Faig enfilall amb quatre idees sobre reequilibri territorial (i amb recull de fotos pròpies i algunes de @jsaragossa):

Aprox, el 90% de #Catalunya està ocupat per tan sols un 10% de la població. Necessitem revertir aquesta excessiva descompensació demogràfica. Per què?

Doncs perquè només habitant el #territori podrem cuidar-lo adequadament i obtenir-ne així els seus fruits: aliments, matèries primeres, aigua, energia, paisatge, cultura. Elements que, explotats sosteniblement, ens aporten riquesa i #benestar. A tots, a rurals i a urbans.

I com fixem la gent al territori? Al voltant de la força del treball, que forma part de l’adn català, com a element aglutinador i garant per als altres col·lectius (joves estudiants, persones grans). I l’emprenedoria agroalimentària, que aflora arreu, n’és un factor clau.

El sector agrari orientat tan sols a produir i sotmès a preus de llotges i mercats està tocat de mort; cal q es vinculi a la transformació i comercialització dels seus productes per resultar viable, q participi aigües avall de la cadena de valor. Però és q al revés també:

La indústria transformadora i la distribució comercial necessiten vincular-se aigües amunt x respondre a un mercat q, cada cop més, exigeix proximitat, qualitat i traçabilitat. I aquesta simbiosi empresarial, sovint unió de petit i gros, genera RDi i iniciatives a ajudar.

Al seu torn, la poca indústria escampada pel territori, i especialment aquella de valor afegit, necessita incorporar persones amb #talent, a qui costa molt convèncer d’anar a viure fora de les poques grans ciutats. Aquí, un exemple integrador d’èxit és el @CampusGarrotxa.

I aquest teixir aliances sinèrgiques entre sector primari i sectors secundari i terciari (tots ells empreses al capdavall) com a potent eina de reequilibri, ha d’anar retroalimentat en paral·lel d’una bona dotació de serveis i infraestructures per part de l’Administració.

Un acompanyament públic q, òbviament, arrossega la llosa dels 16kM€/any de dèficit fiscal i de la falta d’inversió en infraestructures fruit de l’#espoli d’Esp, però q mentrestant no siguem lliures requereix saber gestionar el millor possible les engrunes de l’autonomia.

La pandèmia ens ha demostrat, per un costat, la importància de l’autoabastament alimentari i, per l’altre, els beneficis de viure més esponjats i en entorns naturals. Ambdós factors, junt amb les noves tecnologies, haurien d’ajudar a frenar el #despoblament rural q patim.

La Catalunya rural necessita de la ciutat i viceversa per viure i per sobreviure. Som un sol poble. El territori és dret i deure de tots. Cuidem-lo, poblem-lo, gaudim-lo i, quan escaigui, el sabrem controlar; per, tot seguit, poder-lo cuidar, poblar i gaudir en plenitud!

Tuit original de Salvador Vergés i Tejero (@salvaverges) 30/12/2020.