Històries Reals. Vaig a contar-vos sa situació HORRIBLE que acab de viure ara mateix a s’aeroport de Palma. Miree (@miireeiaabg)

Miree (@miireeiaabg)

Vaig a contar-vos sa situació HORRIBLE que acab de viure ara mateix a s’aeroport de Palma. Ha estat HORRORÓS…


Jo he arribat ara mateix a Mallorca per passar aquí sa Setmana Santa, i venia de València, que és a von estudill. Després de fer-me es tests d’antígens, sa dona que m’ha fet sa prova me diu: “Espera fuera a la izquierda”. Surt i me qued dreta esperant.

Amb això que hi havien 2 guàrdia civils, un homo i una dona. Sa dona se me queda mirant i me demana “¿Qué hace aquí?” i jo li dic “Per sa prova”. I me diu cridant “¿Quéeeee?” i me posa cara rara. I jo li dic “Que estic esperant per sa prova”. I ella amb una mirada d’oi me contesta “¿Qué está diciendo?“. I jo li contest súper clar, a poc a poc i vocalitzant bé “Que m’acab de fer sa prova dels antígens, i estic esperant els resultats”.

Amb això que me mira amb una cara d’ofesa i me molla “Soy de Asturias, no la entiendo“. I jo li dic: “Vale, jo som de Mallorca i t’estic diguent que estic esperant els resultats de sa prova d’antígens que m’han fet”.

I sa guàrdia civil me diu “Vamos a hacer una cosa, como no nos entendemos, voy a llamar a un traductor, porque yo soy de Asturias”. Aquí és quan flip perquè ja me dóna sa sensació de que m’està vacilant i ja li contest en castellà: “Que no, que lo que le he dicho es que me acaban de hacer el test de antígenos y estoy esperando los resultados”.

Y ella s’en riu i diu “Ves como no le costaba tanto hablar en español y entendernos”. Jo me call perquè estic alucinant de que me xerri així i adamunt li dic: “Perdona, es que me cuesta expresarme en castellano” (això és mentida òbviament però ja me sabia greu, me sentia malament per xerrar sa meva pròpia llengo, al•lucinant).

Sa civil diu “Es que me has hablado mal” i una senyora (que s’havia assegut curiosament devora jo a s’avió) intervé i diu “Déjalo chica, déjalo” (referint-se a jo, a que no perdi més es temps xerrant amb sa dona).

I sa guàrdia civil me diu “Tiene que bajar la rampa y girar a la izquierda y esperar allí”. I quan me gir li diu ella a nes seu company (també guàrdia civil), “Es que soy de Asturias” (amb to d’indignació, com si fós una falta de respecte que li xerri en català-balear-mallurquí.

I amb això ja no puc més de sa ràbia interna que tenc i dic en veu alta “Señora, es que está usted en Mallorca, no en Asturias” (no he pogut agontarm-ho). Se posa a cridar-me des d’enfora “Perdonaaa, perdonaa, pare, saque su documentación, enséñemela”.

Li trec es DNI, el mira, el torn a ficar a dedins sa cartera i me diu “Puede continuar”. Sa dona que havia intervengut antes està a devora jo en tot moment i quan sa guàrdia civil me deixa seguir cap endavant diu en veu baixa “Si es que, ¿qué culpa tiene la niña de que sea de Asturias?.

I jo li deman

¿Ha visto cómo me ha hablado? ¿Cree que le he hablado muy mal?” I ella me respon “Que va, si yo lo he oído todo” (perquè ella ha surtit de fer-se sa prova just després de jo), i me diu: “lo que ha pasado es que le ha dado rabia que le hablaras en catalán“.

Tenc una plorera impressionant. Un poc més i me duu a nes calabozo per xerrar mallurquí. I jo me deman, aquesta dona que ve a fer feina a Mallorca, que espera? Que tots xerram en castellà perfectament? I menos fent feina a un aeroport. Me sent malament, com si l’hagués insultada.

Fa pena que a avui en dia encara passin situacions d’aquest tipo. És súper trist. A jo mai m’havia passat una cosa tan forta, un conflicte de llengos per ideologies mesclades, perquè si xerres català, balear o valencià ja ets “indepe” i si domés xerres castellà ja ets “fatxa”.

Lo màxim que m’havia passat havia estat a València, que vaig entrar a un bar xerrant català-valencià i me varen mirar amb una cara raríssima, una mirada que mata.

Si aquestes coses passessin a Madrid, a Andalusia, etc, puestos a von domés se xerra en castellà “encara” se pot arribar a entendre.

Que passin aquest tipo de coses a ses Illes Balears, a Catalunya o a València (on hi ha 2 llengos oficials, igual d’importants), fa pena. Es plurilingüisme és riquesa i cultura, no és un insult ni una situació de conflicte.

Tampoc dic que, en aquest cas, sa guàrdia civil m’hagi de xerrar en català-balear, però al menos si fas feina a un puesto a von si xerren aquest idioma, te pots esforçar per entendre ses 4 paraules bàsiques.

I per acabar ja amb aquest fil que vulia compartir amb tothom, vos vull fer 2 preguntes:

Quanta gent hi ha que viu a Catalunya, a València, a Balears, a Galícia, a nes País Basc, etc, que no saben xerrar sa seva llengo pròpia (català-valencià-balear, galleg, basc, etc).

I ara, quanta gent hi ha que viu a n’aquestes comunitats (que tenen 2 llengües oficials) que domés saben xerrar es castellà, i no saben xerra sa llengo co-oficial?

Esteim perdent riquesa i cultura. A Espanya hi ha més d’una llengua.

Miree 💜 (@miireeiaabg) 31/03/2021

Imatges de Plataforma per la Llengua (@llenguacat)

Informe de queixes lingüístiques 2019


Aquest informe és el report de queixes lingüístiques corresponent a l’any 2019. Com en els reports anteriors d’aquesta sèrie, el document reflecteix les preocupacions i els problemes dels parlants de català i els presenta per àmbits, territoris, sector públic o privat, i altres paràmetres. Es tracta d’un report eminentment quantitatiu i s’ajuda de gràfics i taules per a presentar les conclusions principals.

INFORME

ESTEM EN EMERGÈNCIA LINGÜÍSTICA


Ho saps. Durant dècades hem ignorat l’emergència climàtica. I ara, ja en patim els efectes… Fins quan ignorarem l’emergència lingüística?

Potser encara no ho perceps, però les dades mostren que, si no reaccionem ara, la llengua catalana podria desaparèixer.

En només 15 anys, el català ha perdut més de mig milió de parlants.

Ara, amb només el 32 % de parlants habituals arreu dels territoris de parla catalana, és una llengua greument amenaçada.

Et quedaràs de braços plegats

Uneix-te a la Plataforma per la Llengua