La immigració, allò que no volem veure. Bombers per la República @ANC_Bombers
La #immigració, allò que no volem veure. No, no en direm racisme. Perquè aquesta paraula impedeix parlar-ne. És una barreja de mandra, de distància que sovint posem amb gent més pobra, amb gent de fora el sistema. Obrim fil.
La gent vol venir. Potser estan de pas. Potser volen arrelar. O potser no tenen on anar. Nosaltres, ens creiem persones lliures? Doncs ells també. I han de tenir el dret de viure aquí si així ho trien. Oi? Quants i com? Existeix un límit? És numèric? És d’origen?
Doncs aquest debat, fa una pila d’anys que cap partit català planteja. Ningú en parla d’immigració. Fa por. I a més, Catalunya no en pot decidir res. Ja que no tenim competències d’estrangeria, ni de treball (les de veritat), ni diners per política social.
Però no és excusa. Si des del sobiranisme abandonem el tema de la immigració, no els atraiem a ells ni el seu entorn, i deixem el terreny lliure a la ultradreta. Doble pífia.
Hem de parlar d’immigració, de migració que arriba. En concret de la immigració estrangera estatal. Perquè de la immigració espanyola, o de la interna catalana, ningú en parla, un altre tabú. I seria un altre fil.
Si a un immigrant de Càdis, Vigo o Lanzarote li donem dret a vot o dret a un treball legal, perquè no a un immigrant de Tunis, Damasc o de Bombai? O perquè pel de Beziers, Milà o Atenes (UE) a mitges, i no pels de fora-fora?
Recordem-ho: la Independència de Catalunya és per fer un país diferent. O ens posem a pensar-lo, o algú ens el pensarà per nosaltres. Volem independència? Hem d’oferir acollida a les persones (són persones!), que viuen empobrides, amagades i atemorides entre nosaltres.
Volem viure en un país on la gent que vingui, pugui arrelar amb respecte a la nostra cultura, i si pot ser, que la incorpori com a pròpia, sense que renunciï a cap sentiment seu. I vol dir parlar de tot, com l’accés al dret de vot, a contracte laboral, a prestacions socials…
Immigració o estrangeria avui són competències pensades, reservades i executades des de l’estat. Vegem com ho fa ESP:
Control de fronteres des d’un cos militar (la Guardia Civil). Control d’identitat (nacional -sic- o estrangeria) des d’un cos policial (CNP). Accés a drets, impedit per traves burocràtiques i administració incapaç. Dret a vot? Mai. Inclusió? Exclosió! També en el nostre nom.
I aleshores empresonen a un munt de gent en presons. #CIE Pitjor que presons, perquè no s’hi aplica el codi penitenciari. S’aplica la llei del carceller. No hi ha premsa, no hi ha càmeres, no hi ha tweets. No es veuen persones, no existeixen. CIE=massificació, tortures, silenci.
I un marc legal que crea ‘immigrant il·legal”. Perquè ser immigrant legal és quasi impossible. Així, només entrar, ja perden el dret de pressumpció d’innocència. Ja són il·legals. I cap partit espanyol vol canviar el marc mental creat. Però no són il·legals. Són persones.
De veritat cal fer-ho tant malament? Podríem fer més àgil la incorporació de ciutadans que volen viure legalment a casa nostra? Perquè si ho fem massa difícil, aleshores la il·legalitat es transforma en normal. I creixen les màfies.
I si creixen les màfies, tots en som víctimes: els pobres en són les víctimes directes. I els d’aquí que no ho volem veure, en som víctimes indirectament: creen injustícies a casa nostra i et rebrota on menys t’ho penses. Però això serà un altre fil.
Recordatori 1: La setmana passada ja van parlar de què fem amb la immigració quan ve a través del mar:
https://comunicats.cat/la-noticia-que-no-volem-veure-bombers-per-la-republica/
Recordatori 2: I també en vam parlar fa uns mesos: