Josep Costa (@josepcosta) 05/06/2021
I si quan Sanchez Castejon va anunciar els indults ja sabia que el Consell d’Europa demanaria l’alliberament dels presos?
No serien cap acte de magnanimitat, com ho va venut, sinó la cessió a una creixent pressió internacional.
Això és exactament el que ha passat!
El president espanyol va sorprendre anunciant l’indult el dia 25 de maig, durant un viatge a Brussel·les.
Però encara no estava en condicions de donar-lo (el Tribunal Suprem no havia fet el seu informe), la qual cosa ha portat molta gent a preguntar-se per què ho va fer.
Aquest anunci de @sanchezcastejon probablement va precipitar la publicació de l’informe de Marchena, l’endemà mateix, que s’oposa frontalment als indults.
És possible que el govern volgués condicionar el Suprem anunciant els indults, però clarament se li va girar en contra.
Tothom sabia que l’informe del Consell d’Europa feia un any i mig que s’estava preparant, però no se’n coneixia el seu contingut.
Però el dia 17 de maig passa una cosa decisiva: fracassa l’últim intent d’aturar l’informe i es posa data a la seua aprovació: el dia 3 de juny.
Aleshores el govern espanyol arriba a la conclusió que no pot aguantar més pressió internacional per alliberar els presos polítics i decideix avançar-se a l’aprovació de l’informe.
Només cal trobar un relat que permeti resistir la pressió en contra de la dreta i mig PSOE.
Només en aquest marc d’intentar girar un relat negatiu s’entén el ridícul comunicat del Ministeri d’Exteriors, que intenta vendre que el Consell d’Europa avala l’actuació espanyola.
Probablement el missatge que volen donar és que “avala” la decisió de concedir els indults.
En resum, el PSOE, entre la necessitat de mantenir el suport parlamentari i la pressió europea per alliberar els presos, vol aparèixer com el vencedor magnànim (presentant la part catalana com la derrotada) quan el cert és que ha perdut una batalla decisiva a l’exterior.
Josep Costa (@josepcosta) 05/06/2021