Hello Giggles - Feminisme inesperat
CAT EXTERIOR,  PREMSA INTERNACIONAL

Vaig trobar-me amb un feminisme inesperat a la regió de Catalunya, i això és el que tothom podem aprendre. HelloGiggles

Hello Giggles

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

Hello Giggles - Feminisme inesperat
Urbanandsport/NurPhoto via Getty Images

El silenci cau sobre la multitud de milers de persones a la Plaça de Jaume I, la plaça de la petita ciutat de Vilafranca del Penedès a la regió de Catalunya, Espanya. Ja és tard a l’estiu, la temperatura s’enfila als voltants de 35 graus, però la multitud s’acosta cada vegada més per poder veure el que succeeix a només uns centenars de metres de distància. Jo estic dreta just al bell mig de tot això, i en qualsevol altra circumstància, m’estaria morint; no sóc gens fanàtica de les multituds o de la calor. Però encara que estic del tot segura que mai havia experimentat tanta calor i humitat en tota la meva vida, qualsevol queixa sobre la temperatura o la multitud atapeïda al meu voltant s’apaga a la meva gola. La gesta de la força purament humana i la dedicació que s’està duent a terme davant els meus ulls em treu la respiració: la construcció de torres humanes anomenades “Castells”, de 10 pisos d’altura, pujant i baixant més ràpidament del que puc seguir.

En grups de quatre, després de dos en dos, després d’un en un, homes, dones i nens de totes les edats pugen, els peus sobre les espatlles, per construir aquests castells. És l’esdeveniment principal de la Festa Major de la ciutat. Aquests castells fa centenars d’anys que es construeixen i són motiu d’orgull per als catalans, perquè representen l’expressió física de la seva unitat superant els límits del que és humanament possible. És realment increïble veure com creixen aquestes torres sense que res les sostingui, tan sols cossos humans, en una demostració d’equilibri, força, control i resistència. És per això que el programa Explorer de National Geographic ha enviat a Phil Keoghan, presentador del programa The Amazing Race, a filmar un fragment sobre la història d’aquesta tradició. Integrats amb una família catalana local que participa en els castells, Keoghan i els productors esperaven aprendre una mica sobre aquesta tradició i, en general, quedar impressionats amb les actuacions de la Festa Major. Però viatjant a Espanya amb el presentador, els productors i l’equip, a tots ens va sorprendre el molt que havíem d’aprendre d’aquesta antiga pràctica per la sorprenent evolució de la tradició i la cultura.

La paraula “tradició” generalment descriu una cosa que s’ha fet de la mateixa manera durant un llarg període de temps. En la majoria dels casos, quan es tracta de tradicions culturals, això significa una desigualtat de gènere probablement molt estesa. El feminisme com a concepte ha existit només durant menys de 200 anys, i tot i que el canvi ha estat succeint al nostre voltant, els canvis culturals i religiosos són molt més difícils d’aconseguir pel que fa a la igualtat de gènere. Així que quan vaig veure que els tres o quatre pisos més alts dels castells estaven formats íntegrament per dones, em va sorprendre tant que em va caure el telèfon mentre intentava fer una foto. Amb quina freqüència s’inclou a les dones per igual en aquest tipus de gestes físiques? A les dones no sempre se’ls permet participar en els mateixos esports olímpics que els homes, fins i tot quan s’han passat la vida entrenant.

Després d’uns minuts observant la multitud d’homes i dones que constituïen la base del castell, amb els homes forts pujant i formant els pocs pisos de sota. A mesura que cada pis s’enlairava, els castellers que s’enfilaven eren cada vegada més joves, i al final només quedaven les noies per pujar. L’última castellera a pujar a la torre oscil·lant va ser una nena de 6 anys. Va pujar ràpidament al castell, fent servir les butxaques del darrere dels texans blancs que tothom porta, juntament amb les faixes negres lligades al voltant de la cintura, com a punts de suport pels peus de qui puja per arribar al cim. Un cop a dalt de tot, va aixecar el braç per assenyalar que havia arribat al cim, abans de tornar a baixar com un petit mico, fins a tornar a trepitjar la seguretat del sòl. La seva grandària òbviament fa que sigui l’elecció perfecta per convertir-se en “l’enxaneta”, o el pis més alt del castell, però com va aconseguir una nena guanyar la posició més important d’aquesta antiga tradició en un grup de més de 500 persones?

“Sempre busquem històries amb dones i ens va emocionar saber que hi ha tantes dones com homes participant en aquesta tradició”, m’explica la productora executiva d’Explorer, Gretchen Eisele, després de filmar part del segment de la sèrie al festival. “I no només això, sinó que tenim a una nena pujant al cim de la torre. Es diu Queralt* i té 6 anys. ¿No és impressionant? És molt inspirador veure això.”

https://www.instagram.com/p/BnHCjWllXx6/?utm_source=ig_embed

El Phil Keoghan no tenia ni idea que el poble català era tan progressista pel que fa a les seves tradicions abans d’aterrar a la petita ciutat de Vilafranca del Penedès, a prop de Barcelona. “Estic realment intrigat per això, perquè jo tenia assumit que això seria una tradició totalment masculina i és cert que va començar com una mostra de força i masculinitat, però sembla que ha evolucionat en quelcom més inclusiu amb el temps incorporant més dones”, em diu el presentador, guanyador d’un Emmy, mentre seiem al vestíbul de l’hotel “Cava & Hotel Mastinell”, molt a prop de la Plaça de Jaume I. “És fascinant perquè no importa la quantitat d’investigació que facis abans de començar una història com aquesta, mai saps a on et portarà fins que ets allà. I això és el que vull que la gent aprengui en veure aquest programa: vull que aprenguin i estiguin disposats a acceptar els llocs , les cultures i les persones que potser no coneixen i que siguin menys crítics amb les diferències”.

Com més temps el Phil i la Gretchen passaven amb un grup de castellers, els Minyons de Terrassa, més aprenien sobre com de profundament arrelat està el feminisme dins la cultura. Durant l’assaig de la colla, la nit anterior al festival, noies de 16 anys es fan càrrec del lideratge de tot el grup. Dempeus al voltant del grup d’unes 100 persones, una adolescent cridava ordres i es guanyava el respecte de tot el grup mentre assajaven una formació del castell. Més tard vaig descobrir que aquesta noia de 16 anys havia estat l’enxaneta del castell quan era més jove, i és habitual que la majoria d’enxanetes es converteixin en líders del grup. Inculcar qualitats de lideratge feministes en la canalla que després creixen per esdevenir líders per dret propi, ajuda a fomentar el tipus d’actituds inclusives i progressistes de les quals els catalans se senten orgullosos, i a utilitzar els castells per exhibir-les, una estratègia que hauríem de tenir en compte als Estats Units.

“L’apoderament de les dones (Girl Power) comença a l’edat de 6 anys quan comencen a escalar els castells i a partir d’aquí es va formant”, diu la Gretchen. “A aquestes noies jovenetes els estan ensenyant l’apoderament a una edat molt primerenca i això constitueix una base molt sòlida per al lideratge més endavant en la vida. És increïble de veure-ho en aquests catalans que han conservat aquesta tradició durant centenars d’anys”.

Com a mare, la Gretchen va pensar al començament que era “frívolament arriscat” enviar a una nena tan jove a desenes de metres d’alçada, cosa que podria resultar en lesions en cas d’una caiguda dels castells (i molts d’ells van caure durant la diada castellera). Però després d’aprendre més sobre el que significa ser l’enxaneta, es va adonar que realment és “admirable”. “Per a elles, significa molt”, diu la Gretchen. “És una raó d’orgull i créixer amb aquest fort sentit d’identitat cultural és un gran regal en aquest món. Per a aquestes nenes, és un regal increïble que puguin ser qui són amb tant orgull”.

Observar a aquestes nenes petites, incloent-hi la Queralt, sentir-se orgulloses de les seves posicions al castell, al pom de dalt, va ser molt estimulant. També va ser una experiència aterridora, ja que en els dos primers intents el castell va caure abans que l’enxaneta arribés al cim. La gent van caure uns sobre els altres, es podien sentir crits i plors, i els paramèdics es van afanyar per tractar possibles lesions. El meu pànic i ansietat ja arribaven a nivells gairebé insuportables mentre observava com els Minyons de Terrassa intentaven un tercer castell al mig de la plaça plena. El silenci de la multitud s’havia tornat esgarrifosament tens, després d’haver observat com els altres dos castells havien acabat en desastre. Però el tercer castell es va aixecar, nivell a nivell, i l’enxaneta va pujar. Va arribar a la part superior, va aixecar el braç i va baixar fins a terra. La resta de pisos van anar baixant amb seguretat i el soroll de la multitud, tant dels castellers com espectadors, es va tornar ensordidor. L’alleujament i la pura felicitat per l’èxit eren palpables mentre els castellers s’abraçaven entre ells amb llàgrimes d’alegria rodolant cara avall.

Si jo no hagués estat allà per presenciar-ho, aquesta història de la Ventafocs hauria semblat massa perfecta per ser certa, però veure-ho succeir va ser una experiència que em va canviar la vida. Em vaig sentir apoderada d’una manera que mai havia imaginat, com si pogués aconseguir qualsevol cosa que em proposés malgrat que pugui semblar impossible, sobretot gràcies a les noies que arrisquen les seves vides per continuar amb aquesta tradició que desafia la gravetat. I així és exactament com el Phil i la Gretchen esperen que se sentin els espectadors després de veure aquest episodi (i tots els episodis) d’Explorer (National Geographic). “Vull que les nenes i les noies joves vegin el nostre programa i se sentin motivades per sortir al món i veure que hi ha molts racons i cultures inexplorats per veure i aprendre’n”, afegeix la Gretchen. “Vull que la gent tingui menys por de tot el que és desconegut.”

Mentre el Phil sap que la filmació de les torres humanes és el que més crida l’atenció d’aquest episodi d’Explorer, està orgullós que contingui un significat més profund que tothom pot aprendre mirant el programa.

“Havia sentit parlar dels castells i havia vist vídeos, però si he de ser honest, la meva reacció inicial va ser molt diferent de com em sento ara després d’haver-hi aprofundit”, explica el Phil. “No entenia realment què hi havia darrere de tot això quan vaig veure els vídeos per primera vegada. Vaig veure un petit clip a la televisió d’una caiguda, és clar, perquè la majoria de vegades no veiem res fins que no surt malament. Ara que entenc d’on ve tot això , aquest grup particular de gent a Espanya tracta d’unir-se i mostrar la seva força, unitat i cultura. El perquè del que hi ha darrere la part sensacionalista de veure construir aquestes increïbles piràmides humanes de 10 pisos durant centenars d’anys, és la part més interessant”.


Explorer – Human Towers


Entrevista a Gretchen Eisele (en anglès)

Exclusive: Nat Geo Explorer’s EP Gretchen Eisele on why there’s ‘nothing like it on TV’


Article traduït per AnnA (@annuskaodena).
Article translated by AnnA (@annuskaodena).


Font: HelloGiggles @hellogiggles

https://hellogiggles.com/lifestyle/travel/national-geographic-explorer-castells-feminism/

Autora: Sydney Bucksbaum @SydneyBucksbaum

Data de publicació: 7 de gener de 2019

*Nota de la traductora: Querelt corregit per Queralt, error a l’original


 

Catalana. Londinenca. Republicana. Llicenciada en Filologia Anglogermànica. Traductora i correctora. Estimo les llengües i els llibres. Estimo la meva terra, Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca