The New Pretender - Chris Bambery_1
CAT EXTERIOR,  PREMSA INTERNACIONAL

Espanya: Quin valor tenen els drets humans? | Chris Bambery. The New Pretender

The New Pretender

Bambery argumenta que gran part de l’elit política de la Unió Europea té grans dificultats amb els drets humans. En primer lloc, no s’inclouen dins les quatre llibertats de la UE. En segon lloc, els economistes neoclàssics tenen una increïble dificultat per esbrinar quin seria el valor monetari dels drets humans si es mercantilitzessin. Això lliga les mans d’aquests polítics de la Unió Europea perquè no saben quin valor tenen els drets humans. En aquest cas, poc poden fer, cosa que explica perquè no fan res.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

The New Pretender - Chris Bambery_1

Fa un any vàrem ser testimonis del pitjor atac que puc recordar sobre els drets democràtics en qualsevol democràcia de l’Europa occidental des que els manifestants pels drets civils van ser colpejats fora dels carrers d’Irlanda del Nord l’any 1968. Em refereixo als intents de l’Estat espanyol d’aturar el poble de Catalunya que votava en un referèndum d’independència utilitzant la policia paramilitar per entrar als col·legis electorals a base de cops, apoderar-se de les urnes i atacar la gent que esperava per votar.

Així i tot, des d’aleshores, l’Estat espanyol ha continuat atacant els drets democràtics i els drets humans, i la Unió Europea ha continuat en silenci. Molts a Catalunya puntualitzen que, si això no passés en un Estat Membre clau, la Comissió Europea hauria imposat sancions, com ja ha fet en altres llocs en resposta a atacs similars.

The New Pretender - Chris Bambery_1
Manifestació independentista catalana ©Ramon Oromi Farre

A finals de setembre vaig acompanyar a tres diputats del Parlament britànic, Ronnie Cowan, Douglas Chapman i Gavin Newlands, tots tres representants del Partit Nacional escocès (SNP), en una delegació a Catalunya. Allà vàrem trobar-nos amb representants de tots els grans partits representats al Parlament de Catalunya, inclòs el Partit Socialista Català oposat a la independència. Ciudadanos, el principal partit unionista, no va respondre a la nostra petició d’una reunió. També ens vam reunir amb diverses organitzacions civils i socials, membres de la comunitat llatina de Barcelona i vam visitar Banyoles, on el 97% van votar a favor de la independència el passat mes d’octubre. Aquesta visita va incloure una reunió a la mesquita amb membres de la comunitat gambiana i senegalesa de la ciutat, que forma part important del teixit de la vida local.

Vàrem reunir-nos també amb familiars dels presos polítics que es troben detinguts per càrrecs de rebel·lió i sedició presentats per l’Estat espanyol després del referèndum d’independència que es va celebrar el passat mes d’octubre, després d’una votació aprovada al Parlament de Catalunya. Això va ser declarat il·legal pels tribunals espanyols i el llavors govern de Mariano Rajoy va enviar 6000 policies paramilitars a Catalunya per intentar parar la votació.

El diputat Ronnie Cowan va visitar tres dels nou presos en detenció preventiva a Lledoners, sobre els que va informar als mitjans de comunicació escocesos.

Un dels presos que Ronnie va visitar va ser Jordi Cuixart, president de l’organització cultural més gran d’Europa, Òmnium Cultural. És acusat de rebel·lió i sedició, càrrecs que van ser eliminats com a delictes en la majoria dels països de la UE, però a Espanya comporten una condemna de 30 anys.

Els càrrecs es relacionen a un incident del 20 de setembre de 2017, durant els dies previs al referèndum d’independència de Catalunya, quan la Guàrdia Civil va fer una batuda al Ministeri d’Economia català. Una multitud, que es xifra en 40.000 persones, es va reunir per bloquejar la sortida de la Guàrdia Civil.

Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, el president de l’Assemblea Nacional de Catalunya van adreçar-se als manifestants demanant calma i recordant a tothom que el moviment independentista era, i és, un moviment compromès amb la no-violència i després van demanar a la multitud que es dispersés. Tot això va ser capturat per les càmeres i està disponible per a tothom qui ho vulgui veure.

Per tot això ja fa un any que són a la presó. Jordi Cuixart va ser transferit, juntament amb els altres vuit presos a presons de Catalunya pel nou govern socialista de Madrid. Abans, la seva parella, Txell Bonet, amb qui també ens vam reunir, havia de recórrer més de 1500 km fins a la presó de Madrid amb el seu infant. Les visites duraven 40 minuts i la conversa es feia a través d’una pantalla de plàstic. Cuixart rebia dues visites, cara a cara, cada mes quan podia abraçar el seu fill.

Carme Forcadell, anterior Presidenta del Parlament de Catalunya (la portaveu) s’enfronta als mateixos càrrecs però també ha estat imputada per permetre un debat sobre la independència al Parlament de Catalunya, quelcom que volia la majoria dels representants.

Que una presidenta d’un Parlament Europeu s’enfronti a la presó simplement per permetre un debat és realment increïble.

256 funcionaris catalans han estat acomiadats; 1000 regidors locals i alcaldes esperen judicis per coses com posar la bandera catalana als ajuntaments durant les festes nacionals espanyoles. Hi ha professors que han estat acusats d’adoctrinar els estudiants de l’escola i de fomentar l’odi envers la policia espanyola després de permetre un debat sobre els esdeveniments del referèndum l’endemà. Moltes escoles van ser col·legis electorals i van ser ocupades pels estudiants de l’escola, els pares i el personal per assegurar-se que es poguessin obrir aquell diumenge al matí.

Altres casos a Espanya subratllen els límits que les lleis espanyoles imposen als drets humans. El raper mallorquí, Valtonyc, va fugir a Bèlgica, on els tribunals van rebutjar una ordre d’extradició basada en càrrecs de “glorificació” del terrorisme. Les lletres en qüestió deien: “deixeu-los tenir tanta por com un policia al País Basc” i “el rei té una cita a la plaça del poble, amb una corda al voltant del coll”. És possible que no us agradin les opinions, però si aquests càrrecs existissin en altres llocs, hi hauria ben pocs rapers en llibertat.

The New Pretender - Chris Bambery_3
Robert Bonet (eldiario.es) [https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/deed.en], via Wikimedia Commons
A Espanya va ser acusat d’acord amb l’article 578 del codi penal espanyol, conegut popularment com la “llei mordassa”. Amnistia Internacional informa que 84 persones han estat condemnades en els darrers tres anys. El 2017, 39 persones van comparèixer davant dels tribunals acusats d’apologia del terrorisme a les xarxes socials.

El nou govern socialista d’Espanya ha dit que revisarà la “llei mordassa”.

Mentrestant, un actor espanyol, Willy Toledo, està processat per ofendre els sentiments religiosos. L’ha acusat una associació d’advocats cristians. Un jutge va estar d’acord que podia ser jutjat.

El delicte, publicar a Facebook la frase “Me cago en Dios”, una expressió espanyola bastant corrent.

“En aquest país, tothom es caga en Déu en algun moment del dia, però jo he estat perseguit i jutjat per això durant els últims nou mesos”, va dir a una estació de ràdio.

“Continuaré cagant-me en Déu mentre ells continuen violant infants i canalla”, va afegir, referint-se a l’escàndol en curs sobre els casos d’abús sexual i violació dins l’Església Catòlica.

El nou govern de Pedro Sánchez ha lamentat els processos a Catalunya però argumenta que no pot intervenir en el procés judicial perquè la justícia és independent. Tanmateix, simplement ignora que un nombre de magistrats superiors són nomenats pel govern de Madrid, i això significa que la majoria deuen la seva posició al Partit Popular de centredreta, al càrrec del govern fins fa poc. Els processos penals van ser interposats per la Fiscalia General de l’Estat i el Ministeri de Justícia els podria retirar.

El que queda clar de la nostra visita a Catalunya és que hi ha molta gent no partidària de la independència que s’oposa a la presó d’aquells com Jordi Cuixart i Carme Forcadell i al processament d’alcaldes, professors i manifestants pacífics. Les accions de l’Estat espanyol fan que molts d’ells es qüestionin la seva posició anterior envers la independència.

El cap d’Estat d’Espanya és el Rei Felip VI, un Borbó. Al començament del segle XIX, el gran Primer Ministre liberal britànic, William Ewart Gladstone, va publicar un pamflet denunciant la repressió exercida per un dels avantpassats de Felip, el governant Borbó del Regne de Nàpols. Contenia aquestes paraules:

“No és simplement imperfecció, ni baixa corrupció, ni severitat ocasional, el que estic a punt de descriure: és una violació deliberada, sistemàtica i incessant de la llei, pel poder designat per vigilar-la i mantenir-la. És tanta la violació de la llei humana i escrita com la que es porta a terme amb la finalitat de violar qualsevol altra llei no escrita i eterna, humana i divina”.

Per què no escoltem aquestes paraules dels líders polítics europeus denunciant el que s’està fent a Catalunya i en altres llocs d’Espanya?


Chris Bambery és escriptor i locutor. Ha escrit el llibre Catalonia Reborn: How Catalonia Took on the Corrupt Spanish State and the Legacy of Franco (publicat per Luath Press, juny de 2018) conjuntament amb George Kerevan.


Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of English.


Fonts: 

1. The New Pretender @TheNewPretender
http://new-pretender.com/2018/09/30/spain-what-are-human-rights-worth-chris-bambery/

2. Brave New Europe @BRAVENEWEUROPE1
https://braveneweurope.com/chris-bambery-what-are-human-rights-worth

Autor: Chris Bambery @chrisbambery
Data de publicació: 30 de setembre 2018


 

Catalana. Londinenca. Republicana. Llicenciada en Filologia Anglogermànica. Traductora i correctora. Estimo les llengües i els llibres. Estimo la meva terra, Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca