Logística urbana sostenible
COMUNICATS

La logística nocturna eliminaria el 92% del trànsit de vehicles de repartiment en hora punta

El transport urbà i la càrrega i descàrrega associades, amb un creixement sostingut, s’ha convertit en un dels principals problemes a les ciutats: dificulta de tal manera la mobilitat que de no aplicar-hi solucions acabarà esdevenint insostenible.

JudithC

Logística urbana sostenible

AECOC, l’Associació d’Empreses de Gran Consum, ve alertant sobre la qüestió i treballant-hi per trobar solucions, analitzant de forma quantitativa i qualitativa els beneficis de les bones pràctiques en el transport urbà de mercaderies, a través de dades reals de prop de 600 punts de venda de 7 dels principals distribuïdors del país.

Davant la diversitat de normatives existents, AECOC presenta conclusions globals per millorar el transport urbà de mercaderies a través de tres gran eixos: logística nocturna, zones de càrrega i descàrrega i vehicles de major capacitat.

La millora de les zones de càrrega i descàrrega

Pel que fa a la descàrrega de vehicles, un 43% dels punts de venda utilitzen les zones de càrrega i descàrrega col·lectives, amb una mitjana de 19 baixades per setmana per punt de venda. Quant al temps de descàrrega dels vehicles de repartiment, s’observa que augmenta a mesura que s’incrementa la MMA (Massa Màxima Autoritzada) del vehicle, resultant insuficient la limitació temporal de 30 minuts per efectuar les operacions amb vehicles de MMA superior a 9 tones. Així mateix, es constata que tot i comptar amb zona de càrrega i descàrrega col·lectiva, una de cada quatre descàrregues es realitza en estacionament il·legal. Els motius per no descarregar a la zona habilitada són en un 46% que la pròpia zona està ocupada per altres vehicles. Per això, de les mesures de millora plantejades en l’estudi, la més rellevant és la creació d’una nova zona de càrrega i descàrrega exclusiva, seguida d’un increment de la vigilància dels estacionaments il·legals.

La logística nocturna: estalvi i eficiència

Un 26% dels punts de venda analitzats realitzen operacions en logística nocturna, mentre que el 18% dels que no ho fan estarien interessats a fer-ho. La reducció dels costos per utilitzar logística nocturna seria del 9,4% per tona transportada, mentre que la reducció en quilòmetres seria de prop del 7%.

Els beneficis d’utilitzar la logística nocturna són clars: els punts de venda afirmen que estalvien una mitjana de 10 viatges setmanals, mentre que s’incrementa la velocitat mitjana del transport en un 34% i es redueix la distància recorreguda en prop d’un 30%. Així mateix, destaca la reducció dels gasos contaminants en més del 30% per punt de venda gràcies a la logística nocturna.

Per a que la logística nocturna resulti efectiva, el tonatge associat ha d’estar entre 20 i 40 tones, resultant aquest motiu el més important a l’hora d’escollir la modalitat nocturna, seguit de la reducció d’emissions i l’estalvi en temps i combustible. S’observa, en el model de logística nocturna d’hores vall (14:00-16:00/20:00-24:00), un augment de la velocitat comercial dels vehicles de repartiment, mentre que el model nocturn amb augment de MMA afegeix la possibilitat de reduir el nombre de viatges amb la utilització de vehicles de major tonatge.

El desenvolupament de les activitats de logística nocturna suposaria eliminar el 92% del trànsit de vehicles de repartiment en hora punta respecte a la logística convencional.

Massa màxima autoritzada: flexibilitzar les normatives

1 de cada 6 punts de venda utilitzen permisos especials per superar la MMA, el 76% d’aquests permisos autoritzen una massa d’entre 20 i 40 tones. Per aquest motiu, es constata que el major avantatge de realitzar la distribució en horari nocturn és la possibilitat d’augmentar la MMA amb el corresponent increment de l’eficiència en el transport urbà de mercaderies.

El 57% dels establiments que es proveeixen amb vehicles de MMA inferior a 12 tones considera que les condicions físiques i d’accés dels punts de venda permetria una major MMA, el que suposaria un estalvi mitjà de gairebé 3 viatges per setmana i un estalvi anual de 2.3 tones de CO2 per punt de venda. L’estimació d’estalvi en costos directes del transport és de 18.000 € per punt de venda, en incrementar la MMA.

De l’anàlisi general dels tres eixos principals s’ha elaborat una hipòtesi de l’estalvi per l’ús de logística nocturna a cada ciutat, del qual es desprèn que si el 20% dels punts de venda totals per ciutat passessin a distribuir mitjançant logística nocturna s’incrementarien els índexs d’eficiència i sostenibilitat.

La logística nocturna reporta amplis beneficis, tant per als ciutadans com per als punts de venda, i una reducció de les emissions contaminants, l’eliminació de vehicles a la ciutat en hores punta i una major fluïdesa del trànsit, entre d’altres. Els furts i els robatoris en el transport de mercaderies és un factor que preocupa el sector: la prevenció, la denúncia, la conscienciació corporativa i l’anàlisi són claus per lluitar contra aquest problema. Existeixen els delictes urbans, associats a la delinqüència comuna i els delictes interurbans, associats a la delinqüència organitzada. Per lluitar contra això, els Mossos d’Esquadra disposen d’una divisió de transport dedicada a prevenir-los.

Administració pública: com afecten els plans de mobilitat al transport de mercaderies

Els ajuntaments, cada vegada més preocupats per trobar solucions que millorin la mobilitat i la sostenibilitat en els centres urbans, segueixen un full de ruta impulsat ja el 2013 que té com a objectiu reduir el transport de mercaderies en combustible dièsel, molt utilitzat en els lliuraments en el centre urbà actualment. Per exemple, per arribar a l’objectiu de reduir al 100% els vehicles dièsel el 2020, l’Ajuntament de París posa en marxa solucions alternatives com promoure les noves energies, els lliuraments nocturnes, els punts urbans amb connexions ferroviàries i els punts de càrrega en el centre de la ciutat per a vehicles elèctrics.

El comerç electrònic va superar àmpliament els 12.000 milions d’euros a l’estat ja el 2013 i les dades mostren que ha estat el sector amb majors creixements els darrers  4 anys. Per afrontar les singularitats d’un repartiment atomitzat, amb marges molt curts i operacions delicades de logística inversa, les energies més eficients per al repartiment de mercaderies en els centres urbans són els vehicles híbrids, els vehicles plug-in o els propulsats només amb electricitat. Els biocombustibles, el gas natural i l’hidrogen seran altres fonts d’energia necessàries per mantenir la sostenibilitat en els centres urbans en el futur.


Ajuntament de Barcelona: “La reserva de places de càrrega i descàrrega, els molls de descàrrega en locals comercials, les zones de control d’accés amb finestres horàries, els sistemes de control horari manual o digital amb reforçament de vigilància, els carrils multi ús, les descàrregues nocturnes silencioses, les microplataformes de càrrega de darrer quilòmetres amb vehicles més sostenibles o les noves tecnologies són algunes de les mesures que s’estan apuntant en els darrers anys i que es recullen al Pla de mobilitat urbana de Barcelona 2013-2018.”


Logística y transporte. AECOC: Marc Nicolás. Distribución urbana: las empresas como parte de la solución. https://www.aecoc.es/wp-content/uploads/2017/03/Art%C3%ADculo-C84-Distribuci%C3%B3n-Urbana.pdf

Mairie de Paris: Subvention pour les transporteurs et petits commerçants pour faire l’acquisition de véhicules propres et silencieux. http://www.certibruit.fr/doc_telechargement/communique-presse-certibruit-la-mairie-de-paris-subventionne-les-livraisons-de-nuit-201804.pdf

Le monde du Surgelé: Une subvention pour encourager les livraisons de nuit à Paris. http://lemondedusurgele.fr/Imprimer/fiche/?id=6396&from=actualites#.WzJ3RyAuDIU

UrbanLab (@UrbanLabParis): Logistique urbane durable. Programme d’expérimentations. https://www.slideshare.net/Paris_And_Co/logistique-urbaine-durable-synthese

Institut Cerdà: Lluís Inglada i Renau. La logística al servei del desenvolupament territorial. 6. Distribució urbana de mercaderies, pàg. 134-164. http://www.urv.cat/media/upload/arxius/catedra-economia-local-regional/icerda_2.pdf


 

Republicà del Clot. Filologia romànica. Mesclaet: Barcelonès, Al Hoceima, La Noguera, Baix Ebre, Maestrazgo, Axarquia. Vam rebre l’1O i no oblido, però puc perdonar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca