La propera onada de desplaçats climàtics. Project Syndicate

Project Syndicate

Des de 1951 la comunitat internacional no ha elaborat cap tractat per protegir l’estatus legal dels refugiats del món. Actualment, s’estan debatent dos acords a les Nacions Unides, i cadascun ofereix una oportunitat molt especial per protegir els migrants globals de la font de desplaçament més gran que hi ha en l’actualitat.

Article traduït per Miquel Santos

Project Syndicate - La propera onada de desplaçats climàtic

Oli Scarff/Getty Images

JOHANNESBURG – Governs de tot el món estan compromesos en una sèrie de converses que podrien modificar fonamentalment la manera de tractar el moviment de persones a través de les fronteres. Un diàleg se centra en la protecció dels refugiats; l’altre en les migracions.

Aquestes discussions, liderades per les Nacions Unides, no elaboraran acords legalment vinculants. Però les converses mateixes són una oportunitat molt especial per forjar un consens sobre els reptes de les migracions contemporànies.

I, encara més important, oferiran a la comunitat internacional una oportunitat de planificar pensant en l’impacte del canvi climàtic, que aviat esdevindrà un factor clau de desplaçament i migració globals.

En el darrer recompte, hi havia uns 258 milions de migrants a tot el món, amb 22,5 milions de persones considerades refugiats per l’Agència per als Refugiats de l’ONU. Aquestes xifres quedaran empetitides només que les prediccions més modestes relacionades amb el clima es facin realitat. Segons l’Organització Internacional per a les Migracions, el canvi climàtic podria desplaçar fins a mil milions de persones cap al 2050. I tanmateix cap tractat internacional engloba les migracions induïdes pel clima, un buit que cal corregir ja.

Des de 1951 no s’ha dedicat tanta atenció a les pautes internacionals per a la protecció dels refugiats. Aquell any, amb més de 80 milions de persones desplaçades després de la Segona Guerra Mundial, els països membres de l’ONU van ratificar un marc global per estandarditzar el tractament dels refugiats. El Conveni Global sobre Refugiats que s’està debatent actualment redissenya aquest marc amb estratègies per donar poder als refugiats i ajudar els governs amfitrions. De manera ben significativa, arrencaria dels signants el compromís de protegir “els desplaçats per desastres naturals i pel canvi climàtic.”

El segon acord és encara més transcendent per al tractament del desplaçament induït pel clima. No hi ha hagut mai un tractat global que reguli les migracions, i en el passat els esforços bilaterals s’han centrat gairebé exclusivament en la violència i el conflicte com a causes de desplaçament. El Conveni Global per a les Migracions proposat va més enllà d’aquests factors, i adverteix que el canvi climàtic es troba entre els “elements adversos i factors estructurals que obliguen la gent a deixar el seu país d’origen.”

Aquest tipus de llenguatge regulador reafirma el que les poblacions en risc de tot el món ja saben: la sequera, els desastres naturals, la desertificació, les collites insuficients i molts altres canvis ambientals estan posant de cap per avall els mitjans de subsistència i fent que comunitats senceres esdevinguin inhabitables.

En el meu país, Sud-àfrica, una sequera històrica està obligant grans ciutats a prendre en consideració el racionament d’aigua. Si persisteix l’escassesa d’aigua, és ben segur que provocarà una migració.

L’escassesa de recursos és particularment perillosa en estats políticament inestables, on el canvi climàtic ja ha estat vinculat a conflictes violents i aldarulls socials. Per exemple, unes disputes sobre terres fèrtils i aigua dolça van atiar la guerra al Darfur, i fins i tot la crisi actual de Síria, una de les fonts més grans de desplaçament humà en l’actualitat, va començar després que sequeres successives empenyessin sirians d’àrees rurals cap a les ciutats. No és cap exageració predir que el canvi climàtic produirà nous vessaments de sang en els anys propers.

Els dos marcs de l’ONU podrien servir com a base per planificar la manera d’actuar davant les properes migracions induïdes pel clima. Amb models científics per guiar la presa de decisions, els estats podrien esbossar estratègies de reallotjament metòdiques, dignes i equitatives. Això és certament un enfocament més intel·ligent que les respostes ad hoc adoptades fins el dia d’avui.
Però la història ens diu que els governs són reticents a buscar solucions col·lectives a la migració forçada. Aquest fracàs és visible avui dia en els maldecaps i els tràngols inexcusables dels refugiats de tot el món.

Quan entrem en els mesos finals de les converses pel Conveni, què hauríem d’esperar d’aquells que negocien el pla global d’actuació davant moviments de gent sense precedents? Les causes i les conseqüències del canvi climàtic requereixen una atenció minuciosa. Els desplaçats han de poder tirar endavant les seves vides amb dignitat. La prova dels líders mundials serà saber si els convenis globals sobre refugiats i migrants poden aconseguir-ho.

Kumi Naidoo, Secretari General designat d’Amnistia Internacional, és exdirector executiu de Greenpeace Internacional.


Article traduït per Miquel Santos segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by Miquel Santos to the best of my knowledge of English.


Font: Project Syndicate @ProSyn via IOM – UN Migration @UNmigration

https://www.project-syndicate.org/commentary/climate-change-global-compacts-migration-refugees-by-kumi-naidoo-2018-05

Autor: Kumi Naidoo (@kuminaidoo)
Data de publicació: 25 de maig 2018
Font de la imatge: Oli Scarff/Getty Images