Comunicats

Comunicació Alternativa Territorial

CAT EXTERIOR COMUNICATS

Informe Mundial Sobre la situació dels defensors dels Drets Humans. Espanya. Mr. Michel Forst. Traducció al català

WORLD REPORT ON THE SITUATION OF HUMAN RIGHTS DEFENDERS

Mr. Michel Forst. SR HRD @ForstMichel
United Nations Special Rapporteur on the Situation of Human Rights Defenders
December 2018. Espanya. Pàg. 483-486

Michel Forst SR HRD. United Nations Special Rapporteur on the Situation of Human Rights Defenders

Article traduït per Dew 

INFORME MUNDIAL SOBRE LA SITUACIÓ DELS DEFENSORS DELS DRETS HUMANS

1. Context Nacional i Defensors dels Drets Humans

Espanya va ser inclosa en l’Enquesta Global 2006. La Representant Especial va lamentar no haver rebut informació de l’Estat ni d’altres fonts que li permetessin avaluar la situació dels defensors dels drets humans en aquest moment.

Encara que l’Estat té un marc jurídic i normatiu que garanteix molts dels drets enunciats en la Declaració, en els últims anys s’ha imposat un nombre cada vegada major de restriccions als defensors, tant per mitjà de la legislació com de la pràctica dels Estats. Els defensors han observat que cada vegada hi ha més dificultats per a exercir les seves llibertats de reunió i expressió. Els defensors del dret a l’autodeterminació i dels drets catalans, els defensors que s’ocupen de qüestions políticament delicades, els defensors de les persones en moviment i les dones defensores dels drets humans són vulnerables a un major assetjament i restriccions en les seves activitats. Els defensors que participen en reunions públiques i els periodistes també corren el risc que la policia faci un ús excessiu de la força.

Espanya inclou les comunitats autònomes de Galícia, Catalunya i el País Basc, les dues últimes han vist sorgir forts moviments independentistes. L’agost de 2017, els atemptats terroristes de Barcelona van deixar 16 morts i més de 100 ferits a Barcelona l’agost de 2017. L’Estat ja havia sofert bombardejos coordinats el 2005, amb un saldo de gairebé 200 morts i unes 2.000 persones ferides. Aquestes circumstàncies han afectat profundament les actituds públiques i les polítiques de l’Estat, així com la situació dels defensors dels drets humans, en particular els que s’ocupen de qüestions o drets relacionats amb aquestes circumstàncies.

Espanya és membre de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, del Consell d’Europa i de la Unió Europea.

2. Marc jurídic i de polítiques

Espanya és part d’una majoria dels principals tractats internacionals de drets humans, amb l’excepció de la Convenció Internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migratoris i dels seus familiars.

L’Estat no compta amb una llei o política integral en matèria de defensors de drets humans. Molts dels drets recollits en la Declaració estan englobats en la Constitució Espanyola. No obstant això, altres lleis poden restringir els drets constitucionals. Per exemple, encara que el dret de reunió pacífica estigui protegit en termes generals segons l’article 21, la Llei Fonamental de Protecció de la Seguretat Pública de 2015 restringeix considerablement el moment i el lloc en què poden tenir lloc les manifestacions. La Llei Fonamental de 2015 prohibeix en general les protestes sense anunciar entorn de la “infraestructura vital”, les manifestacions amb roba que oculta la cara i obstaculitza la identificació, i dur objectes que puguin causar lesions. La Llei Fonamental prohibeix les fotos “no autoritzades” de les forces policials.

El 2015, la Presidenta de la Plataforma per la Defensa de la Lliure Expressió, Virginia Pérez Alonso, va explicar que:

“Moltes d’aquestes reformes tenen un denominador comú: la reducció d’aquests mètodes de compartir informació, posant barreres a l’Internet com un espai de lliure expressió i penalitzant, en alguns casos de forma desproporcionada, les noves formes de protesta”.

El Defensor del Pueblo és la institució nacional de drets humans i ha estat acreditada com una institució de ple dret (estatus “A”) que compleix amb els Principis de París. La institució presta assistència en la recerca de presumptes faltes de conducta de les autoritats, presenta un informe anual sobre drets humans al Parlament i pot investigar i informar sobre els casos que consideren importants.

3. Aplicació de la Declaració

La llibertat d’expressió dels defensors s’ha vist limitada per diverses mesures antiterroristes i restriccions imposades, en la pràctica, a les activitats dels periodistes. Els defensors han estat acusats d’”enaltiment del terrorisme” i “humiliació de les seves víctimes” en virtut de l’article 578 del Codi Penal, que preveu penes de fins a tres anys de presó i àmplies multes. Una àmplia gamma de defensors, inclosos artistes, músics i comentaristes polítics que critiquen a l’Estat (i, en particular, al seu Rei) o que donen suport als moviments separatistes, han estat processats en virtut de l’article 578.

Els defensors han expressat la seva preocupació pel fet que la disposició s’utilitzi per a silenciar als crítics de l’Estat. Les obres d’art que representen els líders independentistes catalans empresonats van ser retirades de la fira d’art ARC a Madrid, titulada “Presoners polítics a l’Espanya contemporània”, el febrer de 2017. L’Estat va justificar la retirada de l’obra adduint que no hi ha presos polítics a Espanya. Els comentaris en línia sobre els mitjans de comunicació social també han estat processats en virtut de l’article 578.

Els advocats que treballen en la defensa dels acusats en virtut de l’article 578 han estat atacats pels mitjans de comunicació i descrits en el discurs públic com “èticament reprensibles” i amb “connexions professionals amb supòsits jihadistes”. Els advocats que representen als acusats d’actes terroristes també han sofert abusos similars.

En la pràctica, la llibertat de reunió dels defensors s’ha vist restringida per un nombre creixent d’incidents amb un ús excessiu de la força per part de la policia. També se sap que els agents de policia oculten o lleven els seus números d’identificació durant les protestes, i l‘Estat tracta amb impunitat el seu ús excessiu de la força.

Les restriccions a les protestes es van intensificar entorn del referèndum per la independència de Catalunya. Els tribunals de Madrid i Vitòria van prohibir la celebració de dues assemblees públiques destinades a donar suport al referèndum. A Castelldefels, a Catalunya, el municipi va adoptar una prohibició general de qualsevol forma de manifestació pública en relació amb el referèndum (sigui a favor o en contra).

Els presidents de les organitzacions independentistes catalanes, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, van ser investigats i acusats de sedició i rebel·lió com a conseqüència de les protestes que van organitzar a Barcelona els dies 20 i 21 de setembre de 2017. Els defensors es van queixar de l’ús excessiu de la força, en particular mitjançant l’ús d’equip antidisturbis i bales de goma en contra de la majoria de manifestants pacífics.

Nils Muizenieks, Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, va expressar la seva preocupació en el seu Informe d’Activitats del Quart Trimestre per l’ús desproporcionat de la força per part de les autoritats a Catalunya durant el mes d’octubre de 2017. Muizenieksva va assenyalar que els manifestants eren en la seva majoria pacífics i que l’ús de bales de goma per part de la policia, fins i tot en resposta a la violència aïllada, era excessiu, deixant cec a un manifestant. El 2018, es continuen celebrant assemblees de suport a la independència de Catalunya. Milions de persones van sortir als carrers el Dia Nacional el setembre de 2018 a Barcelona en una manifestació en gran part pacífica.

El març de 2011 es va signar un acord sobre la protecció dels periodistes durant les protestes entre el Ministeri de l’Interior i la Federació Espanyola d’Associacions de Periodistes. L’acord estipulava que el personal dels mitjans de comunicació havia de ser identificat mitjançant armilles distintives durant les protestes. Tot i així, malgrat (o a vegades a causa de) la clara identificació, els periodistes que documenten les protestes han estat detinguts, han estat subjectes a intimidació i assaltats per la policia.

S’han denunciat danys a les càmeres, que suposadament impedeixen deliberadament l’enregistrament de les accions policials. Els defensors s’han queixat que a molts fotoperiodistes, col·laboradors de publicacions i radiodifusors comunitaris sense finalitats de lucre els resulta cada vegada més difícil cobrir les manifestacions i reunions públiques a causa dels excessius mètodes policials empleats.

En la pràctica, la majoria dels defensors gaudeixen de la llibertat d’associació. A Espanya no existeixen restriccions importants per a la creació o el funcionament d’organitzacions de la societat civil. No obstant això, els defensors han expressat la seva preocupació pel que sembla ser la revocació per motius polítics per part de l’Estat de la condició associació d’utilitat pública.

Les organitzacions de drets humans s’han vist afectades de manera desproporcionada, mentre que moltes associacions ultraconservadores o catòliques han mantingut l’estatus malgrat preocupacions similars.

Les associacions que treballen pels drets dels immigrants, com Caminando Fronteras han sofert assetjaments freqüents i l’Estat no ha ofert protecció als seus treballadors. L’organització SOS Racisme va ser atacada i coberta amb grafitis xenòfobs el 2014.

Les dones defensores dels drets humans han exercit un paper destacat en les campanyes de drets humans a Espanya. Per exemple, en 2018, les dones defensores dels drets humans van encapçalar una campanya d’alt perfil i àmpliament popular per a reformar l’estreta llei estatal sobre violació després de les indulgents sentències dictades contra cinc homes que havien violat en grup a una dona jove el 2016. El cas, conegut com el cas de “La Manada”, va causar protestas a tot l’Estat. Aproximadament cinc milions de persones van participar en la primera vaga feminista de l’Estat en el Dia Internacional de la Dona el març de 2018.

Malgrat el seu alt perfil dins del moviment de drets humans i en el debat públic sobre els drets humans, les dones defensores dels drets humans s’enfronten a riscos específics com a resultat de les seves activitats. Les defensores han estat víctimes d’insults i assetjament sexistes mentre es trobaven sota custòdia policial després de les protestes i manifestacions. Els recursos disponibles per a la protecció de les defensores contra la violència de gènere són limitats. Les defensores també s’han enfrontat a la violència policial i a l’assetjament.

El Relator Especial reitera la seva preocupació per les denúncies d’intimidació, difamació i amenaces de mort contra la Sra. Helena Maleno Garzón, en relació amb la seva condició de dona i les seves activitats com a defensora dels drets humans de les persones en moviment. El Relator Especial va enviar una comunicació a l’Estat sobre l’assumpte el 2017 i encara no ha rebut resposta. També observa que les mesures de protecció per a ella i les sancions envers aquells que l’han amenaçat no s’han implementat.

Els defensors del dret a l’autodeterminació i a Catalunya s’han enfrontat a restriccions cada vegada majors per les seves activitats com a conseqüència dels recents esdeveniments. Un referèndum d’independència celebrat a Catalunya l’1 d’octubre de 2017, però no reconegut per Espanya, va conduir a la declaració de la República Catalana i a la independència d’Espanya el 27 d’octubre.

Les autoritats de l’Estat van respondre fent ús de poders constitucionals per a dissoldre el govern regional català i imposar un control directe el mateix dia. El novembre de 2017, la fiscalia van iniciar un procés penal contra 14 representants del govern català dissolt per sedició i altres delictes.

L’Estat ha estat examinat dues vegades en el marc del procés del EPU, l’última vegada en 2015. Durant l’examen més recent es van plantejar les preocupacions assenyalades sobre les restriccions a la llibertat de reunió i l’ús excessiu de la força per part de la policia. L’Estat es va comprometre a examinar una recomanació perquè l’Estat enfortís el seu compromís de garantir els drets fonamentals de la llibertat d’expressió, reunió pacífica i associació, i continués cooperant amb la societat civil, en particular amb els defensors dels drets humans, invertint més esforços en la creació d’un entorn favorable per als membres de les organitzacions de la societat civil.

A més de la seva comunicació de 2017 sobre el cas de la Sra. Helena Maleno Garzón, el Relator Especial va enviar una comunicació en 2012 sobre l’ús excessiu de la força contra manifestants pacífics, menors d’edat, durant les protestes estudiantils que van tenir lloc a València el febrer de 2012.

4. Temes i Tendències

En els últims anys, l’Estat s’ha enfrontat a una sèrie de problemes derivats dels atacs terroristes i els moviments separatistes. El Relator Especial és conscient que respondre a aquests desafiaments al mateix temps que es protegeixen els drets dels defensors és una tasca difícil, encara que tots els Estats han de comprometre’s a dur-la a terme. El preocupen les creixents restriccions a la llibertat d’expressió i de reunió a Espanya, tant en la llei com en la pràctica, en particular la intensificació d’aquesta tendència després del referèndum d’independència de Catalunya en 2017. El Relator Especial segueix profundament preocupat per les contínues denúncies de l’ús excessiu de la força per part de la policia i per la impunitat amb què es tracta aquesta qüestió.

El Relator Especial recorda a l’Estat que els drets dels defensors a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica són part fonamental del dret de participació en una societat democràtica i estan garantits per la Declaració. El Relator Especial encoratja a Espanya al fet que apliqui controls estrictes sobre l’ús de la força per la policia durant les manifestacions i al fet que vetlli perquè les víctimes de l’ús de la força disposin d’un mecanisme transparent i eficaç per a exigir responsabilitats als seus autors. També insta a l’Estat que respecti plenament els drets a la llibertat d’expressió i de reunió, especialment dels qui tenen opinions contràries a l’Estat.


WORLD REPORT ON THE SITUATION OF HUMAN RIGHTS DEFENDERS

Mr. Michel Forst. SR HRD @ForstMichel
United Nations Special Rapporteur on the Situation of Human Rights Defenders
December 2018. Espanya. Pàg. 483-486

https://www.protecting-defenders.org

 



WORLD REPORT ON THE SITUATION OF HUMAN RIGHTS DEFENDERS

Mr. Michel Forst. SR HRD @ForstMichel
United Nations Special Rapporteur on the Situation of Human Rights Defenders
December 2018. Espanya. Pàg. 483-486

[pdf-embedder url=”https://comunicats.cat/wp-content/uploads/2018/12/WORLD-REPORT-ON-THE-SITUATION-OF-HUMAN-RIGHTS-DEFENDERS-Mr.-Michel-Forst-.pdf” title=”WORLD REPORT ON THE SITUATION OF HUMAN RIGHTS DEFENDERS Mr. Michel Forst”]

LEAVE A RESPONSE

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca