien expressar millor i, per tant, contribuir a la UE molt més del que ho fan ara estan dominats per altres grups. Un exemple és Baviera, una regió de parla alemanya que durant molt de temps va tenir una existència separada sota la monarquia de Wittelsbach. Una altra és la regió basca que podria formar un país separat de França i Espanya. Una tercera és el nord d’Itàlia, que es desenvoluparia més ràpidament si s’alliberés de la influència sufocant d’altres regions d’Itàlia del nord. El Partit de la Lliga del Nord ara governa a Itàlia, però ara que se li han atorgat alguns ministeris, ha oblidat els seus principis i ha abandonat fins i tot la batalla per l’autonomia, i encara menys per la llibertat. En això, és similar al Partit Socialdemòcrata (SPD) d’Alemanya. En benefici d’alguns ministeris, l’SPD (un partit que havia resistit fins i tot a Hitler) s’ha convertit en un associat d’Angela Merkel, i corre el risc de perdre la seva base jove i idealista enfront d’altres partits.
El Partit Socialdemòcrata (SPD) va fracassar formant una coalició amb la Unió Demòcrata Cristiana, però quan els polítics ensumen el poder, obliden els principis. Pel que fa a la lluita del poble català per l’autogovern, el fet és que l’argument de més pes a favor de la Unió Europea és que l’estructura de la Federació fa possible un moviment progressiu cap a un escenari on els estats membres es divideixin en entitats més petites d’acord amb la voluntat de les persones. Espanya i Catalunya continuarien tenint fronteres obertes dins del marc de la UE mentre que ciutadans espanyols podrien viure i treballar a Catalunya, ja que els catalans continuarien formant part de la UE. En lloc d’una unitat artificial (una coalició dels reticents), els euròcrates de Brussel·les haurien de preparar referèndums en aquelles parts d’Europa que sol·licitin l’autogovern i acceptar el mandat del poble.
En el cas del Regne Unit i Irlanda del Nord, fins i tot si Escòcia se separa i Irlanda del Nord segueix formant part del Regne Unit juntament amb Gal·les i Anglaterra, no hi hauria cap mena de malestar en aquesta situació, en cas que la pertinença a la UE es restablís. De fet, cal admetre que Londres va respondre a les demandes escoceses de llibertat d’una manera totalment diferent de la que ha mostrat Madrid. És la diferència entre una mentalitat democràtica i una mentalitat autocràtica. L’esperit de Franco encara domina el palau de la Zarzuela i les institucions. La UE no només ha abandonat els catalans, també ha abandonat els seus fonaments ideològics essencials quan ha ignorat l’agonia del poble català en mans del règim autocràtic espanyol. Com més aviat s’atorgui als catalans la llibertat de seguir el seu propi camí (dins de la UE), millor serà per a Europa, inclosa Espanya.
—L’autor, Madhav Nalapat @MD_Nalapat, és vicepresident del Grup de Recerca Avançada de Manipal, President d’UNESCO per la Pau i Catedràtic de Geopolítica a la Universitat de Manipal, Estat de Haryana, Índia.
Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of English.
Font: Pakistan Observer @pakobserver
https://pakobserver.net/eu-should-allow-catalonia-to-be-free/
Autor: Prof. Madhav Nalapat @MD_Nalapat
Data de publicació: 7 de decembre de 2018
Font de la imatge: Pakistan Observer