Els negocis esbandeixen la tempesta per la independència de Catalunya. Financial Times. Traducció de Projecte TransMate

Traducció de Projecte TransMate
Les prediccions desastroses pel seu impacte han demostrat fins ara ser molt exagerades, informen les empreses.
Fa un any, els líders empresarials de Catalunya temien el pitjor per a l’economia de la rica regió del nord-est d’Espanya. La temptativa independentista del govern català va portar a agudes tensions polítiques, vagues i enfrontaments entre els ciutadans i la policia. Els líders empresarials temien que la regió pogués separar-se finalment d’Espanya i acabés sortint de la Unió Europea. Importants bancs catalans van veure com els clients traslladaven els seus dipòsits a competidors d’altres regions i milers d’empreses van arribar a traslladar les seus legals a altres llocs d’Espanya.
Un any després, tot i que les tensions polítiques encara són agudes, la imatge econòmica de Catalunya sembla molt falaguera, i els pitjors temors dels inversors i líders empresarials no s’han fet realitat. Al final, tot i que el govern regional català va declarar la independència, aquesta no va materialitzar-se.
L’economia regional creixia un 3,1 per cent interanual en el segon quart de 2018, i tot i que representava un alentiment respecte a dades anteriors, estava per damunt de la mitjana espanyola del 2,5%.
“Les nefastes prediccions econòmiques eren errònies”, diu Ignacio de la Torre, director econòmic d’Arcano, el banc d’inversió. “L’impacte de l’intent independentista sobre la regió i l’economia espanyola ha estat de fet ben limitat.”
Molts líders empresarials que treballen a Catalunya diuen que, tot i el gran enrenou, no han notat cap impacte perceptible. Un alt executiu d’una gran companyia industrial catalana diu: “Hi ha molt soroll al voltant de la política, però tothom, particularment la premsa, exagera el seu impacte sobre el món real. L’efecte sobre el nostre negoci ha estat bàsicament zero.” Hi ajuda el fet que Catalunya té un potent sector d’exportació de productes, menys afectat per les inquietuds locals, diu l’alt executiu. La producció econòmica industrial va augmentar en un 4% i la construcció en un 6% en el segon quart.
Santiago Aguirre, president de la consultora immobiliària Savills Aguirre Newman, diu que jutjant per la demanda d’espais per a oficines, “confia que les empreses no estan preocupades pels enrenous polítics” a la regió.
Agustín Gómez, conegut empresari espanyol i fundador de Wallapop, grup d’anuncis online classificats amb seu a Barcelona, diu que el negoci amb prou feines va reaccionar davant dels conflictes polítics a Catalunya i que la seva prioritat és expandir la companyia tecnològica. “No ens afecta gens… tot plegat sembla molt més dramàtic del que és en realitat”, afirma. “És un tema important per a la societat catalana, però no pas per a nosaltres o per a la manera de veure els negocis aquí”.
Les empreses estrangeres no semblen massa preocupades per la situació. Microsoft, Siemens, Amazon, Nestlé, Facebook, Allianz, Oracle, Media Markt i Lidl han invertit tots a Barcelona aquest any.
Això no vol pas dir que la imatge sigui completament positiva. La indústria turística en particular s’ha ressentit durant l’any passat, almenys en part a causa de la temptativa independentista. Juan Juliá, alt executiu de la cadena d’hotels Axel, amb seu a Barcelona, diu que alguns turistes han estat “dissuadits” per imatges de disturbis a la regió.
Quan l’administració regional catalana va intentar celebrar el referèndum d’independència el primer d’octubre de l’any passat, el govern espanyol, que havia prohibit la votació, va enviar 10.000 policies a desbaratar-la. Van utilitzar porres i van disparar pilotes de goma per tancar els col·legis electorals i les imatges de la violència van arribar a tot el món. El primer aniversari de la votació hi va haver batusses amb la policia.
“La veritat és que Barcelona és increïblement pacífica, però unes quantes imatges han danyat la reputació de la ciutat”, diu Juliá. Afegeix que hi havia altres raons per a l’alentiment del turisme. L’agost de 2017 la ciutat va patir un atac terrorista, que va deixar 13 morts i més de 130 ferits.
“Ha estat un any dur per a tots nosaltres”, diu Juliá, que dirigeix els hotels més importants de la regió per a visitants LGTB. “Ha estat una tempesta perfecta.”
De la Torre i molts altres economistes diuen que, tot i que l’economia catalana se’n surt millor del que molts esperaven, és probable que la fricció política tingui un cost.
Pere Aragonès, sots-president del govern regional català, va admetre el mes passat que “les tensions polítiques volen dir que l’economia no va tan bé com podria haver anat”.
Aquestes tensions no mostren cap senyal d’apaivagar-se. Aproximadament la meitat de la població regional volen la independència d’Espanya. El govern català diu que vol reprendre el seu intent. El mes passat, Aragonès va dir que el govern català encara no havia fet el “pas definitiu” cap a la independència, però que tot arribaria. Estem “creant les condicions per fer aquest pas definitiu”, va declarar.
Article traduït per Miquel Santos segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by Miquel Santos to the best of my knowledge of English.
Font: Financial Times @FT
Autor: Michael Stothard @MStothard
Data de publicació: 23 d’octubre de 2018
Font de la imatge: Reuters