Un veredicte de ‘manca d’imparcialitat’ torna a col·locar els jutges espanyols sota els focus. The Irish Times. Traducció de Projecte TransMate
Traducció de Projecte TransMate
[spacer height=”20px”]Diversos casos recents han donat una clatellada a la credibilitat del poder judicial espanyol.
Era un escenari que molts espanyols havien temut. El 6 de novembre, Arnaldo Otegi, el destacat polític separatista basc que va estar un temps empresonat per la seva implicació amb el grup terrorista ETA, abraçava el seu advocat i saludava el que va anomenar un moment de “justícia poètica”.
El Tribunal Europeu de Drets Humans acabava de dictaminar que el judici contra Otegi i quatre persones més el 2010 davant de l’Audiència Nacional espanyola, per presumptament reconstituir el partit il·legal Batasuna, havia estat injust. El tribunal d’Estrasburg havia trobat que la presidenta del tribunal, Ángela Murillo, que va enviar a la presó els cinc acusats, “havia mostrat manca d’imparcialitat” a causa de comentaris que havia fet durant un altre judici a Otegi.
“Avui la seva gran mentida ha quedat revelada,” va piular Otegi després de la sentència, i afegia que “Espanya ha quedat com el que és: un estat antidemocràtic”.
Aquest cas va ser especialment remarcable a causa de la seva dimensió internacional. Però era només un dels que han suposat un cop per a la imatge del sistema judicial espanyol en un moment en què aquest s’ha vist empès sota els focus.
El mateix dia, el Tribunal Suprem espanyol va fer un gir espectacular de 180° en una sentència adoptada dues setmanes abans per qui hauria de pagar un impost sobre les hipoteques. En la decisió inicial, el tribunal havia dictaminat que els bancs, no pas els clients, havien de pagar, un canvi important. Quan els bancs es preparaven per a una onada de plets dels clients reclamant els impostos que havien pagat en el passat, el Tribunal Suprem va anunciar que faria el moviment sense precedents de reconsiderar la seva pròpia sentència.
En el seu veredicte revisat, el tribunal decidia al cap i a la fi que els clients del banc havien de pagar l’impost, davant l’alleujament del sector financer i la indignació de molts espanyols.
“El dictamen sobre l’impost de les hipoteques ha estat la gota que fa vessar el got, i Espanya no pot permetre’s un altre cas així,” advertia l’analista polític José Antonio Gómez. “La revolució pendent més gran de la nostra democràcia és la que hauria de tenir lloc als tribunals.”
Delictes de terrorisme
Altres casos, molt diferents, també han posat alguns de principals tribunals del país a l’ull de la tempesta. En els últims mesos, l’Audiència Nacional ha lliurat una sèrie de sentències de presó a rapers, artistes i usuaris de Twitter per delictes de terrorisme. El raper mallorquí Josep Miquel Arenas, conegut com a Valtònyc, ha fugit a Bèlgica, per eludir una sentència de 3 anys i mig per amenaces, enaltiment del terrorisme i insults a la monarquia en les seves lletres. Arenas ha declarat que el seu processament forma part d’una conspiració de l’extrema dreta per emmordassar les veus d’esquerres. Tot un model juvenil d’activista en favor de la llibertat d’expressió, ara espera a veure si serà extradit.
Entre els que li donen suport hi ha nacionalistes catalans. Nou líders independentistes han estat detinguts durant l’últim any aproximadament, esperant un judici pel seu paper en l’intent fallit de secessió de Catalunya el 2017. Aquest mes, l’oficina del fiscal general va confirmar que sol·licitarà penes de presó de fins a 25 anys per a ells i nou acusats més en el judici, probablement el més significatiu políticament que ha vist Espanya durant dècades, tot i que encara no té data.
Aquestes opinions estan exasperant a molts, particularment entre la dreta i el mateix sistema judicial. L’associació de jutges conservadors APM ha defensat les plenes garanties de l’acció legal empresa contra els líders independentistes catalans i ha rebutjat les afirmacions que els acusats eren presos polítics. En els últims dies, la mateixa organització ha advertit que “ara mateix era molt fàcil ajuntar-se a aquells que fomenten el descrèdit del sistema judicial espanyol”.
Així i tot el 2018 un rànquing de la Comissió Europea, que mostrava la confiança pública en la independència de tribunals i jutges de cada país, situava Espanya en un ínfim 23è lloc, darrere de Romania i Lituània (Irlanda era la sisena).
El cas de la ‘Manada’
“A Espanya, els partits polítics sempre han intentat exercir un control substancial sobre el sistema judicial,”
va dir a The Irish Times el magistrat Joaquim Bosch, coautor d’un llibre recent sobre mancances en el sistema judicial del país.
Bosch assenyala el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) com una arrel del problema. Els seus membres són nomenats per polítics i en el seu moment tria els jutges dels alts organismes, de tal manera que les preferències polítiques s’insereixen en els nivells més alts del sistema. “Si no nomenes els millors, sempre quedarà una sospita que aquells que tenen vincles amb el poder polític són objecte de promoció,” va dir.
Moltes veus dins el sistema judicial també es planyen del que veuen com una manca de recursos. El govern ha intentat en els últims dies negociar amb jutges i fiscals, en un esforç per convèncer-los que no facin vaga la setmana que ve, la segona acció d’aquesta mena que han organitzat aquest any.
Un indicador de com ha canviat l’opinió dels espanyols sobre els seus magistrats s’ha fet visible des de l’abril, quan un tribunal de Navarra va absoldre de manera controvertida cinc homes per la violació d’una dona el 2016, en el cas anomenat “la Manada”. Va ser tal la denigració dels tres jutges implicats que ara els caldrien guardaespatlles.
Molts creuen que el sistema judicial va començar a perdre prestigi abans tant d’aquest cas com del conflicte català, durant la crisi econòmica espanyola. El torrent de casos de corrupció i mala administració bancària d’aquell període va inundar els tribunals i, en alguns casos, es van conduir de maneres considerades favorables als poders econòmic i polític.
Aquest hivern, Espanya commemora 40 anys de la seva constitució, el document que va posar els fonaments de tot el seu sistema democràtic. Però amb una de les seves institucions clau lluitant per la credibilitat, les celebracions quedaran una mica deslluïdes.
Amb el moviment independentista presentant el sistema judicial com una eina antidemocràtica de les forces unionistes a Madrid, l’atzucac català ha magnificat les repercussions polítiques de cada decisió judicial relacionada.
Carles Puigdemont, l’expresident de Catalunya a l’exili, va aconseguir aquest any una victòria contra el Tribunal Suprem espanyol quan un tribunal alemany es va negar a extradir-lo per càrrecs de rebel·lió. Des d’aleshores, Puigdemont ha situat Espanya “al costat de Kazakhstan, entre els estats criminals que es neguen a sotmetre’s als principis que governen els drets fonamentals universals.”
Traducció de Projecte TransMate segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Traducció de Projecte TransMate to the best of my knowledge of English.
Font: The Irish Times @IrishTimes
Autor: Guy Hedgecoe @Hedgecoe guyhedgecoe.com/blog/
Data de publicació: 13 de novembre de 2018