FILS TWITTER

La padrina. Xavier F. Domènech

La padrina es llevava a les 2 de la matinada i amb una veina anaven a un tros q ja havien segat per arreplegar les espigues d’ordi i blat de moro q havien quedat per terra, també feien herba pels conills. A casa tenien conills i gallines. Era la posguerra i havia molta gana.

Abans de despuntar el dia, la padrina, feia un farcellet amb roba i 4 coses per menjar i anava al carrer Cavallers. Per allí passaven els presos q estaven tancats al Castell i q els portàven a treballar en la construcció d’uns pavellons militars a la carretera de Saragossa.

Per allí baixaven cada dia el padri i un germá seu, q eren de la FAI, i q els havien enxampat només baixar del tren quan tornàven cap a casa al acabar la guerra. Amb una mica de sort els podia veure. I amb molta sort els hi podia donar el farcellet i dir-los q tots estàven bé.

A vegades el grup de feixistes que els custodiàven eren més malparits que de costum i havia de tornar a casa tota magolada, pq li havien fotut el farcellet i a ella l’havien fet caure a patades carrer Cavallers avall. A l’arribar a casa es feia un fart de plorar.

La canalla no hi anava mai. El padri no volia que el veiessin humiliat d’aquella manera. La padrina pensava que tant se’n donava, que tampoc el reconeixerien, “tan prim i espallat, que semblava un “esqueleto” de la misèria que li fan pasar els facistes”

A casa, enllestia com podia, feia dinar a la canalla, donava menjar als conills i gallines, i mil coses més i després anava a fer feines a casa “d’uns rics” q la feien fregar agenollada, una i altra vegada, “hasta q quede como un espejo” li deien”.

De petit preguntava pq la padrina no caminava i pq quan l’anava a veure em feia festes sense moure’s de la cadira de bova, q, a vegades, si “li semblava q avui tinc les cames més fortetes” la feia servir de “caminador” per donar “4 pasos”. Temps després vaig saber el motiu.

Al padri el van portar un dia a la presó q hi havia a la q ara és la Plaça Cervantes, allí on hi ha Hisenda. I la padrina, quan ho va saber, “se li va gelar la sang” pq sabia q allí només hi anàven els q ja no sortien. I tot i q va sortir “ja era mort per dins i per fora”.

Amb el temps vaig saber moltes coses més, dels padrins i d’altres familiars que van pasar penalitats i represàlies de tota mena per ser d’esquerres, rojos i separatistes. No van ser els ùnics. Segur que molts de vosaltres podeu explicar episodis similars.

La veritat es que quan he començat aquest fil el volia acabar amb una conclusió molt diferent. Però no sé pq, prefeixo dir només que estem aquí per acabar la feina que ells no van poder acabar, i per fer justícia per tot alló que van haver de patir.

Em faria molt feliç ser digne del seu sacrifici i que aquelles paraules que portaven gravades al cor “Catalunya i Llibertat” deixèssin de ser un objectiu per convertir-se en una realitat.

Xavier F. Domènech


 

 

 

 

 

 

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca