Brave New Europe - Espanya Cangurs en lloc de jutges
CAT EXTERIOR,  PREMSA INTERNACIONAL

Chris Bambery – Espanya: Cangurs en lloc de jutges. Brave New Europe

Brave New Europe_2Brave New Europe_1
*Kangaroo Court vol dir “judici arreglat”. Un tribunal no oficial presidit per un grup de persones per tal de jutjar a algú que és considerat culpable d’un delicte, especialment sense disposar de proves convincents. Són procediments legals ficticis que s’estableixen per donar la impressió d’un procés legal just. De fet, no ofereixen una justícia imparcial, ja que el veredicte, que sempre va en detriment de l’acusat, es decideix per endavant.

Article traduït per AnnA (@annuskaodena)

 

Quelcom estrany va succeir el dia del començament de la cinquena setmana del judici dels 12 líders catalans al Tribunal Suprem espanyol. A l’hora del dinar, la Cort va haver de suspendre el judici, tot i la gran quantitat de testimonis pendents i de les pressions de temps, mentre dos jutges, Luciano Varela i Ana María Ferrer, acudien al Congrés dels Diputats per assistir a una reunió de la Junta Electoral, que estableix les regles de l’actual procés de les eleccions generals.

Que dos jutges del Tribunal Suprem també estiguin a la Junta Electoral sembla estrany, però el que la Junta Electoral havia de decidir fa que les coses siguin molt més sinistres que estranyes. Es tracta d’una queixa del Partit neoliberal Ciudadanos, que competeix amb el Partit Popular de dretes i els feixistes de Vox, sobre qui adopta la postura més ferma, no només pel que fa a la independència catalana, sinó també pel que fa a la seva autonomia dins d’Espanya.

Ciudadanos exigia la retirada dels llaços grocs, símbol de solidaritat amb els 12 catalans jutjats a Madrid i amb altres presos polítics i exiliats, dels edificis públics. La Junta Electoral hi va estar d’acord i va ordenar que es retirin. El president català, Quim Torra, va dir posteriorment que no obeiria.

La Junta Electoral ha explicat que Varela i Anna Ferrer s’havien abstingut i el Tribunal Suprem va anunciar que els dos jutges no tornaran a participar en les reunions de la Junta Electoral que “tinguin res a veure amb l’actual procés legal”.

No obstant això, aquests dos jutges estan jutjant un cas contra una sèrie de personalitats catalanes que són candidats a les actuals eleccions generals. Això és de domini públic. El fet que els dos jutges s’hagin abstingut de formar part de la Junta Electoral, d’haver participat en la reunió i de tenir la intenció de participar en futures reunions, planteja una nova pregunta sobre la neutralitat del poder judicial espanyol, atès el nombre de jutges nomenats políticament i la implicació d’alguns d’ells a la derogació de la legislació catalana, des de l’autorització d’un referèndum d’independència l’1 d’octubre de 2017, en la qual se centra el judici actual, fins a la prohibició de les curses de braus.

Alguns cínics podrien preguntar-se què opina la Junta Electoral que els candidats independentistes catalans siguin jutjats durant les eleccions per una acusació que inclou a representants de Vox. L’acusació particular ha estat inclosa dins l’acusació dirigida per l’Estat.

La cinquena setmana del judici va començar amb preguntes sobre els fons del govern català que podrien haver estat utilitzats per finançar el referèndum l’1 d’octubre de 2017; tots els 12 acusats han estat inculpats de malversació de fons públics, així com de rebel·lió i sedició.

Així, l’exdirector del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), Alberto Royo (que s’enfronta a un judici per tot això), es va referir a la “contractació” per part del Diplocat d’observadors internacionals que venien a supervisar les votacions. La policia espanyola va dir que Royo va gastar 217.656 euros. Alberto Royo va explicar que Diplocat va pagar els vols i l’allotjament, però que això era habitual:

“És part de la nostra feina, ajudar a explicar Catalunya a l’estranger. Com és que el que vam fer el 2017 és vist com un crim a causa de la situació política, quan ja ho estàvem fent el 2015 i 2016?”

Anteriorment, el Tribunal havia interrogat a diversos dissenyadors de pàgines web i a altres tractant d’establir que els fons de la Generalitat de Catalunya s’utilitzaven per a material electoral. No van trobar res, ni una factura ni un rebut, i semblaven realment desconcertats que la gent de Catalunya pogués prestar serveis gratuïtament a una causa en què creuen o que el moviment de masses a favor de la independència pogués generar els seus propis fons.

Però el dijous de la setmana passada el judici va tornar a intentar establir els delictes de rebel·lió i sedició amb el testimoni de l’ex-Major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Immediatament després del referèndum, quan Espanya va assumir el control directe de Catalunya, va ser destituït per Madrid i ara també es troba a l’espera de judici.

Anteriorment, els comandaments de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional de l’operació per aturar el referèndum havien acusat Trapero i als seus agents de no cooperar amb ells. Els acusaven d’estar aliats amb el Govern català per desafiar el Tribunal Constitucional espanyol que havia prohibit aquesta votació.

Trapero va dir al tribunal: “La policia catalana va instar el govern a complir amb la legalitat i les ordres judicials, perquè això és el que anàvem a fer.”

Interrogat per l’advocat de Vox sobre això, va dir que els Mossos havien tancat 134 col·legis electorals mentre s’asseguraven que 250 no s’haguessin obert. A més, van confiscar 432 urnes, 90.000 paperetes, 70.000 sobres, quatre ordinadors, un telèfon mòbil i documents. Trapero va dir:

“L’operació policial catalana no tenia altre objectiu que complir les ordres judicials.”

Va afegir que s’havia sentit “incòmode amb la situació política a Catalunya abans de la votació del referèndum” i va qualificar “d’irresponsables” alguns dels comentaris del llavors Conseller d’Interior, Joaquim Forn, en particular la seva declaració que els Mossos permetrien la votació. També va dir que havia aconsellat al llavors President de Catalunya, Carles Puigdemont, que suspengués el referèndum. Puidgemont es troba a l’exili a Bèlgica després que un tribunal alemany rebutgés una ordre d’extradició d’Espanya, i Forn és un dels acusats en aquest judici.

En el seu testimoni, Trapero va dir que donada la “gravetat” de la situació, els Mossos tenien una unitat d’oficials disposats a detenir al govern dos dies abans que el Parlament català votés a favor de la declaració d’independència després del referèndum, i que ell mateix havia informat d’això a les autoritats judicials espanyoles.

Pel que fa a la vigilància policial del referèndum, Trapero va dir que no sabia per endavant que Pérez dels Cobos, l’alt càrrec de la Guàrdia Civil espanyola, seria el coordinador de l’operació per aturar la votació fins a la seva primera reunió. L’espanyol havia dit al tribunal que Trapero i els Mossos no havien fet prou per aturar la votació.

De manera més reveladora, Trapero ha recordat haver sentit una “certa tensió” amb Pérez dels Cobos perquè tenien diferents criteris envers l’ús de la força. Durant les reunions per coordinar la intervenció per aturar el referèndum, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van facilitar poca informació sobre els seus plans:

“La Guàrdia Civil espanyola només va presentar un esborrany amb poca informació. La Policia Nacional Espanyola no va presentar res. Nosaltres vam presentar un pla d’acció per a una operació policial”.

http://www.catalannews.com/catalan-trial/item/catalan-police-had-no-goal-other-than-obeying-court-orders-says-trapero-about-referendum

Les acusacions de rebel·lió i sedició (retirades de la legislació europea fa temps) es basen en la idea que el Govern català i el moviment independentista estaven disposats a una insurrecció. No obstant això, l’única força armada que controlava el Govern català eren els Mossos i ningú al·lega que intentés convèncer-los que es rebel·lessin. Ni quan el Parlament català va votar a favor de la declaració de la independència de la República Catalana hi va haver cap intent d’armament o de demanar a la població que es revoltés. De fet, en retrospectiva, la direcció catalana semblava creure que això podria portar el Govern espanyol a la taula de negociacions o provocar la mediació de la Unió Europea – la seva ingenuïtat és commovedora.

Els 12 acusats estan inculpats de provocar la violència policial espanyola amb la celebració del referèndum, però tots ells han assenyalat el compromís total del moviment independentista català amb la no-violència. Les imatges i vídeos que mostren la violència de la policia espanyola l’1 d’octubre destrossant els col·legis electorals per entrar, colpejant als votants amb les porres i utilitzant bales de goma (un manifestant va perdre un ull), contrasten amb la resposta no violenta dels que intentaven defensar el referèndum.

En aquest sentit, els equips de la defensa han presentat una queixa davant el Tribunal Suprem denunciant els obstacles que el magistrat, Manuel Marchena, ha posat perquè es visionin els vídeos de les accions de la policia espanyola el dia 1 d’octubre de 2017 i al voltant d’aquesta data. La setmana vinent, oficials de la Guàrdia Civil compareixeran davant del tribunal. Els equips de la defensa argumenten que els vídeos són indispensables per contrarestar la versió dels fets que aquests oficials van donar sobre les seves accions aquell dia. La defensa diu que si el Tribunal no ho permet, seria contrari a la Constitució espanyola -que estableix el dret de tots els ciutadans a utilitzar els mitjans de prova que considerin adients per a la seva defensa-, així com als drets dels acusats segons el Conveni Europeu de Drets Humans.

A mesura que avança el judici, més i més experts jurídics i personalitats polítiques de tot Europa expressen la seva preocupació sobre aquest judici, en particular per la neutralitat dels jutges del Tribunal Suprem. La publicitat que està rebent globalment deu estar provocant mals de cap també a Madrid. Més d’un comentarista ha fet una comparació amb els judicis de Stalin. L’elit espanyola, però, no vol escoltar.


Article traduït per AnnA (@annuskaodena)
Article translated by AnnA (@annuskaodena)


Font: Brave New Europe @BRAVENEWEUROPE1 https://braveneweurope.com

https://braveneweurope.com/chris-bambery-spain-kangaroos-instead-of-judges

Autor: Chris Bambery @chrisbambery

Chris Bambery és autor i locutor. Coautor (amb George Kerevan) de Catalonia Reborn: How Catalonia took on the corrupt Spanish state and the legacy of Franco (Catalunya renascuda: com Catalunya va desafiar el corrupte Estat espanyol i el llegat de Franco) (Luath Press, juny 2018)

Data de publicació: 16 de març de 2019



 

Catalana. Londinenca. Republicana. Llicenciada en Filologia Anglogermànica. Traductora i correctora. Estimo les llengües i els llibres. Estimo la meva terra, Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca