La gent de l’u d’octubre. Jordi Nadal i Cantó (@jnadalcanto)
Article de Jordi Nadal (@jnadalcanto) informàtic i orador de Fem Consell
Una de les millers experiències que podem viure les persones que fem d’oradors de Fem Consell (@Fem_Consell) és trepitjar territori.
Podem parlar amb gent de I’Anoia, de Dosrius, o de I’Espluga de Francolí. Parlem amb cupaires, amb convergents, amb gent d’esquerra.
Els que venen a les xerrades són (som) la gent de l’u d’octubre.
Però, sabeu què passa? Que l’u d’octubre va ser senzill.
Que ningú no se m’enfadi. Va ser un prodigi de la confiança en cadena. Va ser una obra mestra de tot un poble treballant a la una, clandestinament. I tot va sortir perfecte.
Vam ser David contra Goliat. Vam vèncer, i de quina manera, tot un Estat Espanyol que no havia escatimat en recursos econòmics i policials per evitar un referèndum que va fer la volta al món. I el preu que vam pagar per aquesta victòria va ser altíssim: tenim bona gent a Ia presó, tenim bona gent a l’exili, tenim centenars de persones encausades (i la llista creix), i tenim un 155 que pesa cada dia, encara, com una llosa en totes les institucions catalanes.
Però va ser, de fet, senzill: l’objectiu era clar, tothom hi estava meridianament compromès, i tant el camí com l’objectiu eren claríssims. L’u d’octubre volíem votar. De fet, una crítica que ens fan a les xerrades (crítica que tots ja hem assumit col·lectivament) es que vam centrar tots els esforços en el dia D i en canvi, no teníem gaire clar que ens tocava fer el dia D més u.
En comparació, el camí que estem fent ara és, de llarg, molt més difícil. Fer una República, fer un nou Estat, i fer-ho democràticament! Quin repte més difícil i quin repte més apassionant! Som en aquest impàs, i a més, volem fer-ho com mai ningú ho ha fet. Un impàs per on han passat tots els Estats que no eren i un dia van ser. Uns quants d’ells, recordem-ho, no fa tant eren part d’Espanya!
El punt de partida és doncs, no el dia 1 d’octubre sinó el dia 27. I des d’allà ens toca, a tots, en tots els àmbits, anar poble a poble i donar forma i articular aquesta desconnexió efectiva amb l’Estat. Com? Participant en el Procés Constituent, ajudant I’ANC i Òmnium …
Ara bé : hi ha una iniciativa que als de Fem Consell ens apassiona especialment. És la formació dels Consells Locals per la República. És a dir, un lloc de trobada d’aquesta “gent de l’u d’octubre” des d’on impulsar totes aquelles iniciatives solidàries, socials, de transformació, de participació democràtica directa, etc. Tot allò, en resum, que l’Estat al que estem actualment (forçosament) inscrits no ens permet fer.
A les xerrades, tothom ens pregunta: quin és el pla, ara? Quina és la següent jugada mestra?
Ara ja no és temps de jugades o plans. És temps de fer República. Des dels pobles, des dels ajuntaments, cadascú de nosaltres. De convèncer tots aquells que el dia de l’u d’octubre no es van sentir interpel·lats. Convèncer-los amb el cap i amb el cor. Amb les paraules i amb els fets.
L’u d’octubre va ser meravellós. Però una República del segle XXI, pels nostres fills i pels fills dels nostres fills… això no tindrà preu!
Article de Jordi Nadal (@jnadalcanto) informàtic i orador de Fem Consell