El poder sorprenent de la llengua sobre la memòria i l’elecció. Psychology Today
Article traduït per AnnA (@annuskaodena)
Ets la llengua que parles.
No és estrany veure una persona japonesa inclinant-se mentre parla per telèfon. Una de nosaltres és una japonesa-americana que fa reverències per telèfon, però només quan parla en japonès.
Els comportaments i les maneres de fer poden tornar-se tan rutinaris que sorgeixen fins i tot quan no es necessiten. Els que són bilingües i biculturals saben de primera mà que la manera com ens comportem pot dependre de la llengua en què estem parlant. Com a científiques amb una experiència combinada de 30 anys estudiant el bilingüisme i la presa de decisions, la nostra investigació mostra que qui ets en aquest moment pot dependre de la llengua que utilitzis en aquest moment.
Això es deu al fet que quan tens una experiència, el llenguatge que utilitzes queda associat amb ella. Per a les persones bilingües, això vol dir que certs records estan més estretament vinculats a una llengua que a una altra, un fenomen anomenat memòria dependent del llenguatge. Per exemple, és més probable que es recordi un record d’infantesa quan es torna a parlar en la llengua parlada durant aquest esdeveniment. Així com escoltar música nostàlgica pot transportar-nos a un període específic de la nostra vida, la llengua que utilitzem en un precís moment actua com un ganxo per fer aflorar els records associats cap a la superfície. Els records també acostumen a ser més emocionals quan hi ha una coincidència entre la llengua parlada quan va succeir l’experiència i la llengua parlada en recordar-ho.
La manera com pensem i sentim pot canviar segons la llengua que fem servir. Per exemple, les persones que són bilingües reaccionen a l’estrès amb més intensitat quan escolten paraules tabú i són esbroncades en la llengua materna. Això pot ser, en part, perquè els records primerencs associats a l’aprenentatge d’una “mala” paraula o quan érem escridassats pels nostres pares van succeir en la nostra llengua materna. Això pot significar que una situació es pot sentir de manera distant psicològica o emocionalment quan es veu a través de la lent d’una llengua estrangera.
Atès que les emocions tenen un paper clau en la manera com prenem decisions, sovint les persones són menys parcials i més coherents a l’hora de prendre decisions en la llengua menys emocional, l’estrangera. El llenguatge pot influir fins i tot en els nostres judicis i decisions morals. Quan es pregunta a la gent si estarien disposats a sacrificar la vida d’una persona per salvar un grup, les persones que parlen més d’una llengua tenen més probabilitats de dir que “sí” quan responen en un idioma estranger. Els sentiments negatius que ens poden impedir prendre decisions difícils es debiliten quan es fa servir la llengua no nativa. Per a les persones que són responsables de les vides i el benestar dels altres, l’impacte potencial podria ser significatiu.
Els nostres records també poden tenir una influència dramàtica en la manera com avaluem la probabilitat i el risc. Prenguem, per exemple, el fet que els “atacs terroristes” es troben entre els majors temors dels nord-americans, quan la probabilitat de ser assassinats per una arma de foc és milers de vegades més alta. Això es deu, en part, a la disponibilitat heurística (tanteig) que és la nostra tendència a jutjar la probabilitat dels esdeveniments d’acord amb la facilitat i claredat amb què ens vénen a la ment. A causa de la dependència que la memòria té del llenguatge, l’ús de diferents llengües pot fer recordar exemples diferents, variant potencialment les nostres avaluacions de risc.
Això podria tenir conseqüències importants, ja que la manera com sentim les coses arriscades afecta les decisions que prenem amb tot, des de les decisions de caire mèdic fins a la seguretat nacional. Per exemple, als Estats Units, més del 25% dels metges són nascuts a l’estranger i molts dels seus pacients també parlen una altra llengua. És important tenir en compte com la llengua que es parla pot influir en les decisions que prenem, nosaltres i els altres.
Sens dubte, alguns poden dubtar que el llenguatge sigui prou influent per a canviar les nostres creences, valors i objectius bàsics. I, de fet, una persona bilingüe que parla dues llengües diferents no es converteix per art de màgia en dues persones completament diferents. Més aviat, el llenguatge crea un context sòlid que treu a la llum diferents cares de nosaltres mateixos. De la mateixa manera com podem tornar-nos més caritatius quan es recorda la religió, o més capficats quan es recorda una malaltia, el llenguatge pot influir en nosaltres fent que certes idees i records destaquin més que altres.
La influència del llenguatge en la manera com pensem, sentim i ens comportem pot tenir un impacte més enllà de la individualitat fins a nivells socials i econòmics. Tot i que els Estats Units no ha tingut un president veritablement multilingüe des de Franklin D. Roosevelt (parlava amb fluïdesa l’anglès, el francès i l’alemany), abans de la Segona Guerra Mundial el bilingüisme era la norma més que l’excepció entre els nostres caps d’estat. Fora dels EE. UU., sovint segueix sent així, amb líders mundials com Emmanuel Macron i Angela Merkel prenent decisions importants mentre fan servir múltiples llengües. En certa manera, conèixer diverses llengües proporciona una varietat de lents a través de les quals es pot veure el món.
Per construir una societat funcional, hem de treballar per entendre com l’ús o no de diverses llengües afecta la nostra psicologia i el nostre comportament; ja sigui a les nostres llars, als nostres hospitals o als més alts nivells del govern.
Article traduït per AnnA (@annuskaodena) segons el meu millor coneixement de l’anglès.
Article translated by AnnA (@annuskaodena) to the best of my knowledge of English.
Font: Psychology Today @PsychToday
Autores: Viorica Marian Ph.D. @VioricaMarian1 i Sayuri Hayakawa, Ph.D.
Data de publicació: 13 de juliol de 2018
Font de la imatge: Kyle Glenn Unsplash