La notícia que no volem veure. Bombers per la República. @ANC_Bombers

La notícia que no volem veure, i per això, una mica entre tots, la desdibuixem i amaguem. Les morts a la mediterrània, el silenci cap a la immigració pobra. Obrim fil

Hi ha molta gent que passa gana, o és víctima de la guerra o màfies, o simplement té més esperances fora que a casa. I decideixen marxar i provar sort. Migrar, és marxar de casa. Ja ho deien el grup Esquirols a Arrels “cal que deixi la meva casa…”

Si en un mateix estat-gàbia hi ha una terra d’oportunitats, la gent emigra-immigra sense gaires problemes: hi tindrà condicions semblants d’accés a habitatge, estudis, vot, etc. És a dir, ser immigrat intern no és problema greu.

El problema comença quan les persones gosen travessar ratlles, les dels estats. Aleshores comencen a perdre drets. El primer dret que perden és el de la pressumpció d’innocència, perquè en general, tots els estats per on passaran no els tractaran igual que els propis ciutadans.

I com que volen viatjar, necessiten mitjans per fer-ho. I els estats deneguen aquests mitjans. Deneguen visats, deneguen vols, deneguen permisos. Mentre podrien volar o anar en vaixell per pocs euros, els obliguem a fer-ho il·legalment a preu de ric.

Si els estats fan una barrera il·legal molt grossa, foementen economia il·legal, màfies. Hi ha gent que veu l’oportunitat de fer negoci. I en fan des de fa molts anys. I aquests mateixos fan pressió per mantenir o tancar encara més les oberutres legals.

Les mateixes màfies són prou grosses per parlar amb els estats, i dir-los que elles ho controlaran. Per exemple a Líbia, d’allà no en surt ningú: els que ho fan, en fugen, s’escapen. Com d’una presó-estat.

I els governants tenen por de l’opinió pública i de l’ultradreta. I no expliquen la misèria i les injutícies dels que fugen, i neguen acollir-los. I enlloc d’això, els governants curt-terministes reforcen els controls fronterers. I fan d’ultradreta. I la por creix. #oudelaserp

I amaguen les morts. La primera mort és la veritat. Són “vaixells” fora de control dels preus de sortida i arribada, sense saber quanta gent porten. Vaixells naufragats que no han vist ni saben qui duien! I ens creiem les xifres oficials!

Reforçar fronteres immenses (per terra o mar) és caríssim. Es crea una indústria (propera a la militar) i una pressió dels cossos policials per anar-hi “”invertint””. És despesa, perquè no genera retorn. No és inversió. I és despesa contra les persones.

Però cal recordar que a ESP els principals volums d’immigració han arribat per aire i terra. Per tant, el control marítim d’ESP és de cara la galeria. I no es fa per salvar a ningú d’una mar salvatge.

Perquè la mar cada dia s’empassa persones. Són víctimes directes de les màfies. Són víctimes indirectes dels estats i de la Unió Europea. Per tant, les seves morts ens interpel·len a cadascú de nosaltres. Volem que morin en nom nostre?

I quan la societat civil s’organitza per rescatar al mar, aleshores els estats no dubten a posar traves. No els deixen salpar, o no els donen port segur, o no poden “”descarregar””.

I la societat catalana s’organitza per fer campanyes, (https://stopmaremortum.org @stopmaremortum) o directament per fer salvament. Gràcies @openarms_fund !

Els estats exerceixen la seva voluntat de moltes formes, molts mecanismes. D’això se’n diu poder. I aquesta voluntat avui no la decideix ESP sola, sinó la UE. I nosaltres no hi som representats. Avui no hi tenim ni veu ni vot.

I aleshores, els nostres líders, haurien d’estar-ho denunciant. Els d’esquerres haurien de fer-ho, com a pressumptes progressistes. Els demòcrates per igualtat de persones. Els demòcrata-cristians, per caritat. Els liberals per la llibertat. Cap d’ells no en parla.

L’altra qüestió és com tractemj les persones migrades que arriben aquí que se salven del mar, o sobreviuen a les màfies, o han fet un viatge des de la pobresa del seu poble, a la misèria de les nostres ciutats. Però això serà un altre fil.

Però recordem que la mar cada dia s’empassa persones. Persones que buscaven un futur millor. I han trobat un present miserable. I que massa d’ells ja són passat. #StopMaraMortum