Els papers d’Escòcia (The Scotland Papers). Ben Wray @Ben_Wray1989. Bella Caledonia @BellaCaledonia
Ben Wray informa per a Bella Caledonia des d’Espanya, on la filtració ‘Papers d’Escòcia’ revela un marc estrafolari de relacions entre Escòcia i Espanya, i exemples de paranoia, fatxenderia i racisme en el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol.
Ben Wray @Ben_Wray1989
Article traduït per Projecte TransMate per ComuniCATs
En diuen ‘Els papers d’Escòcia’. Una filtració de 80 documents del Tribunal Superior de Justícia de Madrid al diari espanyol de dretes ‘Vozpopuli’.
La meitat dels documents són correus electrònics entre l’exdiplomàtic espanyol al consulat d’Edimburg, Miguel Ángel Vecino, i personal clau de l’aleshores cap seu, Josep Borrell, Ministre d’Afers Estrangers espanyol (a la imatge de la dreta). L’1 de desembre, Borrell començarà oficialment a treballar com a Ministre d’Afers Estrangers de la Unió Europea.
El cas del tribunal va sorgir després que Vecino fos destituït per Borrell, després de la publicació el 6 de juny a The National d’una carta de Vecino al govern escocès, en la qual l’exdiplomàtic deia que Espanya no impediria l’adhesió d’una Escòcia independent a la Unió Europea. Vecino porta el govern espanyol als tribunals per acomiadament improcedent.
Fins ara els documents han donat de si vuit articles a Vozpopuli, cadascun digne de consideració a la seva pròpia manera.
La imatge que pinten entre tots els articles és la d’un Ministeri d’Afers Estrangers espanyol obsessionat amb Catalunya, fins a nivells desbordats de paranoia, i disposat a desplegar tota mena de tàctiques de sotamà –incloent-hi intimidació, espionatge i engany– per aconseguir el que volen, aparentment amb pocs escrúpols pel que fa a interferir en els afers domèstics d’altres estats.
A més, els documents deixen veure una cultura preocupant entre els diplomàtics espanyols, on les actituds racistes aparentment són tolerades.
Malauradament, també és necessari constatar que els documents pinten la imatge d’un funcionariat escocès massa disposat a seguir el joc a les exigències injustificades de l’Estat espanyol, amb un esperit gairebé de deferència.
Els documents també mostren que el govern escocès es deixa influir amb massa facilitat per comentaris públics del govern de Pedro Sánchez sobre una Escòcia independent, que tenen poc a veure amb els seus punts de vista reals, i són de fet una estratègia meticulosament calculada per aïllar internacionalment el govern català.
Nota: la veracitat dels comentaris fets per Vecino en aquests documents filtrats, que abasten múltiples converses amb múltiples individus, no s’han pogut verificar plenament per segones fonts. El govern escocès ha dit a Bella Caledonia que: “Els comentaris presumptament atribuïts a Vecino contenen unes quantes imprecisions greus.”
L’estratagema de Borrell
Miguel Ángel Vecino era un nomenament nou al consulat espanyol d’Edimburg, tot just feia nou mesos que exercia el càrrec quan el van fer fora sense contemplacions. Quan Vecino va assumir la plaça, un govern espanyol nou acabava de constituir-se uns mesos abans, el juny de 2018, després que l’exprimer ministre Mariano Rajoy en fos bandejat per un escàndol de corrupció i Pedro Sánchez, el líder del partit de centre-esquerra PSOE, agafés les regnes.
Un nou govern amb un alt diplomàtic nou a Edimburgva buscar naturalment una aproximació nova a Escòcia. Quina era?
Vecino va ser convocat a una reunió en un restaurant de Madrid amb Camilo Villarino, el cap de personal del Ministre d’Afers Estrangers Josep Borrell. Villarino va deixar clar que Borrell estava “molt interessat” en tot allò que tingués relació amb Escòcia, van dir a Vecino, perquè: “Escòcia és el principal refugi i sistema de suport dels secessionistes catalans”.
Uns dies més tard Vecino va reunir-se amb Jorge Romeu, assessor de Borrell sobre Catalunya, que va ser encara més explícit: la tasca de Vecino era “contenir i fins i tot arrencar de soca-rel la presència de secessionistes catalans d’Escòcia”. Borrell volia un enfocament nou del dels dies de Rajoy; molt més intervencionista i proactiu en l’escena europea.
“Borrell creu que combatre moviments nacionalistes és una prioritat de la seva política exterior i Escòcia és un element clau en la seva estratègia,” va dir Romeu.
Al cap de poc, Borrell va ser interpel·lat en un acte públic per saber si donaria suport a l’ingrés d’una Escòcia independent a la Unió Europea.
“Per què no?” va respondre. “Si Escòcia surt del Regne Unit d’acord amb la llei britànica i Westminster s’hi avé, per què ens hi hauríem oposar?”
Després del comentari de Borrell, Vecino va informar que percebia que l’“ambient ha canviat radicalment” a Edimburg.
Vecino deia que la “passivitat” de Rajoy envers el govern escocès havia afeblit la posició d’Espanya, però que “si procedim amb compte i aprofitem aquestes portes obertes noves, en un període de temps relativament curt podrem guanyar suport i solidaritat.”
Aquesta predicció va ser posada a prova al cap de poc, quan el compte oficial de Twitter de Sturgeon (no pas el seu personal) va piular en suport dels líders independentistes catalans jutjats als tribunals espanyols. Madrid va requerir que s’actués. Vecino va dir que devia tractar-se d’algun funcionari “descerebrat”, i va observar que la resta del govern escocès no ho havia repiulat.
Així i tot, Vecino va dur les queixes de Madrid al Cap d’Afers Europeus d’Escòcia, Frank Lang, que, segons Vecino, va dir immediatament que la piulada de Sturgeon era “indefensable”. Lang va dir a Vecino que el govern escocès i l’SNP s’havien negat a signar un manifest en suport dels dirigents catalans empresonats.
Llavors, Vecino es va trobar amb Sturgeon en una reunió. La primera ministra va lamentar la violència policial durant el referèndum català de 2017, però va convenir amb Vecino: “Això és en el passat”.
Sturgeon va criticar el judici de líders polítics catalans, però va assegurar a Vecino que: “El més important és que no tinc gens de ganes d’interferir de cap manera en els assumptes d’Espanya”.
Vecino va concloure a partir de la reunió: “Estic completament segur que començarà a deixar de banda el seu suport a la independència de Catalunya.”
Què guanyava el govern escocès a canvi de la seva deferència? De cap manera la neutralitat d’Espanya en la qüestió de la independència escocesa. En un comunicat posterior, Villarino va dir que la independència escocesa “obriria una capsa de Pandora a Europa amb conseqüències imprevisibles”.
“No oblidi mai que la nostra aposta és pel Regne Unit, no pas per Escòcia, tot i que el govern britànic no passa pel millor moment,” recordava Villarino a Vecino.
Romeu va dir que Vecino hauria de tenir en compte la “ingenuïtat dels escocesos”.
“Es deixen manipular pels defensors de la independència de Catalunya,” va afegir.
L’estratagema escocesa de Borrell no era perquè sí, tenia en ment un propòsit clar: tallar el suport a la causa de la independència catalana. La depriment troballa dels Papers d’Escòcia és que l’estratagema va ser en bona mesura reeixida.
Per destacar només un exemple, quan es va planejar una visita al Parlament escocès de parlamentaris catalans de tots els partits, Madrid va exigir a Vecino que hi posés aturador. Incapaç d’impedir-la completament, van maquinar un pla per posposar-la fins després de les eleccions generals espanyoles de maig de 2019. Fergus D. Cochrane, cap de relacions internacionals del govern escocès, es va oferir a Vecino per verificar que la delegació fos genuïnament interpartidista, i cancel·lar-la si no ho era.
Encara insatisfets, va arribar el missatge de Madrid. Per convèncer Cochrane de posposar-la, Romeu va dir a Vecino que digués que Espanya ho consideraria “un incident”, possiblement fins i tot una “intrusió en les eleccions generals”, si la visita tirava endavant. A més, calia recordar a Cochrane el comentari de Borrell segons el qual estava obert a l’entrada d’una Escòcia independent a la Unió Europea, i que si els partits de la dreta guanyaven les eleccions, gairebé amb certesa revocarien aquesta política.
Cochrane va fer-se enrere, i la delegació va ser posposada fins després de les eleccions.
La paranoia, fatxenderia i racisme del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol
La història de la visita posposada de les delegacions catalanes és només un dels molts exemples de l’extrema paranoia del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol en relació a Catalunya.
Un altre ho són els esforços reeixits a l’hora d’esclafar un intercanvi de visites entre la Cambra de Comerç Escocesa i una delegació de líders empresarials de Catalunya. No pas una vegada sinó dues, la Cambra escocesa va ser convençuda per Vecino que era una mala idea reunir-se amb empreses catalanes.
Vecino va dir a la Cambra escocesa que, si organitzaven una visita a Barcelona, trobarien “dificultats” a l’hora de ser rebuts per les Cambres de Comerç espanyoles a Madrid.
Quan es va organitzar una visita a Escòcia, Villarino va exigir que es permetés a figures empresarials catalanes no independentistes afegir-se a la delegació. Vecino va respondre que ell no controlava la llista de convidats, i per això Villarino va concloure: “Per evitar sorpreses, senzillament aturi aquesta visita i qualsevol altra”.
Aquest tracte no està reservat únicament per als catalans. Quan el Partit Nacionalista Basc (PNV), cap del govern regional basc, va visitar Escòcia en una visita oficial, Vecino va rebre l’ordre d’espiar-los.
Llavors, quan un Memoràndum d’Entesa entre Nicola Sturgeon i Iñigo Urkullu, el president del govern basc, havia estat esbossat, Madrid no estava content quan ho va descobrir. Al final, no es va signar mai.
Potser l’episodi més inaudit va ser quan uns canvis en el sistema consular d’Escòcia van desencadenar un atac de pànic a Madrid, per la raó que hi havia “un cos consular a Barcelona similar” al que es proposava per a Escòcia. Vecino va informar Londres del que passava i va arribar a demanar “si el Foreign Office ho prohibiria”.
El Foreign Office va dir al govern escocès que Madrid estava preocupat, i, quan el govern escocès va preguntar a Vecino quin era el problema, va mentir i va dir que Madrid no estava pas preocupat. Al final, Londres va prohibir els canvis consulars.
Aquest no és l’únic exemple als Papers d’Escòcia d’interferència en afers d’altres països. Els documents també mostren que Madrid tenia “sota vigilància” diplomàtics estrangers amb base a Barcelona. El juliol, Hywel Williams, parlamentari gal·lès del Grup Parlamentari de Tots Partits sobre Catalunya a la Cambra dels Comuns, va expressar inquietud per la “vigilància encoberta” d’Espanya, una cosa que la vicepresidenta, Eleanor Laing, va dir que es prenia “molt seriosament”.
Però deixem la troballa més xocant per al final. Vecino va escriure un correu electrònic al personal de Borrell sobre Aamer Anwar, l’advocat de Clara Ponsatí, exconsellera d’educació catalana i professora a la Universitat de St Andrews, que s’enfronta a peticions d’extradició per part del govern espanyol.
En el correu electrònic, Vecino fa unes quantes afirmacions que van des de l’absurd al francament islamofòbic. Vecino afirma que Anwar vol que Espanya torni “a mans de l’Islam”, en referència a l’imperi àrab que va governar bona part d’Espanya com un califat des del 711 fins al 1415. Aquest és un trop islamofòbic típic de l’extrema dreta espanyola, que descriu els immigrants de països de majoria musulmana com a gent que cerca un nou califat.
El document continua fent unes quantes afirmacions més sobre Anwar, incloent-hi que “no és gaire apreciat” a la comunitat musulmana d’Escòcia, que els vincles d’Anwar a la comunitat són “utilitzats clarament per als seus propòsits polítics, sense haver fet realment mai res”. Anwar, segons Vecino, “atreia musulmans” a l’SNP i s’està “convertint en el líder del grup islamista”, i “generalment porta musulmans a les seves manifestacions” en suport a Ponsatí. Anwar havia utilitzat el cas d’extradició de Ponsatí com a “catapulta política”, sostenia Vecino.
Anwar ha descrit els comentaris de Vecino com a “racisme i fanatisme”.
Els comentaris de Vecino van ser enviats el 13 de febrer, quatre mesos complets abans de ser destituït. Hem preguntat al Ministeri d’Afers Estrangers espanyol i al Ministeri d’Afers Estrangers de la Unió Europea si Borrell creu que els comentaris de Vecino, com a membre del seu personal en aquell moment, eren apropiats, o si Vecino va ser renyat per Borrell pels comentaris quan es van enviar. No hem rebut cap resposta.
Preguntes per a Borrell, preguntes per a Espanya
De fet, Bella Caledonia ha fet al Ministeri d’Afers Estrangers espanyol, al Ministeri d’Afers Estrangers de la Unió Europea, al govern escocès i a les Cambres de Comerç escoceses una sèrie de preguntes en relació a les troballes dels Papers d’Escòcia, i no ha rebut cap resposta, a part que el govern escocès ha manifestat que els comentaris de Vecino “contenen unes quantes imprecisions greus”.
El portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers de la Unió Europea ha dit a Bella Caledonia “que adreci aquestes preguntes al Ministeri d’Afers Estrangers espanyol”. El Ministeri d’Afers Estrangers espanyol va preguntar en quina publicació apareixeria aquest article, i quan se li va contestar no hi va haver cap més resposta. Les Cambres de Comerç escoceses no van respondre.
Borrell en particular hauria d’explicar el que ha quedat descobert sobre el seu Ministeri. Aviat serà el representant de la Unió Europea a l’escenari mundial, i té penjant sobre el seu cap espionatge a diplomàtics estrangers, interferència en els afers domèstics d’un estat estranger i tolerància amb les actituds racistes d’un membre del seu personal, i consegüentment també pengen sobre el seu nou càrrec.
La Comissió Europea ja ha hagut de censurar-lo per piular informació personal en relació a Clara Ponsatí, una clara violació de les lleis de la Unió Europea sobre el dret a la privacitat. Borrell ha aconseguit convertir-se en una nosa per a Brussel·les abans i tot d’assumir la feina.
Però en el fons això no va de Borrell. Va d’Espanya, i de l’Estat espanyol en particular. Ningú podria dir que les actituds i accions revelades als Papers d’Escòcia són les d’una institució democràtica saludable.
Sembla que Pedro Sánchez conservarà el poder després de les eleccions generals del 10 de novembre, amb l’ajuda de l’esquerra de Podemos i possiblement de forces independentistes de Catalunya i el País Basc. Jutjant per les accions del Ministre d’Afers Estrangers de Sánchez, aquestes forces haurien d’anar amb peus de plom. Tracten amb un estat totalment imbuït de paranoia anticatalana.
Ben Wray @Ben_Wray1989
Article traduït per Projecte TransMate per ComuniCATs
Article translated by Projecte TransMate for ComuniCATs
Font: Bella Caledonia @BellaCaledonia
Autor: Ben Wray @Ben_Wray1989
Data de publicació: 22 de novembre de 2019