Comunicats

Comunicació Alternativa Territorial

Project Syndicate - La nostra revolució de la informació
CAT EXTERIOR e-REPÚBLICA EDUCATS PREMSA INTERNACIONAL

La nostra revolució de la informació encara es troba en la seva infantesa. Project Syndicate

Project Syndicate

A mitjans del segle XX, la gent temia que els ordinadors i les comunicacions ens duguessin al tipus de control centralitzat descrit a la novel·la distòpica “1984” de George Orwell. Avui, milers de milions de persones portem, desitjosos, el Gran Germà a les nostres butxaques.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

Project Syndicate - La nostra revolució de la informació
Getty Images

CAMBRIDGE – Sovint es diu que estem experimentant una revolució de la informació. Però què vol dir això, i cap a on ens porta la revolució?

Les revolucions d’informació no són noves. El 1439, la impremta de Johannes Gutenberg va iniciar l’era de la comunicació de masses. La nostra revolució actual, que va començar a Silicon Valley als anys seixanta, està lligada a la Llei de Moore: la quantitat de transistors en un xip d’ordinador es duplica cada dos anys.

A començaments del segle XXI, la potència informàtica costava una mil·lèsima part del que costava a principis dels anys setanta. Ara la Internet ho connecta gairebé tot. A mitjans de 1993, hi havia al voltant de 130 pàgines web al món; l’any 2000, la xifra havia superat els 15 milions.

Avui, més de 3,5 mil milions de persones estan connectades. Els experts prediuen que, l’any 2020, la “Internet de les coses” connectarà 20 mil milions de dispositius. La nostra revolució de la informació encara es troba en la seva infantesa.

La característica clau de la revolució actual no és la velocitat de les comunicacions; la comunicació instantània per telègraf es remunta a mitjans del segle XIX. El canvi crucial és l’enorme reducció en el cost de transmissió i emmagatzematge d’informació.

Si el preu d’un cotxe es reduís tan ràpidament com el preu de la potència informàtica, avui podríem comprar un cotxe pel mateix preu que un dinar barat. Quan el preu d’una tecnologia disminueix tan ràpidament, es torna molt més accessible i les barreres per accedir-hi cauen. Per a tots els efectes pràctics, la quantitat d’informació que es pot transmetre a tot el món és pràcticament infinita.

El cost de l’emmagatzematge de la informació també ha disminuït dràsticament, fet que permet la nostra era actual de grans dades. La informació que abans omplia un magatzem ara cap a la butxaca de la teva camisa.

A mitjans del segle XX, la gent temia que els ordinadors i les comunicacions de la revolució de la informació actual ens duguessin al tipus de control centralitzat descrit a la novel·la distòpica “1984” de George Orwell. El Gran Germà avui ens controlaria des d’un ordinador central, fent que l’autonomia individual manqués de sentit.

En canvi, a mesura que el cost de la potència informàtica ha disminuït i els ordinadors s’han reduït a la mida dels telèfons intel·ligents, els rellotges i altres dispositius portàtils, els seus efectes descentralitzadors han complementat els seus efectes centralitzadors, possibilitant la comunicació d’igual a igual i la mobilització de grups nous. Tanmateix, irònicament, aquesta tendència tecnològica també ha descentralitzat la vigilància: milers de milions de persones actualment porten de manera voluntària un dispositiu de seguiment que contínuament viola la seva privacitat mentre rastreja torres cel·lulars. Portem el Gran Germà a les nostres butxaques.

De la mateixa manera, els mitjans socials omnipresents generen nous grups transnacionals, però també creen oportunitats per a la manipulació per part dels governs i d’altres. Facebook connecta a més de dos mil milions de persones i, com va demostrar la intromissió russa en les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016, aquestes connexions i grups es poden explotar amb finalitats polítiques. Europa ha intentat establir normes per a la protecció de la privacitat amb el nou Reglament General de Protecció de Dades, però el seu èxit encara és incert. Mentrestant, la Xina combina la vigilància amb el desenvolupament dels rànquings de crèdit social que restringiran les llibertats personals, com ara viatjar.

La informació proporciona poder, i més persones tenen accés a més informació que mai, per bé i per mal. Aquest poder pot ser utilitzat no només pels governs, sinó també per actors no estatals que van des de grans corporacions i entitats sense ànim de lucre fins a criminals, terroristes i grups informals ad hoc.

Això no significa el final de l’estat-nació. Els governs segueixen sent els actors més poderosos en l’escenari global; però l’escenari s’ha tornat més concorregut, i molts dels nous jugadors poden competir de manera eficaç en l’àmbit del poder transversal. Una armada poderosa és important per controlar les rutes marítimes; però no serveix de gaire ajuda a Internet. A l’Europa del segle XIX, la marca d’una gran potència era la seva capacitat de prevaler en la guerra, però, com ha ben assenyalat l’analista nord-americà John Arquilla, en l’actual era global de la informació, la victòria sovint no depèn de l’exèrcit del qui guanya, sinó de la història de qui guanya.

La diplomàcia pública i el poder d’atreure i convèncer esdevenen cada vegada més importants, però la diplomàcia pública està canviant. Enrere van quedar els dies en què els oficials de serveis estrangers portaven projectors de cinema a zones de l’interior per mostrar pel·lícules a audiències aïllades, o persones darrere del Teló d’Acer s’agrupaven amb ràdios d’ona curta per escoltar la BBC. Els avenços tecnològics han generat una explosió d’informació, i això ha produït una “paradoxa d’abundància“: una abundància d’informació provoca una escassetat d’atenció.

Quan la gent es troba aclaparada pel volum d’informació que ens envolta, és difícil saber en què centrar-se. L’atenció, no la informació, es converteix en el recurs escàs. El poder transversal de l’atracció esdevé un recurs de poder encara més important que en el passat, però també ho és el poder fort i intens de la guerra d’informació. I a mesura que la reputació es torna més vital, les lluites polítiques sobre la creació i la destrucció de la credibilitat es multipliquen. La informació que sembla ser propaganda no només es pot menystenir, sinó que també pot resultar contraproduent si afebleix la credibilitat d’un país.

Durant la Guerra de l’Iraq, per exemple, el tractament dels presoners a Abu Ghraib i a Guantánamo, d’una manera inconsistent amb els valors declarats d’Amèrica, va generar percepcions d’hipocresia que no es van poder revertir amb l’emissió d’imatges de musulmans que viuen bé als Estats Units. De manera semblant, els tuits del president Donald Trump, que van resultar ser falsos de manera demostrable, debiliten la credibilitat nord-americana i redueixen el seu poder transversal.

L’efectivitat de la diplomàcia pública es jutja pel nombre de mentalitats que han canviat (segons es mesura per entrevistes o enquestes), no pels dòlars gastats. És interessant observar que les enquestes i l’índex de Portland de l’informe Soft Power 30 mostren una disminució del poder transversal nord-americà des del començament de l’administració Trump. Els tuits poden ajudar a establir l’agenda global, però no produeixen poder transversal si no són creïbles.

Ara, la tecnologia d’intel·ligència artificial de ràpida evolució o l’aprenentatge automàtic està accelerant tots aquests processos. Sovint, els missatges robòtics són difícils de detectar. Però queda per veure si la credibilitat i una narrativa apassionant es poden automatitzar per complet.

Joseph S. Nye, Jr., anterior Subsecretari de Defensa dels EUA i President del Consell Nacional d’Intel·ligència dels EUA, és professor universitari a la Universitat Harvard. És l’autor de “Is the American Century Over”?


Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of English.


Font: Project Syndicate @ProSyn

https://www.project-syndicate.org/commentary/infant-information-revolution-by-joseph-s–nye-2018-06

Autor: Joseph S. Nye @Joe_Nye
Data de publicació: 15 de juny 2018
Font de la imatge: Getty Images


 

LEAVE A RESPONSE

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca