FILS TWITTER

La millor solució és esdevenir un Estat. La gran pregunta és com? Fils d’estiu 10. Joan Canadell

En el #FilsdEstiu 09 he explicat on crec q som, de forma molt resumida, i pel q fa a la situació econòmica i social. Ara parlo de la vessant més política. Com q ser a Espanya no té cap alicient, la millor solució és esdevenir un Estat. La gran pregunta és com?

La meva opinió és q els fets d’oct-17 provoquen un trencament irreversible, com la dona q decideix deixar el marit (o a l’inversa) però té dubtes de quan i com. Però sap q ja no hi ha solució. Així estem a Catalunya. Si he de resumir el com hi arribarem penso q calen 2 coses.

La primera és la paciència, la segona la unitat. Hi ha hagut desenes de independències al món i totes diferents, però els casos com el nostre requereixen paciència. M’agrada recordar q és difícil ser pacient si no es veuen les coses amb perspectiva.

En els darrers 80 anys mai hem estat tan a prop de ser un Estat com Oct-17 i per tant si mirem amb la perspectiva q ens dona la història és més fàcil entendre q cal la paciència. Però per molt pacients q siguem hem de mantenir la persistència, no podem afluixar(les 3Ps de KRLS)

Per tant la paciència és clau. La segona qüestió clau és la unitat. Perquè? Doncs pq hem entès q dialogant amb l’Estat no assolirem la independència i per tant caldrà tornar a confrontar i això no es pot fer sense una unitat extraordinària q ara mateix no es dona.

La única possibilitat q no requerís la unitat seria q hi hagués un procés real de diàleg amb l’Estat i es permetés l’exercici de l’autodeterminació. Però ha quedat demostrat tant amb PP com amb PSOE q no hi ha res a negociar. Crec q fins q no s’entengui això no avançarem.

Crec q aquesta és la clau de tot i el gran error d’una part de l’independentisme: pensar q es pot arribar a la independència sense anar units. I crec q els partits q defensin això haurien d’explicar COM farem la independència desunits quan l’actitud de l’Estat és violenta.

Perquè si la resposta és obligant a negociar l’Estat, no tenim cap força. Si és q cal esperar a tenir el 70%, no en tenim cap garantia. Quan parlo de paciència no penso en esperar una nova generació. Penso en seguir dissenyant una estratègia, amb prespectiva i persistència.

Algú creu q podem avançar contra un Estat q ho té tot (jutges, forces d’ordre, diners, mitjans de comunicació, etc) amb diferències internes entre dretes o esquerres, entre si som d diàleg o d confrontació….? Només ens en sortirem si anem tots a una, ho sap fins i tot l’Aznar.

Per tant, jo proposaria un partit a l’escocesa SNP, per fer el pas definitiu i la transició. I incloc tots els partits de sensibilitat independentista obviament. La unitat estratègica, unitat d’acció, etc, per mi son excuses q a més en 3 anys s’ha demostrat q no tenen fons.

Mentre tot això no arriba q fem? Aquest serà el 3r fil d’aquesta sèrie “

3-Què penso q cal fer a partir d’ara?”

Per acabar, recordo q els #FilsdEstiu son opinions estrictament personals…

Joan Canadell


 

 

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca