Liberation - Espanya L'extrema dreta llança el seu atac ibèric
CAT EXTERIOR,  PREMSA INTERNACIONAL

Espanya: l’extrema dreta llança el seu atac ibèric. Libération

Liberation

Anti-immigració, en guerra contra la independència catalana, indicis de franquisme… Després de l’èxit de l’acte de diumenge a Madrid, el moviment Vox, que gairebé no va tenir gens de pes en les últimes eleccions, confirma l’embranzida de les idees reaccionàries a Europa.

Article traduït per Dew (@DewCatalunya)

Liberation - Espanya L'extrema dreta llança el seu atac ibèric

“Junts, una vegada més, farem d’Espanya una gran nació. Una i indivisible. Una Espanya viva, no l’Espanya morta que tenim avui”.

Un collaret de barba acuradament tallada, pèl curt, Santiago Abascal no és pas un tribú. Però el seu verb és clar, agut com una serp. I el diumenge, al Palau de Vistalegre, al sud-oest de Madrid, el seu discurs patriòtic d’estil franquista va posar el dit a la nafra: 9.000 persones amuntegades a l’edifici circular, deixant uns 2.000 militants més al carrer, per falta d’espai. En el seu interior, el fervor està present, les banderes verdes del moviment es barregen amb els estàndards nacionals de sang i or, els crits i clams interrompen al líder cada vegada que aquest pronuncia les paraules “Catalunya”, “ETA”, “fronteres”, “il·legals” o “criminals”.

Al partit Vox li somriu la fortuna. L’èxit d’aquesta trobada madrilenya (en el mateix lloc on, dos anys abans, els radicals d’esquerra de Podemos havien escenificat el seu esclat) va generar un gran interès mediàtic. Santiago Abascal, el seu president d’origen basc, ja no es limita a freqüentar les televisions i mitjans de comunicació de la dreta més reaccionària (Intereconomía, la Razón, esRadio…). Aquí està, aquests dies, parlant als principals programes públics de RTVE, Onda zero, Antena 3, etc.

Símptoma

El que era vist com un infreqüent líder populista d’extrema dreta ara està convidat a tot arreu a repetir una vegada i una altra que el seu país es troba “en estat de destrucció” i que és necessari “aplicar cent mesures urgents”, elaborades pel seu partit. Aquestes inclouen: acabar amb l’ajuda a tots els immigrants; fer de Ceuta i Melilla, els dos enclavaments espanyols del nord d’Àfrica pels quals passen centenars d’immigrants, un “pany infranquejable”; acabar amb “els privilegis de l’establishment, aquests cacics i aquests “cabilderos” que fumen puros als sofàs mentre la classe mitjana pateix”; “bloquejar el pas als colpistes que són els separatistes catalans”…

Vist des de la resta d’Europa, arrossegat pels vents d’extrema dreta, l’ascens de Vox pot semblar irrisori. Absent del Congrés nacional i de qualsevol hemicicle regional, aquest grup, que es va formar el maig de 2014, va rebre només el 0,2% dels vots en les eleccions generals de l’any passat. Però des de llavors, i sobretot com a conseqüència del conflicte a Catalunya, el paisatge ha canviat. En pocs mesos, el nombre d’afiliats s’ha quintuplicat, amb unes enquestes que li atorguen el 3% dels vots, més que els independentistes bascos de Bildu o del PNB. “La vacuna antifranquista ha tingut un efecte preventiu en l’aparició d’una extrema dreta, la qual cosa ha explicat la feblesa d’una dreta dura a Espanya durant quaranta anys”, diu José Miguel d’Elías, de l’institut d’enquestes Sigma Dos. I, no obstant això, l’ascens de Vox és un símptoma que les coses s’estan movent”.

El ressorgiment de Vox, encara que tímid, és simptomàtic d’un alliberament del discurs anti-establishment i antisistema. Sota l’ègida de Pablo Iglesias, Podemos va ser la primera força que ho va expressar, des de l’esquerra. Encara que no tinguin la radicalitat del Moviment dels Cinc Estels a Itàlia, Vox és la rèplica de l’extrema dreta, amb un discurs molt més musculós i senzill. Tant Santiago Abascal com el seu número 2, Javier Ortega Smith, antic membre de les “unitats d’operacions especials” de l’exèrcit, advoquen per un mur de formigó a Ceuta i Melilla. Tampoc oculten la seva devoció per Steve Bannon, Viktor Orbán, Marine Le Pen, els moviments extremistes holandesos, alemanys i austríacs. “Hem de posar fi a la socialdemocràcia europea i restaurar una Europa de les nacions”, afirma Javier Ortega. Espanya ha de recuperar la seva grandesa i puresa enfront del poble cosmopolita de Brussel·les”. No hi ha dubte que Vox està aprofitant l’enfrontament entre l’Estat i els secessionistes catalans, que tenen la majoria dels seus líders a la presó o a l’exili. “Per als seus partidaris, els governs del socialista Sánchez i, abans d’això, el conservador Rajoy es van agenollar davant els separatistes”, diu l’analista Gonzalo Adán.

“El fonamentalisme d’uns, basat sobretot en un sentiment de superioritat enfront dels espanyols, alimenta la ira d’uns altres, que volen reafirmar l’orgull patriòtic.” “També crec, segons el sociòleg Xavier Coller, que hi ha una generalització del moviment radical, alimentada per la immigració il·legal, la crisi econòmica, el rebuig dels partits tradicionals, les frustracions magnificades pel “trumpisme”… La particularitat espanyola és la por al fet que la nació sigui estripada pels irredemptistes, avui catalans, demà potser bascos…”

Manifestació

Un altre senyal de l’èxit de Vox: gran part del seu discurs ha estat reprès recentment pels dos principals partits de la dreta espanyola. El Partit Popular, liderat de fa poc pel jove Pablo Casado, i Ciutadans, liderat per Albert Rivera. Advoquen sense vergonya per una recentralització del país, en particular en els àmbits de la salut i l’educació. A Vox, simplement volem que es suprimeixin les 17 regions espanyoles, com en l’època franquista. Existeix un acord general que les eleccions municipals, regionals i europees de l’any vinent determinaran si el ressorgiment de Vox és la gota que vessarà el got. O el començament d’un ascens irresistible.


Article traduït par Dew (@DewCatalunyaselon ma meilleure connaissance du français.
Article traduït per Dew (@DewCatalunyasegons el meu millor coneixement del francès.


Font: Libération @libe

https://www.liberation.fr/planete/2018/10/11/espagne-l-extreme-droite-lance-son-ibere-attaque_1684734

Autor: François Musseau @FrancoisMusseau, corresposal a Madrid
Data de publicació: 11 d’octubre de 2018


 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca