La qüestió de la independència de Catalunya: el camí cap a una solució que no es veu. The Nihon Keizai Shinbun (Nikkei). カタルーニャ独立問題 見えない収束への道
Article traduït per l’Anyilaisa (@anyilaisa )
Continua el debat sobre què és millor: la independència o l’ampliació de l’autonomia
La disputa sobre la independència a Catalunya segueix sent acalorada. El govern central va anul·lar la independència proclamada unilateralment per part del govern català l’octubre de 2017 i va suspendre provisionalment l’autonomia catalana. Ha passat un any des de que els independentistes van tornar a guanyar les eleccions autonòmiques. El govern català manté el full de ruta cap a la independència, però segueix sense trobar el camí per resoldre l’enfrontament amb el govern espanyol. Mentrestant, l’opinió pública es divideix en dues parts.
Puigdemont segueix sent el personatge rellevant de l’independentisme català, que va promoure un referèndum “il·legal” sobre la independència com a president autonòmic i resta a l’exili després de haver sigut destituït pel govern central. En els darrers deu dies del novembre, l’expresident va atendre les preguntes de la premsa japonesa a la Casa de la República, que està ubicada a una zona residencial de Waterloo, a Bèlgica. Diu que manté contactes amb els membres del govern català de manera freqüent, posant-hi la seva base.
“Per què no s’admet el nostre referèndum, tot i que es va admetre el d’Escòcia? Hi ha una doble moral”, Puigdemont va insistir amb un to ferm en la seva opinió a la sala, on hi havia un quadre que representa un escenari de l’incident ocorregut en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017.
Encara que en el referèndum la majoria dels votants estaven a favor de la independència, la votació es va considerar inconstitucional. El govern central va suspendre l’autonomia de Catalunya i va destituir Puigdemont i els consellers catalans dels seus càrrecs oficials. Després, en les eleccions del Parlament de Catalunya convocades el desembre del mateix any, els partits independentistes van tornar a guanyar la majoria d’escons i el ferm impulsor de l’independentisme Torra va assumir la presidència el maig de 2018.
Puigdemont dirigeix la crítica anomenada “doble moral” a la UE. La Unió Europea és freda amb els independentistes catalans perquè sotmet aquest tema al criteri de cada pais membre. És lògic que la UE prengui l’actitud de respectar les lleis de cada pais, però l’organisme europeu tem que s’extenguin altres separatismes semblants a la zona.
A Catalunya existeixen també crítiques dures als moviments arbitraris dels independentistes dirigits per Puigdemont. Salvador Illa, el secretari d’organització del PSC, es queixa de que s’intensifica l’enfrontament d’opinions entre ciudatans i lamenta que “Catalunya s’ha dividit” a causa de l’independentisme. D’altra banda, és evident que els catalans arriben a despertar encara més antipatia al govern central, ja que el govern de Rajoy va reprimir de manera rigorosa l’independentisme. Avui dia, l’enquesta assenyala que l’opinió pública es divideix en dues parts iguals i mantenen un equilibri de forçes.
Catalunya té una llengua i cultura pròpies. El seu independentisme va néixer per reclamar l’ampliació d’autonomia i ha evolucionat enèrgicament en els últims anys. El 2006 es va aprovar la modificació d’Estatut per reforçar la seva autonomia, però el 2010 el TC va dictar una sentència que va anul·lar una part d’aquesta modificació. “Aquesta sentència era la darrera gota d’aigua que va provocar el desbordament de sentiments dels ciudatans”, indica Illa.
Catalunya té una gran potència económica, que representa un 20% del PIB d’Espanya. Es diu que els catalans se senten descontents de què les seves contribucions recaptades pel govern central es destinin a altres autonomies i això és un dels factors per inclinar-se més cap a l’independentisme. Però no és necessari que Catalunya aconsegueixi la independència per aquest motiu. De fet, Illa está en contra de la independència i proposa l’ampliació de l’autonomia bassant-se en la transició del regím espanyol, de la monarquia al federalisme.
Entre els parlamentaris independentistes, hi ha alguns que són flexibles a l’hora de convocar un referéndum en què els votants puguin escollir altres opcions diferents a la independència. El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, que pertany a un partit diferent del de Puigdemont, demana un referéndum d’autodeterminació, però diu que “si el govern central proposa l’ampliació de la nostra autonomia, podem convocar un referèndum en què els votants escullin entre l’ampliació de l’autonomia o la independéncia,” i mostra la seva actitud positiva al dialeg amb l’Estat: “ens asseiem a la taula de negociacions”.
No obstant aixó, si els independentistes demanen un referèndum en el qual poden escollir la independència, el govern central no ho permetrà. El govern espanyol de Sánchez, que es va instituir el juny del 2018, manifesta una actitud més flexible que el de Rajoy, peró no canvia la seva opinió de què “no es pot admetre la independència, perquè és inconstitucional”. Encara que el 20 de desembre Sánchez va mantenir una reunió amb el President de Catalunya Torra, ambdues parts no van canviar substancialment les seves idees.
A partir del 2019, comença el judici dels polítics empresonats a causa de l’independentisme. És posible que els independentistes s’endureixin més segons les sentencies.
¿Com influirà la qüestió de la independència a l’economia de Catalunya, on es concentren les empreses químiques, de l’automòbil, tecnologia informàtica, etc? Se suposa que més de 3.000 empreses van traslladar la seva seu fora de Catalunya per por al futur. Hi ha més de 180 empreses japoneses, peró ho van fer tan sols dues d’elles.
La consellera de Presidència del govern català, Elsa Artadi, mostra una actitud ferma perquè “El referèndum no ha causat cap impacte en els llocs de treball ni en la producció, ja que les empreses no han traslladat les seves fàbriques”. A més a més, insisteix que la independència de Catalunya aportarà un efecte positiu a la seva economia, perquè s’alliberarà del control del govern central. Però no podrà negar la posibilitat de que aquest tema afecti a decisions d’empreses sobre inversió, quan es prolongui l’enfrontament amb el govern espanyol sense una perspectiva de solució.
Quant a Puigdemont, que és a l’exili, Artadi diu que “és el cap del moviment independentista. Cada setmana mantenim vídeoconferències i ens comuniquem pel telèfon” i recalca la importancia política de l’expresident. El líder símbolic de l’independentisme no pot tornar al seu poble si no s’estableix un consens general entre la ciutadania. En aquesta situació, és possible que la confusió generada per la independència de Catalunya duri força temps.
Article traduït per anyilaisa (@anyilaisa) segons el meu millor coneixement del català.
翻訳: anyilaisa(@anyilaisa)カタルーニャ語学習中の日本人。
Font: Diari Nikkei – The Nihon Keizai Shinbun (@nikkei) 日本経済新聞 電子版
Títol original: カタルーニャ独立問題 見えない収束への道
https://www.nikkei.com/article/DGXMZO39384560W8A221C1000000/
Autor: Hisao Tonedachi
Data de publicació: 27 de desembre de 2018