Smithsonian - Bancs de temps
CAT EXTERIOR,  PREMSA INTERNACIONAL

Els “Bancs de temps” guanyen adeptes en el món digital. Smithsonian.com

Smithsonian.com

Aplicacions que permeten als usuaris pagar serveis en crèdits reemborsables en comptes de diners en efectiu ajuden a construir comunitats

OH oh. El teu triturador d’escombraries s’ha trencat. És hora de trucar al lampista i pagar un parell d’hores de servei, oi?

Què passaria si hi hagués una manera diferent? Què passaria si, en comptes de trucar a un professional, simplement haguessis de trucar a un veí amb coneixements de plomeria amb una mica de temps a les seves mans. A canvi d’ajudar-nos, obtindrien un “crèdit de temps” per gastar al barri. Podrien bescanviar-lo, potser, per un menjar casolà, o dues hores d’ajuda en la jardineria o cangur pels nens.

El concepte es coneix com a “bancs de temps”. És un sistema de moneda alternativa, en comptes de fer servir diners en metàl·lic, els membres de la comunitat poden intercanviar habilitats i serveis.

Una hora de temps emprat equival a un crèdit de temps. És una idea antiga, amb arrels en el moviment de la reforma laboral del segle XIX. El banc de temps modern data de principis dels anys vuitanta, quan el professor de dret Edgar Cahn el va crear com una manera de construir comunitat i satisfer les necessitats de serveis socials en una època en què la xarxa de seguretat social es feia miques. Avui en dia, moltes ciutats i regions als EUA i més enllà tenen els seus propis bancs de temps.

Ara, el banc de temps s’està digitalitzant. Una sèrie d’aplicacions noves tenen com a objectiu fer que els bancs de temps siguin més fàcils i més habituals.

Karla Ballard, la cofundadora i directora general de Ying, una nova aplicació de bancs de temps, té experiència en serveis financers tradicionals. Però ha quedat fascinada amb la idea del banc de temps durant gairebé dues dècades.

Quan era una nena a Filadèlfia, recorda que el seu edifici d’apartaments funcionava com una mena de banc de temps informal: un veí recollia els nens d’un altre veí de l’escola; ella podria tornar el favor amb una tassa de llet en préstec la setmana vinent. Què passaria si aquest sistema es pogués formalitzar i digitalitzar, fins i tot si els veïns no es coneixen uns als altres necessàriament, es va preguntar Ballard?

Es va adonar que el moment de la seva aplicació havia arribat feia uns anys, amb l’aparició de “l’economia col·laborativa” i les aplicacions peer-to-peer (entre iguals) com Venmo, que permet als amics compartir diners instantàniament entre ells. Llavors va començar a presentar la idea a possibles socis corporatius.

“Es tracta d’estalviar, però també de treure profit de la tribu, les persones amb qui tens afinitat”, diu Ballard. “Si hi participeu molt, llavors comenceu realment a recolzar-vos l’un en l’altre”.

Els membres que s’uneixen a Ying comencen amb crèdits gratuïts de 24 hores. Poden enumerar les seves pròpies habilitats a partir de dotzenes d’opcions, des de disseny gràfic fins a fisioteràpia, passant per fer encàrrecs fins a convertir-se en company d’entrenament. Els membres aprovats anuncien una tasca específica que necessiten: ajuda amb la declaració dels impostos, per exemple, o passejar el gos, ja sigui posant-se en contacte amb un membre en concret o anunciant la tasca per a tota la comunitat. Un cop completada la tasca, els usuaris poden avaluar com ha estat l’experiència.

“És una manera de construir capital social i realment connectar a les persones”, diu Ballard. “Aquesta és realment la nostra missió”.

Ballard i el seu equip s’estan associant amb corporacions i agències governamentals com les autoritats regionals d’habitatge per ajudar a crear bancs de temps Ying dins de comunitats específiques. Podríeu, per exemple, formar part d’un banc temporal amb membres de la vostra església o el vostre bloc d’edificis.

A més d’enfortir les comunitats, Ballard espera que Ying pugui ajudar a la gent a obtenir serveis que d’altra manera no podrien pagar o que serien incòmodes de sol·licitar, tot en un format d’aplicació de fàcil accés.

“Això ens fa sentir que estem estalviant diners d’una altra manera i sentir que tenim una sensació d’abundància i no d’escassetat”, diu.

Altres aplicacions connecten als usuaris amb bancs de temps preexistents. Hourworld, desenvolupada per investigadors de la Universitat Estatal de Pennsilvània, treballa amb la xarxa bancària de temps del mateix nom per connectar els usuaris amb bancs de temps a les seves regions. En altres llocs, els bancs de temps no digitals s’utilitzen de manera innovadora: Hong Kong està estudiant un sistema amb què la gent gran poden “estalviar” crèdits de treball voluntari per fer-los servir en atenció domiciliària més endavant; una sèrie d’organitzacions de voluntaris fan un seguiment de les hores i donen recompenses a través dels bancs de temps. La Universitat de Stanford va provar un programa en què els metges podien intercanviar hores de tutoria addicional o tasques de servei per sopars preparats o neteja domèstica per promoure un equilibri saludable entre la vida laboral i la familiar.

Desafortunadament, la majoria dels bancs de temps no duren gaire, diu Ed Collom, sociòleg de la Universitat Estatal de Califòrnia, a Fullerton i coautor de Equal Time, Equal Value: Community Currencies and Time Banking in the US. Collom diu que els bancs de temps amb més èxit tenen amfitrions oficials i infraestructures; els moviments de base sense lideratge tendeixen a desaparèixer.

Collom diu que la banca de temps va augmentar sobtadament al voltant de la Gran Recessió, però des de llavors ha disminuït una mica. Però les aplicacions com Ying “només poden ajudar” a augmentar el moviment bancari de temps, diu.

“Facilita la recerca de béns i serveis”, diu. “També sistemes de qualificació: aquesta tecnologia pot ajudar a generar confiança. Perquè en última instància aquests sistemes estan totalment basats en la confiança”.

Emily Matchar és una escriptora amb seu a Hong Kong i Chapel Hill, Carolina del Nord. El seus escrits han aparegut a The New York Times, The Atlantic, The New Republic, The Washington Post i altres publicacions. És l’autora de “Homeward Bound: Why Women Are Embracing the New Domesticity”.


Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of English.


Font: Smithsonian.com @SmithsonianMag

https://www.smithsonianmag.com/innovation/time-banking-is-catching-on-in-digital-world-180969437/?utm_source=twitter.com&utm_medium=socialmedia

Autora: Emily Matchar @EmilyMatchar
Data de publicació: 25 de juny de 2018
Font de la imatge 1: Tony Tallec/Alamy


 

Catalana. Londinenca. Republicana. Llicenciada en Filologia Anglogermànica. Traductora i correctora. Estimo les llengües i els llibres. Estimo la meva terra, Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sí, és clar, a ComuniCATs també fem servir galetes, carquinyolis, neules... Les tenim amb o sense gluten, de xocolata, farina d'espelta..., boníssimes totes. Si les vols clica! Benvinguda! Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca