Històries Reals #Dematinada23s #Detingudes23s John Germinal @john_germinal
John Germinal
05:28 h:
“Agafo la motxilla de la feina i surto de casa… no he arribat a donar 50 passes al carrer, que m’adono que no porto les claus, ni de casa ni del cotxe… Torno, truco al timbre, les recullo.”
05:32 h:
“Surto de nou, trec el mòbil, encara no m’han dit el bon dia, bona nit, ni el second round… Encara es aviat, activo un dels jocs, hi han ben be 7 minuts fins arribar al cotxe.”
05:35 h:
“Escolto un cotxe a tota pastilla; Un que arriba tard a la feina penso…”
05:36 h:
“De cop el cotxe gira cap al carrer on sóc… Coi q és menjarà el pivot!!!! Aquest no sap on va.. Baixen 3 tius, un pistola en mà i encanonat-me.
¿Germinal Tomàs?
El cap me dona voltes, com coi saben aquests paios el meu nom? Qui son? Q és això?…”
No se quantes hores porten registrant… però encara queda el meu estudi, el traster i l’habitació de la nena… Els 2 primers son al pati, no se que pensen fer amb la gossa, però si la toquen no se com respondré…
Volen sortir, els hi demano que me deixin lligar a la gossa, me donen permís… tal com obro el portal del menjador al pati, res, 2 dits, Isis, fica el morro, obre i es llença, a per el 1er invasor de casa seva, mossega la màniga, la aconsegueixo tornar al pati i lligar-la.
Entren amb el gos dels TEDAX… Quan surten, la gossa com boja, s’arrenca el collar, i es llença, de nou cap a ells… fugen, fins el menjador… ¿La puedes encerrar en algun sitio?
La posaré al safareig… allà estarà, més segura… sinó això pot acabar malament, per ella i de ben segur que per mi… Un cop aconseguit, segueix el registre…
………
M’adono que anàvem direcció Madrid, quan entrem a la franja deixant Catalunya enrere. Encara segueixo pensant que és un malson… Deuen rondar les 12 del mati…
Tot el camí fins Madrid, es un constant de preguntes, encasellat entre 2 tius q van interrogant-me, en el seient del mig d’un opel insígnia, dur, horrible, del nervis, cansat…
Me donen de beure aigua, d’una ampolleta… en algun moment aconsegueixo quedar-me dormit, o això crec… No se ni quanta estona, ni si simplement es sensació meva…
A Madrid, un altre reconeixement medic… mentre espere’m no se què, els escolto comentar entre els 2 conductors (han anat 2 cotxes fins Madrid): Que poca fuerza tiene el coche, en la subida aquella no tiraba…
M’apropo,tot emmanillat i aprofitant per estirar les cames, els hi dic: G- No es por nada, però vais en modo ECO… GC – ¿Como? ¿El que? G – En el coche, hay un botoncito, que pone ECO y que reduce el consumo a base de quitar potencia…
Un cop pugem, veig que el conductor, amb cara de pomes agres, troba i pitxa el botó, amb la mala hòstia de saber que el detingut, a sobre, els dona lliçons…
Arribem a 3 Cantos, entrem per la porta del darrera, al davant hi ha gent manifestant-se i la premsa… No se quina hora és… Ja fa molt que estic aixeca’t i a les seves mans…
Me treuen sabates, cordons, rellotge, ulleres… I me fiquen a una cel·la, sense cap tipus de finestra, on només hi ha una càmera i un banc de ciment amb 2 mantes, que serveix de llit…
No aconsegueixo dormir, ni aquella nit ni cap de les següents… tant sols estar en entreson (duermevela en castellà).
🎬 Un any després del 23S 2019 presentem “De Matinada”
Un documental que posa sobre la taula la maquinària repressiva de l’Estat Espanyol davant l’independentisme i qualsevol forma de dissidència
🔗 @AlertaSolidaria
📽 Dan Ortínez — @aixina_
🎙 @elpadecadadia#dematinada23s pic.twitter.com/p2kfzQ31GM— Detingudes23S (@Detingudes23S) September 23, 2020