Financial Times - Greta Thunberg
ACTIVISME,  CAT EXTERIOR,  PREMSA INTERNACIONAL

Greta Thunberg @GretaThunberg: ‘Tota la vida he estat la noia invisible’. Financial Times

Financial Times

L’activista pel clima explica com ha esdevingut la cara d’un moviment global, i per què veu el seu Asperger com un do.

VIDEO

Quan veig per primera vegada Greta Thunberg, són les vuit del matí i ja s’ha aplegat una petita multitud. És divendres, el seu dia de protesta, i la noia, de 16 anys, és dreta a l’exterior de l’edifici de color rosa del parlament, al costat d’un malmès rètol que diu “VAGA d’escola pel clima” en suec.

El sol de febrer amb prou feines s’ha alçat sobre Estocolm. Thunberg és un xic difícil de distingir, de tan menuda que és, metre i mig si fa no fa. Treu la cara per entremig d’un gran barret i una gruixuda bufanda. “Bé, avui fa bo,” diu amb un somriure, quan pregunto com va la protesta. Estem a 5ºC i no em sembla que faci gaire bo, a mi.

És la 26a setmana de la seva vaga d’escola, que ha fet cada divendres des que l’escola va començar l’agost passat, vacances incloses. Durant aquest temps s’ha enfilat a un nivell de fama i influència que pràcticament ningú, ella inclosa, esperava.

En els últims sis mesos, s’ha convertit en una superestrella del moviment contra el canvi climàtic. La vaga d’escola, que va començar seient ella sola en una estora de càmping al costat del parlament, aviat va ser destacada pels mitjans. Llavors va venir una Ted talk, discursos en manifestacions i una invitació a parlar en les converses pel clima del desembre passat a Polònia. Inspirats pel seu exemple, el nombre d’estudiants en vaga a tot Europa va arribar a ser de milers, llavors desenes de milers… i tot per l’adolescent amb trenes que tinc embolcallada al davant.

Durant anys el canvi climàtic ha estat un gran problema a la recerca d’un líder. Polítics, celebritats i naturalistes s’han ocupat de la causa; penseu en Al Gore, Leonardo DiCaprio, Jane Goodall. Però ningú ha capturat tant l’esperit del que passa a la terra com aquesta adolescent autista, amb el seu missatge senzill: m’esteu robant el futur.

La seva protesta ha tingut ressò perquè arriba en un moment tan poc prometedor per al planeta. Les emissions globals de diòxid de carboni van registrar un nou màxim l’any passat, fent evidents els límits de dècades de negociacions pel clima. Les temperatures han pujat: els últims cinc anys van ser els més calorosos des que els registres moderns van començar. I una cadena de desastres naturals ha començat a fer que el canvi climàtic sembli menys una amenaça abstracta.

L’objectiu de la vaga de Thunberg és que Suècia respecti l’acord climàtic del 2016 a París, que compromet a limitar l’escalfament global per sota dels 2ºC, comparat amb temps preindustrials. Continuarà fent vaga cada dia, diu, fins que això passi. “Per què hauria d’estar estudiant per a un futur que aviat ja no hi serà, quan ningú fa res per salvar aquest futur?” preguntava en la seva Ted talk. És un missatge que ha ressonat a tot el món, de manera semblant a l’esperit de la resolució del Green New Deal d’Alexandria Ocasio-Cortez a Washington. El dia de la meva visita, milers d’escolars fan vaga en més de 200 ciutats d’Europa.

Thunberg és famosa per la franquesa amb què parla. “Hem de canviar-ho gairebé tot en les societats actuals,” va dir a gent de negocis i polítics a Davos. “Els adults sempre diuen: ‘Tenim el deure de donar esperança als joves.’ Però no vull la vostra esperança. No vull que sigueu optimistes. Vull que entreu en pànic.” Quan la miro, se’m fa difícil reconciliar aquelles paraules punyents amb la figura prima que tinc al davant. És de debò l’heroïna del clima que tants consideren que és?

Parla amb suavitat, sovint simplement assenteix amb el cap quan t’hi adreces. Fa pocs anys va ser diagnosticada d’Asperger, desordre obsessiu compulsiu i mutisme selectiu, que vol dir que només parla quan és necessari.

Hem quedat per dinar amb Thunberg unes hores més tard a casa d’una amiga. El seu pare, Svante, generalment li porta menjar, i jo vaig a trobar-lo en una cadena vegana propera, Taku-Taku. Els seus cabells llargs i castanys, fins més avall de les espatlles, el fan fàcil de distingir. El menú és una barrija-barreja d’inspiració asiàtica amb molta imitació de carn. El senyor Thunberg recomana el bulgogi, diu que és bo si t’agraden els bolets. Demana el curri panang amb arròs per a la seva filla.

Hi ha hagut certa controvèrsia que potser eren els pares qui empenyia Thunberg a fer tot això, una imputació que sovint es fa a activistes adolescents. “Al principi, òbviament érem molt reticents que ella en fes [de vaga],” diu el pare mentre caminem pel centre d’Estocolm. Alguns opinadors han qüestionat per què calia que els estudiants faltessin a l’escola en comptes de protestar el cap de setmana. El pare de Thunberg subratlla que és la millor de la classe i recupera la feina que perd.

Va patir una depressió greu quan tenia 11 anys, continua explicant, i emprendre accions contra el canvi climàtic la va ajudar a recuperar-se. La família va comprar un cotxe elèctric, va deixar de volar, una norma que va acabar amb la carrera internacional de la mare com a cantant d’òpera, i va fer-se principalment vegetariana. “És com el dia i la nit, és una transformació increïble,” diu, descrivint com és ara de feliç i dinàmica.

Alguns activistes i polítics han insinuat que Thunberg no és tan ingènua com sembla i que l’utilitzen com a pantalla grups ambientalistes radicals. A Bèlgica, on la vaga pel clima ha estat popular, una de les ministres de medi ambient del país, Joke Schauvliege, afirmava que la intel·ligència de l’estat li havia dit que els estudiants en vaga eren un “muntatge” de grups ambientalistes. Això va ser negat per la seguretat estatal, i la ministra ha dimitit aquest mes. En resposta a acusacions semblants, Thunberg escrivia a Facebook descrivint els activistes i científics que l’han influïda, insistint que no accepta mai diners per les conferències.

“Era el moment oportú,” diu el pare, quan pregunto per què es va enfilar a la fama tan ràpid. “Hi havia prou gent que estigués al corrent de la situació, i hi havia frustració…  Llavors ella va arribar, i de cop i volta va resultar que feia arribar el missatge.”

Tot i que Thunberg no té una organització pròpia, havia estat adoptada ràpidament com a estendard per grups ambientalistes i activistes. “La xarxa hi era,” admet el pare. La gent va presentar-se i volien ajudar. Encara hi ha una qualitat lleugerament improvisada en les vagues del divendres, tot i que, la principal manera d’estar al dia és seguint l’etiqueta #FridaysForFuture a les xarxes socials.

Però que l’envoltin els incondicionals sembla que té un preu. “És com una conferència de premsa de set hores,” sospira, quan l’hem alliberada dels seus admiradors. Resseguim els carrers sinuosos de la Ciutat Vella fins a l’apartament de la seva amiga. Un bat de sol entra per les finestres d’una acollidora cuina, on seiem en una taula llarga de fusta.

Thunberg, que va fer-se vegana l’any passat, fa un cop d’ull a l’arròs del seu plat, recobert d’un curri vermell que conté pèsols i moniato. Jo remeno en el meu propi bol misteriós, amb espinacs frescos, remolatxa i pastanaga ratllada al damunt, i em pregunto què hi ha a sota. Mentre Thunberg menjuqueja en silenci, li demano com va començar realment la vaga d’escola.

Ella identifica el punt inicial en el moment de guanyar un concurs d’escriptura en un diari suec l’any passat, per un assaig sobre la raó per actuar ja contra el canvi climàtic. Alguns ambientalistes es van posar en contacte amb ella i es va unir a un grup que havia de discutir idees de protesta, com ara una vaga d’escola als patis o a les aules. Thunberg volia fer vaga de l’escola tant sí com no. “Vaig intentar fer que els altres del grup s’hi afegissin.  però ningú hi estava interessat de debò. I vaig decidir que ho faria sola. I encara que ningú s’hi afegís, tenia intenció de fer-ho.”

Però la llavor de la protesta es va plantar encara abans, quan els mestres van passar pel·lícules de temàtica ambiental a l’escola, sobre plàstic a l’oceà o el tràngol dels ossos polars. Agafa petites quantitats d’arròs amb la forquilla. “Al principi, quan vaig sentir parlar del canvi climàtic, era una negacionista del clima,” recorda. “No creia que passés. Perquè si hi hagués realment una crisi existencial així, amenaçaria la nostra civilització, no ens centraríem en res més. Seria la primera prioritat. I no hi trobava ni cap ni peus.”

Diu que la seva desesperació per l’estat del planeta va contribuir a la profunda depressió que va passar quan tenia 11 anys. “Estava molt trista perquè el món anava tan malament, tot anava tan malament, i llavors pensava que no tenia cap sentit viure. …em vaig deprimir, vaig deixar de menjar, vaig deixar de parlar i vaig deixar d’anar a l’escola.” Va perdre 10 kilos, i el seu creixement se’n va veure afectat. Adonar-se que podia fer alguna cosa sobre el canvi climàtic formava part del que la va ajudar a recuperar-se, explica.

Mentre parlem m’adono que, com més difícil és la pregunta, més sembla obrir-se. No li va la xerrameca. Pregunto sobre el seu diagnòstic d’Asperger, una etiqueta que exhibeix amb orgull al seu nom de Twitter. Ha dit anteriorment que l’Asperger és “un do”… per què?

“Si hagués estat normal com tothom, només podria continuar com tothom,” comença. “Quedar encallada en el joc social, i continuar exactament com abans. Però com que era diferent, veig el món des d’una perspectiva diferent, veig les coses molt en blanc i negre.”

A diferència de la majoria de conferenciants ambientalistes, Thunberg no creu a oferir alegres receptes pel canvi. El món que veu és fosc, i vol que altra gent se senti igual.

“Sovint parlo amb gent que diu: ‘No, hem de ser optimistes i inspirar-nos entre nosaltres, i no podem dir [a la gent] massa coses negatives’. Però , no… hem d’explicar-ho tal com és. Perquè si no hi ha coses positives per explicar, llavors què hauríem de fer, hauríem d’escampar falses esperances?” La seva veu adopta un caire més decidit. “No podem fer-ho, hem d’explicar la veritat.”

Per a ella això inclou deixar el públic com un drap brut… com quan va declarar a la conferència de l’ONU pel clima que tot el que havien fet les últimes tres dècades havia estat un fracàs. Va declarar als magnats de Davos que ells tenien la culpa de les emissions. “Algunes persones, algunes empreses, alguns executius en particular saben exactament quins valors impagables han estat sacrificant per continuar guanyant quantitats inimaginables de diners, i em sembla que molts dels que sou avui aquí pertanyeu a aquest grup de gent,” va dir.

Pregunto quina reacció es troba quan diu coses com aquesta. “Sorprenentment de suport,” diu. “Accepten el que dic. O, quan dic aquestes coses, la gent riu nerviosament i no saben com reaccionar, i això és força divertit,” somriu.

Diu que el seu pare li demana sovint que abaixi el to dels discursos, que escriu ella mateixa. “Ell s’espanta quan ho llegeix, no hauries de dir això, és massa provocatiu,” diu orgullosa. Quan ens apropem al final de l’àpat, es fa clar que les imatges tenebroses dels seus discursos són, per dir alguna cosa, força més suaus que les analogies que té al cap.

“Si tens una criatura dreta al mig de la carretera, i venen cotxes a tota pastilla, no apartes la mirada perquè és massa fort de veure, corres i t’enduus la criatura d’allà.” Dir massa paraules d’ànim ha esdevingut una part del problema, afegeix.

Quan es tracta de ciència climàtica, els seus arguments són sòlids. Sovint cita l’informe recent dels científics convocats per l’ONU, que consideraven que el món està a menys d’11 anys d’impactes irreversibles del canvi climàtic. El món ha de tallar les emissions de diòxid de carboni en un 50% en aquest període, afegeix, assenyalant les troballes. Mentre trancorre la nostra conversa mostra un domini total de geek del seu tema.

Però la lògica en blanc i negre que utilitza pot passar coses per alt. L’obstacle que ningú ha resolt realment és com, exactament, tallar les emissions tan ràpid, i qui pagarà per tot plegat. Amb la tecnologia d’avui, projectar un món amb el 50% menys d’emissions de carboni serà molt costós. Accionar el “fre d’emergència”, tal com defensa Thunberg, és més fàcil de dir que de fer.

Pregunto per què creu que el món ha estat tan lent a actuar. Si almenys tothom sabés el que ella sap, diu, farien el que cal.

“La gent no sap el que passa. Quan parlo amb gent, coneixen els fets bàsics, saben que el planeta s’escalfa a causa dels gasos hivernacle. però no en saben les conseqüències reals.” El seu pla és continuar despertant la gent per posar pressió als polítics.

“La gent em diu que són tan optimistes quan em veuen, a mi i a altres nens ‘fent vaga d’escola’, i diuen: ‘Ah, els nens ens salvaran,’” diu. “Però no, no ho farem. Som massa joves per poder fer-ho. No hi ha temps per esperar que creixem i ho arreglem en el futur.” La seva cara plàcida no altera l’expressió, però hi ha una ràbia silenciosa en les seves paraules. “La gent que ara té el poder ha de fer-ho ara.”

Només queden unes cullerades d’arròs al seu plat. “Estic plena però no vull llençar menjar,” diu, mirant-se’l fixament. El meu bol de bolets i quinoa era deliciós, però no he pogut acabar-me’l tampoc.

Thunberg considera la possibilitat d’agafar-se un any sabàtic d’escola l’any que ve, per centrar-se en qüestions del clima. Els últims mesos han estat “força esgotadors”, diu. “En realitat no m’agrada ser el centre de l’atenció. No hi estic acostumada. Tota la vida he estat la noia invisible del darrere a qui ningú no veu ni escolta. Li sona el telèfon: la truca el seu pare. Mentre parla amb ell, jo em pregunto què diu del moviment contra el canvi climàtic que hagi agafat aquesta noia tímida de 16 anys per convertir-se en la seva veu. Potser el debat s’ha tornat tan avorrit i autoreferencial que calia algú de fora.

El pare arriba aviat amb el seu labrador negre, Roxy. Thunberg s’il·lumina quan veu el gos… que també resol el problema de què fer amb el menjar sobrant.

Em conviden a tornar a la protesta de les dues, en què participaran un cor i alguns nens de primària. La vegada següent que veig Thunberg està envoltada per la gentada. Alguns seguidors han començat un cercle de tambors a l’altra banda del carrer. Els estudiants ofereixen tulipes. Un periodista li enganxa un micròfon a la bufanda. Ella només fa que sí amb el cap i somriu, com una reina en menut.


Article traduït per Projecte TransMate
Article translated by Projecte TransMate


Font:  Financial Times @FT  / FT Weekend Life & Arts @FTLifeArts

https://www.ft.com/content/4df1b9e6-34fb-11e9-bd3a-8b2a211d90d5

Autora: Leslie Hook @lesliehook 

Leslie Hook és la corresponsal de medi ambient i energia renovable de Financial Times.

Data de publicació: 22 de febrer de 2019



 

Catalana. Londinenca. Republicana. Llicenciada en Filologia Anglogermànica. Traductora i correctora. Estimo les llengües i els llibres. Estimo la meva terra, Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca