Històries Reals #Dematinada23s #Detingudes23s @CanetEsther
Esther Canet
06:30:
“Ara surto de treballar. Li dic bon dia per ell, bona nit per mi i li parlo del second round. No li arriben els missatges. El truco…. Silenci…. Penso que no té bateria… M assec al tren tot esperant, que elm també em digui bon dia….”
06:42:
“El mòbil segueix sense donar-me respostes… Em començça a preocupar… Ho torno a intentar… Silenci…”
06:47:
“M adormo al tren…. Penso només en arribar a Mollet i que avui no esmorzarem junts… Calla! Deu ser això… Que entrava abans a treballar! Quin cap Esther!”
07:02:
Ja sóc a casa..Em preparo per llevar els nens..Abans, dono el pit al petit q ja reclamava, masses hores sense la teta..Un bon cafè..i rebo una trucada..Em diu q posi la ràdio..em cau el món a terra..escolto com estan detenint a persones a.. Mollet i Sant fost…
El meu cap va a tota màquina…. Truco a l Alexis… No contesta….tampoc rep els meus missatges…. Un tou d ansietat s apodera del meu cos… La veu del telèfon em diu que em prepari que em passa a buscar…
Desperto als nens i al seu pare… Explico la situació… Els hi dic que he de marxar a fer un cafè amb mes amigues… Que tornaré tard….
Una dutxa ràpida… Agafo el necesser i el bolso… Surto al carrer on ja m espera la veu del telèfon… Passem per casa en @john_germinal una cantitat ingent de policia havia tallat tot el carrer…
Començo a parlar amb les companyes i les amigues… L estat d ansietat va augmentant per moments… Totes estem en alerta, totes estem bé…. Menys en @john_germinal i @alexis_codina ….
Arribem a on volíem arribar… S ens uneixen dues veus més… Plors, ràbia, crits, somriures… Sororitat i amor… Bronques… Ens deixem anar… Cadascuna de nosaltres a la seva manera… Ens deixem anar… Foscor… Terra… I un mal infinit al cor q t ofega….
Ls 3 properes hores ls passo vorejant l histèria més absoluta… 1 estat transitòri d bogeria s apodera d mi… A estones toco d peus a terra…m truca l veu d l experiència, em comenta quelcom, 1 manifestació d suport… Li demano si s en pot encarregar…comença el suport local
Ens arriba un missatge… A Sabadell organitzen una concentració… No som capaces de decidir si hi anem… No sóc capaç de veure res més q el meu estómac doblegat i el cor trencat en mil bocins…
No vull que ningú més que les meves tres veus, em vegin així… Incapaç de controlar el més mínim dels meus impulsos. La musculatura no me respon… Ens diuen quelcom d una reunió l endemà de famílies! En aquell moment recobro una mica el seny i miro el mòbil… Treia fum…
A dia d avui no sóc capaç de recordar alguns dels detalls… Sé q de cop vaig sentir l imperiosa necessitat de parlar amb en Manel, el pare d en @john_germinal, algú li havia de dir que el seu fill estava detingut… Però en Manel ja ho sabia…
Passen més moments en blanc entre un estat i l altre… Sé q no deixava de parlar amb tothom, amics, famílies…i no aconseguia posar-me en contacte ni amb l @alexis_codina ni amb l @Jomatei12098021 … En algun moment…en algun maleït moment, ens diuen que s els enduen a Madrid
Marxem a Sabadell amb la intenció d trobar respostes… 1 plaça buida… Tothom havia marxat…. però una altra veu ens estava esperant… El reconfort d un amic… Sé q intento dinar, q el mòbil no para, q hi ha mil coses a fer… I jo dins meu només penso en qui m han manllevat
Comença la meva obsessió per poguer parlar amb l @Jomatei12098021… No sé com fer ho… No tinc el seu telèfon… No sé si el té la GC… I començo a moure fils pq algú me l aconsegueixi…
No deixo de parlar amb en Manel… No sé qui me va fer arribar el seu telèfon… Ell pujava d Extremadura… Li vaig dir que els tenien a Madrid… En aquest moment em comunica q es queda a Madrid…
En aquest moment em ve un flash. I advocats??? Tenen advocats??? Com ho hem de fer?? El telèfon un cop més… Maleït telefon! Algú em diu que tot això està en marxa i que demà a les 16h tenim una reunió per saber-ne els detalls…@AlertaSolidaria…els meus àngels!
No sé com torno de Sabadell a Mollet… Sé que aquesta hora estem concentrades davant l ajuntament. Truco a la feina i els comento que no hi aniré… No sóc capaç de deixar se plorar….
Sóc a la plaça, envoltada de les veus que m han acompanyat tot el dia, d noves veus… En aquell moment, plorem, ens enrabiem… Intentem entendee què pasaa, però sobretot, ens quedem amb poguer abraçar-nos les unes amb les altres… Sabent q ara si, totes estaven be…
Me sento molt egoista, no deixo de pensar en què haguerem pogut ser qualsevol i han set ells dos… Però retrobar-nos totes té un efecte terapèutic i per primer cop en tot el dia, respiro
No podem marxar a casa… Elles no hi són…. Quelcom fa que els peus s ens quedin clavats a la plaça… La mirada borrosa i llunyana… Algú diu que marxem… Que anem a prendre quelcom…segueixo autòmata a les companyes…i de cop…
M arriba aquell missatge què he estat esperant tota el dia… Puc parlar amb l@Jomatei12098021. M impresiona molt la seva fortalesa… Estic més desfeta jo que ella…les companyes criden… Totes volem parlar amb elles… Ens diem q arribarà el moment de seure i parlar…
Quedem l endemà a la reunió… Espero que descansi… Per segon cop aquell dia…respiro un xic més….la veu i jo enfilem el camí a casa… Ens agafem de la mà… Silencis trencats per plors no continguts que ens esquincen per dins….
Arribem a casa meva… No recordo si vam sopar o no….lo únic que tinc clar és que tenir-nos a prop ens feia molt de bé. No podiem articular massa paraules i aviat vam anar al llit
Recordo vagament que a aquesta hora passejo pl menjador… La veu dormi… I penso q almenys 1 descansa i això m alleuja. No deixo d donar voltes, vigilant per les finestres… Potser ara ens toca a nosaltres… Van a per nosaltres… Cada cotxe que passava el cor m feia 1 bot…
I així arribo al matí següent. La veu i jo ens llevem. Seguim mirant per la finestra… Mentre sigui fosc no podrem estar tranquiles… Pq tots sabem que aquesta gent només actuen #dematinada23s.
Esther Canet
#Dematinada23s #Detingudes23s
Mare de l Aixa, en Bilel i en Lyès. Represaliada del 23S